Dades

El poder adquisitiu dels funcionaris catalans és un 12% menor que la mitjana estatal

Catalunya és el territori on més s'ha incrementat el nombre de treballadors públics, des del 2010, sobretot en les àrees més socials

per Roger Tugas Vilardell , 12 de desembre de 2018 a les 07:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els treballadors públics de la Generalitat no han fet vaga finalment aquest dimecres, després que els sindicats hagin arribat a un acord in extremis amb el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública per al retorn de les pagues extres del 2013 i 2014. Malgrat aquesta entesa, la situació salarial dels empleats públics de la Generalitat no és especialment bona, ja que, amb els sous que perceben, tenen un poder adquisitiu un 12,4% inferior a la mitjana estatal, entre els treballadors d'administracions autonòmiques.

 
Aquesta xifra neix de dividir la despesa en personal de la Generalitat el 2017 pel nombre de treballadors contractats a finals d'any i posant-la en relació amb el cost de la vida a cada territori (en base a un informe del Govern del 2015 en què ho calculava). Agafant les xifres absolutes de la despesa salarial de cada empleat públic, aquesta va ser a Catalunya de 42.790,4 euros, un 4,9% inferior a la mitjana estatal i tan sols per damunt d'Extremadura (-12,2%), La Rioja (-7,5%), Madrid (-5,2%) i Andalusia (5%), però molt lluny dels més pagats, al País Basc (50,5% més que la mitjana) i Navarra (45,9% més).


A més, com que el cost de la vida a Catalunya és un 8,5% superior a la mitjana, això provoca que la capacitat adquisitiva dels empleats públics autonòmics que hi treballin encara sigui menor, en termes relatius. Només els de Madrid (-17,2%) estan per sota, en relació als catalans. De fet, excepte aquests dos territoris i Cantàbria (-2,1%), la resta tenen treballadors amb salaris superiors a la mitjana, especialment al País Basc (39,8% més) i Navarra (31,9%), però a també Canàries (21,6%) o les Illes Balears (14,3%).

El sistema de finançament no té en compte el poder adquisitiu i, per tant, els catalans paguen més impostos perquè tenen salaris més elevats, però no reben recursos per compensar el major cost de la vida més elevat

Malgrat tot, el cost de la vida a cada territori no és un dels elements a l'hora de fer el repartiment dels recursos del model de finançament i, per tant, la Generalitat no rep més recursos per compensar els seus empleats i garantir-los un poder adquisitiu homologable en les seves retribucions. Com que els salaris són més elevats, els catalans paguen més impostos, però després no en reben proporcionalment més perquè els seus funcionaris també puguin fer front a aquest major cost de la vida.

On més creix la plantilla


L'administració catalana, però, sí que té alguns motius per a l'optimisme, ja que Catalunya ha estat el territori de l'Estat que més ha augmentat la plantilla d'empleats públics, des del 2010, a partir de l'inici de les retallades. Ara en té un 5,9% més i, tot i que, en realitat, La Rioja se situa per davant (8,9%), això es deu a que aquest territori va assumir el 2011 les competències en gestió de l'administració de justícia i, per tant, va internalitzar els treballadors d'aquest àmbit. Sense això, se situaria per darrere de Catalunya.

De mitjana, els governs autonòmics han reduït les plantilles un 2%, en aquest període, tot i que Múrcia ho ha fet en un 10,2%, el País Basc, en un 7,6%, i Andalusia, en un 5,4%. Per contra, entre els territoris que més han incrementat el nombre d'empleats públics autonòmics, hi ha Aragó (4,7%) i les Balears (4,1%).

Increment sobretot en les àrees socials

Pel que fa als àmbits en què Catalunya ha augmentat en recursos humans, a més, destaquen les àrees de polítiques socials, ja que, a principis d'any, hi havia un 17,1% més de professionals de la sanitat i un 9,1% més de docents no universitaris que el 2010 (6.073 més i 6.573 més, respectivament). Igualment, ara hi ha un 5,1% més d'agents policials (819 més) i un 4,7% més de treballadors de l'àmbit de la justícia (326 més). En canvi, hi ha un 12,3% menys de treballadors de les conselleries (4.116 menys).
 
EVOLUCIÓ DE LES PLANTILLES DELS TREBALLADORS PÚBLICS DE L'ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA (2010-2017)

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació