11
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
17:55h
El president del PP català, Alejandro Fernández, ha estat molt contundent aquest dimarts quan, en una conferència al Nova Economia Fòrum, ha assegurat que el partit "presentarà candidatura a Barcelona" i que "no s'integrarà en la plataforma de Manuel Valls". El dirigent popular, que insisteix en les seves intervencions en la necessitat de refundar l'espai del centre dreta a Catalunya, ha afegit que Valls no representa els valors del centre dreta i ha situat l'exprimer ministre francès més a l'esquerra. No és la primera vegada que Fernández descarta una entesa amb Valls, però no tothom al PP parla amb la mateixa rotunditat. Els populars estudien totes les cartes per afrontar les municipals a Barcelona.
Els moviments del PP responen a una estratègia elaborada. L'anunci de la retirada d'Alberto Fernández Díaz com a cap de cartell del partit a les municipals a la capital catalana -ha estat candidat en cinc ocasions- va anar acompanyada, hores més tard, de l'aparició en escena del nom de l'empresari Josep Bou, que es perfila com a alcaldable. De moment, la direcció del PP no ha confirmat l'opció de Bou, tot i que els moviments es preveuen ràpids. No està descartat que el mateix president del PP, Pablo Casado, anunciï el nom del candidat en la visita que té previst fer aquest cap de setmana a Barcelona.
Fonts populars consultades per NacióDigital recorden que Casado havia ajornat qualsevol decisió sobre les municipals fins després de les eleccions andaluses. Amb els resultats favorables -el PP negocia la fórmula per desbancar Susana Díaz-, el president popular ha autoritzat els moviments. Ara bé, l'estratègia a Barcelona dependrà de les expectatives electorals. La via Bou està avalada pel partit, però un perfil independent facilita eventuals escenaris d'entesa amb Valls. Malgrat les declaracions públiques, aquesta no és una opció descartada. De fet, fonts del partit expliquen a aquest diari que Casado i Valls ja han mantingut contactes discrets. I el líder del PP no veu amb mals ulls una aliança si al partit li convé. Per Valls, representaria també eixamplar suports.
Els avantatges de Bou
La tria d'un candidat -el més ben situat és Bou- resulta obligatòria, perquè independentment que el PP acabi integrant-se finalment en una plataforma més àmplia, els populars necessiten una figura que lideri el projecte municipalista a Barcelona. La sortida d'Alberto Fernández Díaz, tot i haver-se resolt sense estridències, no ha estat exempta de tensions. El regidor va molestar-se amb el partit per no figurar en una enquesta interna per valorar possibles candidats. En aquesta llista sotmesa a sondeig sí que hi eren Andrea Levy, Dolors Montserrat o Esperanza García, tot i que cap d'elles es postulava com a candidata. La més valorada en aquell treball de camp va ser Levy.
El nom de Josep Bou presenta alguns avantatges. D'una banda, deixa fora de la batalla noms amb pes polític que havien circulat com a possibles caps de llista, com l'exministra i ara portaveu al Congrés, Dolors Montserrat, o Andrea Levy. La perspectiva d'uns resultats migrats -i l'amenaça fins i tot de restar fora del consistori- no impulsa cap candidat orgànic amb pretensions. A banda que Bou, president d'Empresaris de Catalunya, entitat unionista molt bel·ligerant contra el procés, pot ser vist com un perfil atractiu per un votant que dubti entre el PP i Vox.
Els moviments del PP responen a una estratègia elaborada. L'anunci de la retirada d'Alberto Fernández Díaz com a cap de cartell del partit a les municipals a la capital catalana -ha estat candidat en cinc ocasions- va anar acompanyada, hores més tard, de l'aparició en escena del nom de l'empresari Josep Bou, que es perfila com a alcaldable. De moment, la direcció del PP no ha confirmat l'opció de Bou, tot i que els moviments es preveuen ràpids. No està descartat que el mateix president del PP, Pablo Casado, anunciï el nom del candidat en la visita que té previst fer aquest cap de setmana a Barcelona.
Fonts populars confirmen que Casado i Valls ja han mantingut contactes discrets
Fonts populars consultades per NacióDigital recorden que Casado havia ajornat qualsevol decisió sobre les municipals fins després de les eleccions andaluses. Amb els resultats favorables -el PP negocia la fórmula per desbancar Susana Díaz-, el president popular ha autoritzat els moviments. Ara bé, l'estratègia a Barcelona dependrà de les expectatives electorals. La via Bou està avalada pel partit, però un perfil independent facilita eventuals escenaris d'entesa amb Valls. Malgrat les declaracions públiques, aquesta no és una opció descartada. De fet, fonts del partit expliquen a aquest diari que Casado i Valls ja han mantingut contactes discrets. I el líder del PP no veu amb mals ulls una aliança si al partit li convé. Per Valls, representaria també eixamplar suports.
Els avantatges de Bou
La tria d'un candidat -el més ben situat és Bou- resulta obligatòria, perquè independentment que el PP acabi integrant-se finalment en una plataforma més àmplia, els populars necessiten una figura que lideri el projecte municipalista a Barcelona. La sortida d'Alberto Fernández Díaz, tot i haver-se resolt sense estridències, no ha estat exempta de tensions. El regidor va molestar-se amb el partit per no figurar en una enquesta interna per valorar possibles candidats. En aquesta llista sotmesa a sondeig sí que hi eren Andrea Levy, Dolors Montserrat o Esperanza García, tot i que cap d'elles es postulava com a candidata. La més valorada en aquell treball de camp va ser Levy.
Alberto Fernández Díaz va molestar-se amb el PP per no figurar en una enquesta interna que analitzava la idoneïtat de possibles candidats
El nom de Josep Bou presenta alguns avantatges. D'una banda, deixa fora de la batalla noms amb pes polític que havien circulat com a possibles caps de llista, com l'exministra i ara portaveu al Congrés, Dolors Montserrat, o Andrea Levy. La perspectiva d'uns resultats migrats -i l'amenaça fins i tot de restar fora del consistori- no impulsa cap candidat orgànic amb pretensions. A banda que Bou, president d'Empresaris de Catalunya, entitat unionista molt bel·ligerant contra el procés, pot ser vist com un perfil atractiu per un votant que dubti entre el PP i Vox.