L'oli de l'Empordà, mil·lenari i tocat per la tramuntana

Dues varietats endèmiques del territori originen un oli amb denominació d'origen protegida i molta història

per Arnau Urgell / Isaac Muntadas , 16 de desembre de 2018 a les 07:00 |
Simon Casanovas, president de la DOP oli de l’Empordà | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una denominació d'origen protegida (DOP) és un distintiu que té com a objectiu reconèixer els productes de qualitat i els productes tradicionals, agrícoles i alimentaris. Es caracteritzen per tenir unes qualitats específiques obtingudes gràcies a la seva zona geogràfica de cultiu, i als factors naturals i humans d’aquesta. El distintiu informa els consumidors del valor afegit que tenen aquests productes respecte a d’altres que es poden trobar al mercat, i el garanteix mitjançant una sèrie de requisits que els cultivadors i els elaboradors han de respectar.



Una de les 12 DOP del país és l'oli de l'Empordà. És un oli amb molta història i tocat per la tramuntana. "El clima permet que l'olivera pugui viure en la latitud més al nord de la península Ibèrica", explica a NacióDigital Simon Casanovas, president del consell regulador de la DOP.

L'altre element singular són les varietats endèmiques argudell i corivell, que només es troben a l'Empordà. L'oli té un aspecte clar, net i transparent. El gust i les sensacions que desprèn canvien precisament segons quin és el fruit que l’ha produït. Mentre l'argudell i corivell tenen un delicat equilibri entre dolç i amarg, la varietat verdal (llei de Cadaqués) dona lloc a un oli afruitat, madur i amb un cert grau de picant.

Es produeix a l'Alt i el Baix Empordà però també en municipis propers del Gironès i el Pla de l'Estany. La DOP aplega actualment més de 800 productors i quatre empreses elaboradores-comercialitzadores.

Les primeres mostres d’olivera que s’han trobat a l’Empordà daten del final de l’Edat del Bronze. Però el cultiu i la producció d’oli s’atribueixen als grecs, que van arribar per mar el segle VI a.C. i van fundar les colònies d’Empúries i Roses. Posteriorment, els romans van mantenir els conreus i els monjos benedictins els van consolidar, fins arribar a la situació actual, amb una extensió de més de dues mil hectàrees d’oliveres i una producció d’olis d’elevada qualitat. "És un oli mil·lenari", destaca el president de la DOP.

Es dona la circumstància que inicialment, segons explica Casanovas, inicialment no era per menjar sinó per fer llum amb llànties per il·luminar estances. Ara, és un oli molt reconegut a les comarques gironines i barcelonines que és molt recomanable en amanides, pa amb tomàquet, guisats i "qualsevol tipus de plat en què l'oli s'hagi de fregir". Precisament aquest dissabte es va presentar a Girona l'oli nou amb una matinal on aquest producte reconegut per la Unió Europea va compartir protagonisme amb el pa de tramuntana i els xuixos.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació