11
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
14:30h
L'Hospital General Vall d'Hebron de Barcelona ha provat, per primera vegada, una tècnica pionera en el tractament de càncer de pàncrees que, fins ara, ha registrat bons resultats. L'assaig s'emmarca en un estudi europeu que busca testar una cirurgia concreta que, fins ara, no s'havia aplicat mai en pacients amb càncer d'aquest tipus. S'estima que, amb aquesta intervenció, els pacients podran viure més temps que els que només se sotmeten a quimioteràpia.
Si bé l'estudi experimental va començar l'any 2015, Vall d'Hebron és l'únic hospital de l'estat espanyol que s'ha sumat a aquesta iniciativa, que provarà la tècnica en 228 pacients en total i es preveu que finalitzi l'any 2019. A Catalunya, en aquests darrers sis mesos s'ha aplicat la cirurgia a tres pacients (98 a tot Europa), i tots ells han coincidit a trobar-se millor que quan se sotmetien a la quimioteràpia, la tècnica utilitzada per combatre el càncer de pàncrees.
La doctora Elizabeth Pando, del servei de cirurgia i trasplantaments, ha explicat que es tracta d'un mecanisme pioner perquè està enfocat als malalts de càncer de pàncrees en situació molt avançada, el que suposa el 40% dels pacients quan se'ls detecta la malaltia, i perquè utilitza una tècnica que fins ara no s'havia aplicat mai per aquests tipus de tumors: la radiofreqüència.
Fins ara, aquest tractament s'havia utilitzat en tumors hepàtics, renals i de tiroides, entre altres, i "mai abans s'havia gosat testar-lo amb el pàncrees", explica Pando, "perquè la radiofreqüència treballa en calent i provar-ho amb el pàncrees és perillós perquè l'escalfor podria danyar vasos i artèries que l'envolten".
Aquest estudi "ha trencat la barrera i ha demostrat que es pot recórrer a la radiofreqüència en casos de càncer de pàncrees", encara que Pando ha destacat que per a fer-ho és necessari comptar amb un equip amb molta experiència format per oncòlegs, anestesistes i, sobretot, radiòlegs.
L'investigador i cap clínic de cirurgia pancreàtica de l'hospital, Joaquim Balsells, ha explicat que es tracta d'un assaig clínic multicèntric que està liderat per investigadors holandesos i que preveu poder analitzar els resultats entre el 2020 i el 2021. El doctor Ramón Charco ha volgut puntualitzar que "és un estudi encara en fase experimental" i que caldrà veure tots els resultats per determinar-ne els beneficis reals un cop acabi.
El càncer de pàncrees, segona causa de mortalitat l'any 2019
Segons l'últim registre mèdic dels casos, s'estima que l'any 2019 la segona causa de mortalitat per càncer serà el que afecta el pàncrees. Charco ha explicat que és un dels més agressius perquè "només una de cada cinc persones pot ser operada quan l'hi detecten".
El càncer de pàncrees se sol identificar a través dels símptomes, el que implica que la malaltia se sol diagnosticar quan ja està en un estadi avançat. A Catalunya, enguany, s'ha arribat gairebé a 1.300 casos.
De fet, quan els metges diagnostiquen aquesta malaltia, "un 40% dels malalts té el tumor disseminat en el pàncrees, un altre 40% presenta metàstasi i ja és impossible aplicar radiofreqüència, i només el 20% dels malalts es poden operar", ha detallat la doctora. Pando també ha afegit que "entre els malalts de càncer de pàncrees, la taxa de supervivència és molt baixa".
"Es tracta d'un assaig clínic molt estricte que encara no podem oferir a tots els pacients", i ha afegit que els que se sotmeten al procediment és perquè prèviament han acceptat formar part de l'estudi. Vall d'Hebron ha testat la radiofreqüència en tres pacients diferents que, tots ells, han passat per quimioteràpia prèviament a la intervenció. Una d'elles és la María José.
Primers resultats de la radiofreqüència
María José té 74 anys, ha sigut metge de família durant 41 anys en un ambulatori, i el passat 31 d'agost va ser ingressada per sotmetre's a radiofreqüència, després que li detectessin un càncer de pàncrees. "Vaig saber que el tenia quan vaig veure que la pigmentació de la pell del braç se m'havia posat groga", explica.
Després d'un TAC i una analítica, els metges li van trobar el tumor. "Sent metge, sabia que sobreviure a un càncer d'aquest tipus era molt difícil", i per aquest motiu va acceptar formar part de l'estudi que plantejava la radiofreqüència: "era l'última sortida que tenia", explica. Després de la intervenció, ha fet quimioteràpia i assegura que no està tan cansada i que es troba millor. Ara, fa vida pràcticament normal.
La doctora Pando explica que, entre tots els pacients que accepten formar part de l'estudi, es fa una selecció aleatòria i alguns continuen fent només quimioteràpia i altres són sotmesos a radiofreqüència. En els pròxims tres anys confia veure bons resultats i "potser no ser tan estrictes en els criteris d'acceptació de pacients per a aquest tractament, per fer-ho accessible a altres malalts".
La doctora es refereix al fet que, per poder provar aquesta metodologia pionera, cal presentar un bon estat general que toleri la quimioteràpia, ser major d'edat, no tenir cap altre tumor a la vegada, i que si al pacient ja li han extirpat un tumor al llarg de la seva vida, faci almenys cinc anys d'aquella intervenció.
Optimisme de cara als resultats de l'estudi
Pando ha explicat que "encara falta veure la resposta de la immunitat davant la radiofreqüència" i determinar si es modifica o no amb el temps. L'equip de doctors ha agraït a Caixa Bank la seva participació econòmica en l'estudi, i s'ha mostrat optimista de cara als futurs resultats.
"Encara és aviat per extreure'n conclusions, però la hipòtesi que tenim és que realment hi haurà un benefici per al pacient amb la radiofreqüència", ha dit el doctor Balsells, que també ha afegit que confia a poder aplicar aquesta tècnica pionera en altres pacients d'aquí uns tres o quatre anys.
Si bé l'estudi experimental va començar l'any 2015, Vall d'Hebron és l'únic hospital de l'estat espanyol que s'ha sumat a aquesta iniciativa, que provarà la tècnica en 228 pacients en total i es preveu que finalitzi l'any 2019. A Catalunya, en aquests darrers sis mesos s'ha aplicat la cirurgia a tres pacients (98 a tot Europa), i tots ells han coincidit a trobar-se millor que quan se sotmetien a la quimioteràpia, la tècnica utilitzada per combatre el càncer de pàncrees.
La doctora Elizabeth Pando, del servei de cirurgia i trasplantaments, ha explicat que es tracta d'un mecanisme pioner perquè està enfocat als malalts de càncer de pàncrees en situació molt avançada, el que suposa el 40% dels pacients quan se'ls detecta la malaltia, i perquè utilitza una tècnica que fins ara no s'havia aplicat mai per aquests tipus de tumors: la radiofreqüència.
Fins ara, aquest tractament s'havia utilitzat en tumors hepàtics, renals i de tiroides, entre altres, i "mai abans s'havia gosat testar-lo amb el pàncrees", explica Pando, "perquè la radiofreqüència treballa en calent i provar-ho amb el pàncrees és perillós perquè l'escalfor podria danyar vasos i artèries que l'envolten".
Aquest estudi "ha trencat la barrera i ha demostrat que es pot recórrer a la radiofreqüència en casos de càncer de pàncrees", encara que Pando ha destacat que per a fer-ho és necessari comptar amb un equip amb molta experiència format per oncòlegs, anestesistes i, sobretot, radiòlegs.
El doctor Balsells i la Maria José, en una consulta Foto: Laura Estrada
L'investigador i cap clínic de cirurgia pancreàtica de l'hospital, Joaquim Balsells, ha explicat que es tracta d'un assaig clínic multicèntric que està liderat per investigadors holandesos i que preveu poder analitzar els resultats entre el 2020 i el 2021. El doctor Ramón Charco ha volgut puntualitzar que "és un estudi encara en fase experimental" i que caldrà veure tots els resultats per determinar-ne els beneficis reals un cop acabi.
"Entre els malalts de càncer de pàncrees, la taxa de supervivència és molt baixa", explica la doctora Pando
El càncer de pàncrees, segona causa de mortalitat l'any 2019
Segons l'últim registre mèdic dels casos, s'estima que l'any 2019 la segona causa de mortalitat per càncer serà el que afecta el pàncrees. Charco ha explicat que és un dels més agressius perquè "només una de cada cinc persones pot ser operada quan l'hi detecten".
El càncer de pàncrees se sol identificar a través dels símptomes, el que implica que la malaltia se sol diagnosticar quan ja està en un estadi avançat. A Catalunya, enguany, s'ha arribat gairebé a 1.300 casos.
De fet, quan els metges diagnostiquen aquesta malaltia, "un 40% dels malalts té el tumor disseminat en el pàncrees, un altre 40% presenta metàstasi i ja és impossible aplicar radiofreqüència, i només el 20% dels malalts es poden operar", ha detallat la doctora. Pando també ha afegit que "entre els malalts de càncer de pàncrees, la taxa de supervivència és molt baixa".
"Es tracta d'un assaig clínic molt estricte que encara no podem oferir a tots els pacients", i ha afegit que els que se sotmeten al procediment és perquè prèviament han acceptat formar part de l'estudi. Vall d'Hebron ha testat la radiofreqüència en tres pacients diferents que, tots ells, han passat per quimioteràpia prèviament a la intervenció. Una d'elles és la María José.
L'agulla amb la que es realitza la radiofreqüència Foto: Laura Estrada
Primers resultats de la radiofreqüència
María José té 74 anys, ha sigut metge de família durant 41 anys en un ambulatori, i el passat 31 d'agost va ser ingressada per sotmetre's a radiofreqüència, després que li detectessin un càncer de pàncrees. "Vaig saber que el tenia quan vaig veure que la pigmentació de la pell del braç se m'havia posat groga", explica.
Després d'un TAC i una analítica, els metges li van trobar el tumor. "Sent metge, sabia que sobreviure a un càncer d'aquest tipus era molt difícil", i per aquest motiu va acceptar formar part de l'estudi que plantejava la radiofreqüència: "era l'última sortida que tenia", explica. Després de la intervenció, ha fet quimioteràpia i assegura que no està tan cansada i que es troba millor. Ara, fa vida pràcticament normal.
Els doctors confien a veure bons resultats i poder aplicar la radiofreqüència a altres pacients en els pròxims tres anys
La doctora Pando explica que, entre tots els pacients que accepten formar part de l'estudi, es fa una selecció aleatòria i alguns continuen fent només quimioteràpia i altres són sotmesos a radiofreqüència. En els pròxims tres anys confia veure bons resultats i "potser no ser tan estrictes en els criteris d'acceptació de pacients per a aquest tractament, per fer-ho accessible a altres malalts".
La doctora es refereix al fet que, per poder provar aquesta metodologia pionera, cal presentar un bon estat general que toleri la quimioteràpia, ser major d'edat, no tenir cap altre tumor a la vegada, i que si al pacient ja li han extirpat un tumor al llarg de la seva vida, faci almenys cinc anys d'aquella intervenció.
Optimisme de cara als resultats de l'estudi
Pando ha explicat que "encara falta veure la resposta de la immunitat davant la radiofreqüència" i determinar si es modifica o no amb el temps. L'equip de doctors ha agraït a Caixa Bank la seva participació econòmica en l'estudi, i s'ha mostrat optimista de cara als futurs resultats.
"Encara és aviat per extreure'n conclusions, però la hipòtesi que tenim és que realment hi haurà un benefici per al pacient amb la radiofreqüència", ha dit el doctor Balsells, que també ha afegit que confia a poder aplicar aquesta tècnica pionera en altres pacients d'aquí uns tres o quatre anys.
L'equip de doctors i la pacient Maria José Foto: Laura Estrada