La Moncloa no vol pressupostos

La prioritat de Sánchez és sobreviure al maig i no el diàleg amb Catalunya o tenir els vots de l'independentisme: ERC i PDECat s'han de reprogramar i Iglesias és la víctima. Avui també són notícia el debat Margallo-Talegón, el gest d'Artadi amb Buch i Duart, el Foro Babel i Antoni Tàpies

13 de desembre del 2018
Actualitzat a les 7:52h
A ERC i el PDECat-Junts per Catalunya-la Crida hi havia en les darreres setmanes un cert debat sobre si calia o no negociar els pressupostos espanyols i, eventualment, votar-los. El discurs de Pedro Sánchez ahir al Congrés deixa en molt mal lloc els qui eren partidaris de l'acord (també per facilitar l'aprovació dels comptes catalans que Pere Aragonès intenta negociar amb els comuns i el PSC) i el posa gairebé impossible. Sánchez opta per jugar a curt termini. La seva prioritat ja no són els pressupostos, i menys encara un acord polític que tregui Catalunya del bloqueig polític. Li és igual que el gran perjudicat sigui el seu soci Pablo Iglesias. El president espanyol vol allargar tant com pugui la legislatura i, després de la patacada andalusa, necessita salvar la pilota de partit del maig. Si el PSOE no treu el cap a les europees, municipals i autonòmiques, el seu declivi i el triomf del consorci de les dretes serà només qüestió de temps.

Davant d'això, els partits catalans estan obligats (no em cansaré de dir-ho) a consensuar una estratègia que els permeti donar coherència a la seva posició a Madrid i mantenir mobilitzat el carrer mentre governen de forma efectiva. La gestió de l'autonomia, que lògicament no és l'ideal de cap independentista, no ha de restar. Ha de sumar. Al Congrés el context els obliga a ser agressius i no deixar-ne passar una. Sánchez els va declarar ahir la guerra perquè no només no va oferir cap sortida sinó que, a més, va blasmar i menysprear les seves idees i el moviment republicà en el seu conjunt. El primer pas per arribar a un acord és admetre la legitimitat de l'altra i que potser les seves raons poden tenir fonament. L'Espanya plurinacional que Sánchez mai va concretar però que va brandar de forma oportunista davant Susana Díaz en la guerra interna al PSOE queda molt lluny d'això.

Sobre el debat ahir a Madrid i la sessió al Parlament us aconsello la crònica de després de la batalla de Sara González i Oriol March, i l'opinió del nostre cap de Política, Joan Serra Carné


L'altre debat de Madrid. Avui, amb Pep Martí i Adrià Costa, serem a Madrid, on encara ressonaran les afirmacions gruixudes del debat d'ahir al Congrés. En aquest cas hi anem per presentar el llibre d'entrevistes de Pep Martí, amb fotos d'Adrià Costa, que va sortir fa unes setmanes a la venda i que ja hem presentat a Barcelona, Vic, Girona i Tarragona. Avui ho farem en un debat a Blanquerna, la delegació cultural de la Generalitat a la capital espanyola, on ens acompanyarà Ferran Mascarell. Debatran sobre la situació del país Bea Talegón i l'exministre José Manuel García Margallo, que són dels entrevistats per Martí. Promet emocions fortes. A la nit en podreu llegir la crònica.


Vist i llegit

Eugenio és un dels humoristes més populars del nostre país. Als 80 va tenir legió de seguidors i encara ara en té. El Sense ficció de TV3 va emetre ahir el reportatge Eugenio, que podeu recuperar i que us atansarà a la seva personalitat (complexa) i l'humor. Toni Vall en va escriure aquesta peça a la seva secció Filiprim quan el documental es va estrenar.


 El passadís

Tocava tancar files i donar sensació de normalitat. Els polítics són molt conscients del poder de la imatge i les entrades i sortides, de les reunions del consell executiu o del Parlament, són ben indicatives de tot plegat. Ahir, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, va voler fer costat de forma explícita a la cúpula del Departament d'Interior després de les càrregues del cap de setmana passat i que Quim Torra hagués posat en dubte la seva feina, malgrat que les afirmacions del president no han implicat, per ara, canvis. Artadi, la veu més potent de JxCat al Govern, va entrar al Parlament amb el conseller Miquel Buch i el seu número dos, Brauli Duart. Junts van pujar cap a l'hemicicle per l'escala noble, un instant que la premsa gràfica no es va perdre.


 L'efemèride

Tal dia com avui de fa 21 anys es va presentar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el Foro Babel, una plataforma cívica que va agitar el debat identitari a Catalunya, singularment en l'àmbit lingüístic. Entre els impulsos diversos intel·lectuals de l'esquerra com ara Francesc de Carreras, Félix Pérez Romera, José Ribas, Félix de Azúa, Victoria Camps, Juan Marsé o Rosa Regàs. Reivindicaven combatre una suposada hegemonia nacionalista i l'arraconament del castellà en l'esfera pública. Anys després, i no amb els mateixos protagonistes, Ciutadans, fundat el 2005, es reivindicaria com a continuador d'aquest espai, ja inactiu. Iniciatives cíviques com Societat Civil Catalana o CLAC (Centro Libre. Arte y Cultura) n'han recollit el testimoni però ja sense una orientació esquerrana.


 L'aniversari

Un 13 de desembre de l'any 1923 naixia a Barcelona el pintor Antoni Tàpies, un dels mestres de l'informalisme i un dels artistes catalans més destacats del segle XX. Obres seves decoren la sala on es fan les reunions del Govern a la Generalitat o els passadissos del Parlament. Entre les seves obres més populars hi ha l'homenatge a Picasso davant el Parc de la Ciutadella o el Mitjó, a la seu de la fundació que acull la seva obra al carrer Aragó. De formació autodidacta, va morir a Barcelona el 2012. L'any de la seva mort El Matí de Catalunya Ràdio li va dedicar un monogràfic que podeu recuperar aquí.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi