habitatge

Un 40% dels habitants de Barcelona i rodalia viu en habitatges inadequats i insegurs

Càritas Diocesana de Barcelona alerta que la xifra puja al 50% pel que fa als menors, i que l'exclusió residencial arriba al 69% per als aturats

per Laura Estrada, 12 de desembre de 2018 a les 13:34 |
Una barraca de dos pisos, construïda amb palets, en un solar del carrer Joan d'Àustria de Barcelona. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Insalubritat, relloguers, sobreocupació, falta de contractes o amenaces de desnonament, llars inadequades per falta de cèdula d'habitabilitat o sense subministraments: aquestes són algunes de les situacions amb les què han de "viure" el 36% dels habitants dels 25 municipis (del Maresme, Barcelona i Baix Llobregat) que conformen la Diòcesi de Barcelona

Càritas Diocesana de Barcelona ha fet públic aquest dimecres l'informe "La llar és la clau. Històries d'un dret reconegut però vulnerat", basat en una enquesta estatal sobre la integració i les necessitats socials feta aquest any per la Fundació Foessa. Amb una mostra de 4.883 persones (1.901 llars) a Catalunya, de les quals 1.694 són de la diòcesi de Barcelona, l'estudi constata que s'ha consolidat la desigualtat. 


La cap d'anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, Miriam Feu, ha explicat que el 20% dels habitants en situació de major vulnerabilitat ha patit una caiguda de la renda del 8,5%, mentre que el 20% més ric n'ha viscut un increment del 0,5%. Feu ha apuntat que "la recuperació econòmica no està arribant de la mateixa manera a les persones en situació d'exclusió social més severa". 

Segons el darrer informe "Anàlisi i perspectives" de Foessa, des del 2007 s'ha produït un augment del 40% de les persones en exclusió social al conjunt d'Espanya. El delegat episcopal de l'entitat catòlica, Josep Matías, ha explicat que "fins ara crèiem que tenir feina era la manera de sortir d'aquesta situació, però actualment veiem que és la precarietat laboral la que impedeix tenir una vida digna i adequada".


El 50% de les persones en situació d'exclusió social de la diòcesi de Barcelona està afectada simultàniament per l'exclusió en l'ocupació i en l'habitatge

Matías ha apel·lat directament, com un dels responsables, al "nostre model socioeconòmic", i ha informat que el 50,5% de les persones en situació d'exclusió social de la diòcesi de Barcelona està afectada simultàniament per l'exclusió en l'ocupació (precarietat laboral) i en l'habitatge (exclusió residencial). 


Un altre element que ha volgut posar en relleu Matías és la percepció de l'habitatge. Assegura que "no es considera que l'habitatge sigui una necessitat bàsica, sinó que s'està convertint en un privilegi, en un luxe", fet que el delegat ha considerat un error. De fet, Feu ha afegit que "una llar és més que quatre parets: una llar serveix per construir identitats, per descansar, crear arrels, participar i planificar". "És un dret essencial", ha sentenciat.
 

Sense llar dormint a La Rambla de Bacelona. Foto: Jordi Jon Pardo


Els sectors més vulnerables i la feina de Càritas

Càritas identifica quatre formes de l'exclusió residencial, dues de les quals "són visiblement identificables" i dues, "més difícil de detectar", segons ha dit Feu. Sense sostre i sense llar són les dues situacions "amb les que més familiaritzada està la societat perquè les veu", però l'existència de llars inadequades i llars insegures són dues realitats més ocultes, i que afecten gairebé al 40% de la població. 

A la diòcesi de Barcelona, la població que viu en un habitatge insegur o inadequat (36%) augmenta si és estrangera (aleshores arriba al 72%), si està aturada (69%), o si és una família amb menors (44%). Sobre els menors, un de cada dos viu en un habitatge inadequat en aquesta zona. 

La comparació amb el conjunt d'Europa és també molt negativa. El 42% de les persones en règim de lloguer a l'estat espanyol dediquen més del 40% de la seva renda disponible a pagar l'habitatge, una xifra que contrasta amb la mitjana europea, que és del 25% de persones que hi dediquen més del 40% de la seva renda. A Barcelona, són el 53%, explica Feu.

Aquest 2018, Càritas Diocesana de Barcelona ha atès al seu programa de Sense llar i Habitatge prop de 3.000 persones, el que suposa més de 1.800 llars

Càritas Diocesana de Barcelona fa un acompanyament de les persones que es troben en situació de vulnerabilitat i disposa de 25 pisos compartits amb suport socioeducatiu, sis centres d'acollida diürns amb menjador, dos centres residencials per a persones en règim penitenciari, 348 pisos unifamiliars, un servei de mediació en habitatge i un d'acompanyament de drets.
 

Roda de premsa de Càritas Diocesana de Barcelona aquest dimecres Foto: Laura Estrada



Aquest 2018, l'entitat religiosa ha atès al seu programa de Sense llar i Habitatge prop de 3.000 persones (el que suposa més de 1.800 llars). I actualment té a disposició 1.351 places als pisos unifamiliars, pisos compartits i centres residencials, el que "no és suficient per plantar cara a la situació que vivim i requereix la implicació de més institucions públiques i privades".

Les demandes de Càritas Diocesana de Barcelona

El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, ha assenyalat que abans de la crisi hi havia una bossa de pobresa que, un cop entrada la fase de recuperació econòmica, confiava que es reduiria, "però s'ha consolidat i augmenta". Així mateix, ha sentenciat que la situació que viu Barcelona en matèria d'habitatge "és insostenible" i "preocupant". 

L'entitat catòlica, a través de les enquestes fetes a la diòcesi de Barcelona, ha constatat que "cal recuperar la funció social de l'habitatge", segons Busquets. Això implica, ha dit, ratificar la carta social europea (que impedeix que ningú sigui desnonat si no té una llar alternativa assegurada), repensar l'habitatge i entendre'l com equipament públic i no com a element opcional, i augmentar el parc d'habitatge social. 

Busquets ha determinat que les condicions per accedir a una llar "són abusives", pel que proposa fixar un índex de preus fix dels lloguers, adaptar els ajuts al lloguer de les famílies vulnerables a la realitat del territori de la família que els rep i prohibir les fiances de més d'una mensualitat. 

Càritas proposa que s'apliqui sense restriccions la llei de l'empadronament a tots els municipis de la diòcesi de Barcelona, i no només a la capital catalana

A més, ha proposat que les administracions pertinents declarin determinats barris com a àrees de conservació i rehabilitació per permetre a les famílies fer ús de determinades llars actualment inhabitables, així com que s'estableixi un bo social tant elèctric com energètic per aquelles famílies que no poden pagar-ho. 
 

Xarxa d'Atenció a les Persones Sense Llar Foto: Jordi Jon Pardo


"Constatem també una dificultat d'empadronar-se per a moltes persones sense domicili fix, acabada d'arribar o sense titularitat legal", pel qual Càritas proposa que s'apliqui "sense restriccions" la llei de l'empadronament a tots els municipis de la diòcesi de Barcelona, i no només a la capital catalana com ja es fa. 

Finalment, ha demanat que per combatre el sensellarisme és pertinent quantificar les persones afectades a tota Catalunya i aplicar l'estratègia contra el sensellarisme. Matías ha afegit que tirar endavant totes aquestes propostes "ha de ser un repte compartit entre administracions, entitats privades, el món financer i els sectors socials" perquè sigui "una resposta global". L'objectiu, creu, és "fer que l'habitatge sigui un bé social", ja que "només així superarem la marginació i l'exclusió social".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació