11
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
12:57h
La percepció de corrupció segueix a nivells molt elevats a Catalunya, i fins i tot un 51,9% dels ciutadans creu que els partits es financen il·legalment. Així ho reflecteix el baròmetre 2018 de la corrupció presentat aquest dimarts pel director de l'Oficina Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, el qual també destaca que el 81% dels enquestats creu que el finançament privat influeix en les decisions posteriors quan els partits estan al govern.
Segons Gimeno, la qüestió del finançament dels partits és "un tema recurrent que no s'acaba d'abordar de manera definitiva", cosa que provoca que la percepció d'honestedat dels polítics segueixi caient, malgrat que la percepció general de corrupció també es redueixi. Sigui com sigui, subratlla que "la percepció de corrupció està assentada en nivells molt alts encara", ja que un 71,9% creu que hi ha molta o bastant corrupció, per bé que el 2014 la xifra era superior, del 82,3%.
Un 81,3% també creu que la corrupció a Catalunya és un problema molt o bastant greu, una xifra que s'elevava al 92,8% el 2012. "La preocupació va minvant molt poc a poc des del 2014, després que el 2012 va tenir el seu moment àlgid", ha afirmat el director d'Antifrau, tot i insistir que les xifres són igualment molt altes. Ha subratllat també que les dones tenen més percepció de corrupció que els homes (un 76% i un 67,6%, respectivament), i també creuen més que ha augmentat.
Malgrat tot, els homes deixarien de votar més un partit per causa de la corrupció del que ho farien les dones. De mitjana, un 43,2% dels catalans votaria un altre partit, en cas que el seu estigués afectat per casos de corrupció, malgrat que hagués aconseguit reduir l'atur i millorar l'economia, però un 23,5%% continuaria votant el mateix. La resta s'abstindria, votaria en blanc o no ho sap.
Els joves, més tolerants
Gimeno s'ha mostrat especialment preocupat pel fet que el baròmetre destaca que "els joves són els més tolerants amb la corrupció", ja que gairebé un 10% d'aquests dona suport que un polític torni favors econòmics (el triple que la mitjana) i quasi la meitat veu bé que un funcionari faci activitat electoral durant la jornada laboral, entre altres aspectes. "Tenim un problema de valors", ha lamentat el director d'Antifrau, que assenyala igualment que els joves també confien més en les xarxes socials per denunciar la corrupció.
Per altra banda, l'enquesta assenyala que un 38,1% creu que la corrupció s'ha mantingut, un 30,6% creu que s'ha augmentat, i un 26,5%, que ha disminuït. Així mateix, un 76,4% creu que els catalans són molt o bastant honestos, un percentatge que cau al 69% en referir-se al personal de l'administració, i fins al 42,6% pel que fa als càrrecs polítics. De fet, un 37,2% creu que els polítics es presenten a les eleccions pel poder i la influència que obtenen amb el càrrec; un 21,6%, per enriquir-se personalment; un 20,9%, per defensar els interessos dels ciutadans, i un 17,4%, per lluitar pels seus ideals.
Patrimoni controlat un organisme independent
Per tot això, el 90% dels catalans creu que el patrimoni i l'activitat econòmics dels càrrecs públics haurien d'estar controlats per un organisme independent, i un 68,5% creu que també ho haurien d'estar els dels seus familiars. En tot cas, la percepció real de casos de corrupció viscuts és força inferior a la percepció general, motiu pel qual Gimeno assenyala que "la percepció de corrupció és relativament baixa i homologable amb altres països europeus, però la creença general que n'hi ha és superior".
Així, ha volgut subratllar que cal tenir en compte que "tot és corrupció, també favors no dineraris" i ha reclamat més transparència a l'administració i garanties per als alertadors de corrupció, així com no canviar tots els alts càrrecs quan hi ha canvi de govern, ja que, en aquest camp, "Catalunya està al nivell de Xile i Turquia".
"Cal una estratègia coherent contra la corrupció", ha afegit, així com proposa crear un registre electrònic únic a Catalunya del patrimoni dels càrrecs electes que podria liderar Antifrau, així com controlar les "activitats post-càrrec, les conegudes com portes giratòries, sota la vigilància d'Antifrau".
On més n'hi ha, a obres públiques i urbanisme
Pel que fa a àmbits, un 83,7% dels catalans creu que la corrupció molt o bastant estesa a obres públiques i un 78,3% que ho està en l'urbanisme, però aquesta cau molt en l'ensenyament (25,9%) o la cultura (27%). Així mateix, on hi hauria més corrupció seria en els partits política (82,7%) i les entitats financeres (82%), però aquesta seria molt més baixa a universitats (30,3%) o fundacions i associacions (43,7%).
El baròmetre també assenyala que un 68% dels enquestats creu molt o bastant que les administracions tracten de forma privilegiada les persones i entitats afins al govern, mentre que un 82,9% opina que hi ha vincles massa estrets entre negocis i política. Un 54,8% afirma que l'administració catalana és poc o gens transparent, de mitjana, però aquesta percepció creix a mesura que augmenta el nivell d'estudis de l'enquestat.
Dificultat per reunir proves per denunciar
Preguntat els motius pels quals no es denuncia més la corrupció, les respostes més repetides són per la dificultat per reunir proves (48,2%) o per por a represàlies (30%). Sigui com sigui, un 36,1% afirma que el més efectiu per lluitar-hi és denunciar quan es veu un cas així, mentre que un 30,6% opta per votar candidats nets o partits que prometin una lluita contra la corrupció. El baròmetre s'elabora cada cos anys i el d'aquest 2018 s'ha fet entre el 5 i el 31 d'octubre a través de 850 entrevistes.
Segons Gimeno, la qüestió del finançament dels partits és "un tema recurrent que no s'acaba d'abordar de manera definitiva", cosa que provoca que la percepció d'honestedat dels polítics segueixi caient, malgrat que la percepció general de corrupció també es redueixi. Sigui com sigui, subratlla que "la percepció de corrupció està assentada en nivells molt alts encara", ja que un 71,9% creu que hi ha molta o bastant corrupció, per bé que el 2014 la xifra era superior, del 82,3%.
Un 81,3% també creu que la corrupció a Catalunya és un problema molt o bastant greu, una xifra que s'elevava al 92,8% el 2012. "La preocupació va minvant molt poc a poc des del 2014, després que el 2012 va tenir el seu moment àlgid", ha afirmat el director d'Antifrau, tot i insistir que les xifres són igualment molt altes. Ha subratllat també que les dones tenen més percepció de corrupció que els homes (un 76% i un 67,6%, respectivament), i també creuen més que ha augmentat.
Malgrat tot, els homes deixarien de votar més un partit per causa de la corrupció del que ho farien les dones. De mitjana, un 43,2% dels catalans votaria un altre partit, en cas que el seu estigués afectat per casos de corrupció, malgrat que hagués aconseguit reduir l'atur i millorar l'economia, però un 23,5%% continuaria votant el mateix. La resta s'abstindria, votaria en blanc o no ho sap.
Els joves, més tolerants
Gimeno s'ha mostrat especialment preocupat pel fet que el baròmetre destaca que "els joves són els més tolerants amb la corrupció", ja que gairebé un 10% d'aquests dona suport que un polític torni favors econòmics (el triple que la mitjana) i quasi la meitat veu bé que un funcionari faci activitat electoral durant la jornada laboral, entre altres aspectes. "Tenim un problema de valors", ha lamentat el director d'Antifrau, que assenyala igualment que els joves també confien més en les xarxes socials per denunciar la corrupció.
Per altra banda, l'enquesta assenyala que un 38,1% creu que la corrupció s'ha mantingut, un 30,6% creu que s'ha augmentat, i un 26,5%, que ha disminuït. Així mateix, un 76,4% creu que els catalans són molt o bastant honestos, un percentatge que cau al 69% en referir-se al personal de l'administració, i fins al 42,6% pel que fa als càrrecs polítics. De fet, un 37,2% creu que els polítics es presenten a les eleccions pel poder i la influència que obtenen amb el càrrec; un 21,6%, per enriquir-se personalment; un 20,9%, per defensar els interessos dels ciutadans, i un 17,4%, per lluitar pels seus ideals.
Patrimoni controlat un organisme independent
Per tot això, el 90% dels catalans creu que el patrimoni i l'activitat econòmics dels càrrecs públics haurien d'estar controlats per un organisme independent, i un 68,5% creu que també ho haurien d'estar els dels seus familiars. En tot cas, la percepció real de casos de corrupció viscuts és força inferior a la percepció general, motiu pel qual Gimeno assenyala que "la percepció de corrupció és relativament baixa i homologable amb altres països europeus, però la creença general que n'hi ha és superior".
Així, ha volgut subratllar que cal tenir en compte que "tot és corrupció, també favors no dineraris" i ha reclamat més transparència a l'administració i garanties per als alertadors de corrupció, així com no canviar tots els alts càrrecs quan hi ha canvi de govern, ja que, en aquest camp, "Catalunya està al nivell de Xile i Turquia".
"Cal una estratègia coherent contra la corrupció", ha afegit, així com proposa crear un registre electrònic únic a Catalunya del patrimoni dels càrrecs electes que podria liderar Antifrau, així com controlar les "activitats post-càrrec, les conegudes com portes giratòries, sota la vigilància d'Antifrau".
On més n'hi ha, a obres públiques i urbanisme
Pel que fa a àmbits, un 83,7% dels catalans creu que la corrupció molt o bastant estesa a obres públiques i un 78,3% que ho està en l'urbanisme, però aquesta cau molt en l'ensenyament (25,9%) o la cultura (27%). Així mateix, on hi hauria més corrupció seria en els partits política (82,7%) i les entitats financeres (82%), però aquesta seria molt més baixa a universitats (30,3%) o fundacions i associacions (43,7%).
El baròmetre també assenyala que un 68% dels enquestats creu molt o bastant que les administracions tracten de forma privilegiada les persones i entitats afins al govern, mentre que un 82,9% opina que hi ha vincles massa estrets entre negocis i política. Un 54,8% afirma que l'administració catalana és poc o gens transparent, de mitjana, però aquesta percepció creix a mesura que augmenta el nivell d'estudis de l'enquestat.
Dificultat per reunir proves per denunciar
Preguntat els motius pels quals no es denuncia més la corrupció, les respostes més repetides són per la dificultat per reunir proves (48,2%) o per por a represàlies (30%). Sigui com sigui, un 36,1% afirma que el més efectiu per lluitar-hi és denunciar quan es veu un cas així, mentre que un 30,6% opta per votar candidats nets o partits que prometin una lluita contra la corrupció. El baròmetre s'elabora cada cos anys i el d'aquest 2018 s'ha fet entre el 5 i el 31 d'octubre a través de 850 entrevistes.