El qüestionament dels Mossos i la via eslovena situen Torra sota pressió

Vaga de metges, protestes del sector públic, aturada de funcionaris prevista, càrregues dels Mossos contra manifestants antifeixistes, reivindicació de la via eslovena entre crítiques de l'oposició, mobilitzacions contra la visita del consell de ministres, presos en vaga de fam i negociació discreta de la unitat estratègica amb el judici de l'1-O a tocar. Aquest és el context general en què es desenvolupa la tasca de Quim Torra com a president de la Generalitat. I hi ha dos elements -l'exemple eslovè i la polèmica amb la policia catalana, agreujada per les acusacions "d'inacció" que ja arriben per carta des del govern espanyol insinuant un nou 155, encara que fos parcial a diferència de la tardor passada- que l'han situat, especialment, sota pressió.

Les dues polèmiques provenen de la setmana passada. Torra va passar uns dies de viatge oficial al país balcànic, que es va independitzar després de dos referèndums amb participació massiva i un breu xoc armat causat per la intervenció de l'exèrcit iugoslau, i dissabte el va posar com a exemple durant la presentació del Consell per la República a Brussel·les. "No hi ha marxa enrere, estem disposats a tot per ser lliures", va reflexionar el president. Aquestes paraules, sumades a l'abrandada intervenció de Toni Comín -cridant a pagar "l'alt preu" de la llibertat, encara que la fase final tingués un component "dramàtic"-, van provocar les crítiques de tota l'oposició en bloc.

Dirigents consultats lamenten la "manca de lideratge" des de Palau en un context complex, i els més pessimistes sostenen que l'executiu "fa aigües" en termes estratègics

Un alt dirigent governamental consultat per NacióDigital, en tot cas, treu ferro a la polèmica. "Si hi ha algun moviment que és pacífic a Europa, aquest és el sobiranisme", recalca. Una segona veu -un dirigent parlamentari amb àmplia experiència- posa sobre la taula un element rellevant sobre la personalitat de Torra: "No ha deixat de ser un activista". És aquí on emmarca -el coneix bé- la solidaritat amb els presos en vaga de fam a través d'un dejuni de 48 hores a Montserrat. Una tercera font, en aquest cas de Junts per Catalunya (JxCat), atribueix la polèmica, també, als "problemes de lideratge", no només al Palau de la Generalitat sinó també a l'independentisme.

Aquest alt dirigent indica que el president observa amb cert temor les mobilitzacions que es preparen pel 21 de desembre, dia en què el consell de ministres es desplaça a Barcelona per una reunió extraordinària. "Se li acumulen les carpetes", manté un quart membre de la majoria parlamentària consultat. Els més pessimistes, sempre en privat, apunten que el Govern -format, precisament, sota l'epígraf d'una "efectivitat" que permetés acabar amb el 155- està "fent aigües" a nivell estratègic. I això és així, indica un dels implicats en les converses transversals de l'independentisme, perquè no hi ha un full de ruta unitari que prepari la mobilització pel judici i les sentències.

Presos i no-violència

Tot plegat, a banda, evoluciona sota l'influx de la vaga de fam que estan duent a terme Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, que ja han perdut entre 3,5 i 7 quilos des que van arrencar la protesta. Des de Lledoners es mostren preocupats per la manca de rumb estratègic de l'independentisme, dins del qual conviuen els contemporitzadors i partidaris de l'acció directa, com ara els comitès de defensa de la República (CDR). Davant la volada que han agafat l'amenaça de violència que l'espanyolisme ha volgut veure en la reivindicació del camí eslovè, Pilar Calvo, portaveu de Sànchez, Rull, Turull i Forn, ha volgut deixar clar que aposten per la via pacífica.

Els aldarulls al Parlament ja van causar un fort impacte l'1-O -Torra va sortir de la concentració a la Ciutadella visiblement tocat- en la commemoració del referèndum, i a l'estat major no van agradar les imatges amb encaputxats. La via catalana, han insistit aquest dilluns el PDECat i ERC, s'assembla més a l'escocesa que no pas a altres exemples internacionals. David Bonvehí, president dels nacionalistes, ha reivindicat el referèndum acordat com a objectiu unitari -fent costat, això sí, a Torra-, i la portaveu republicana, Marta Vilalta, ha evitat donar ales a la via eslovena. El president, a causa del dejuni, no ha assistit a una trobada amb el PDECat per preparar el ple de dimecres al Congrés en el qual es tractarà de manera monogràfica el cas català.

En privat, però, no falten dirigents de tots dos partits que són menys indulgents. Troben a faltar "ordres concretes" de Presidència i fins i tot n'hi ha que consideren que Torra "no mana" en el sentit que ho feien els seus predecessors a Palau, Artur Mas i Carles Puigdemont. El president a l'exili manté una forta influència -ara al capdavant del Consell per la República-, però evita immiscir-se en qüestions del dia a dia. Sí que està implicat, això sí, en les converses per tenir un full de ruta concret abans que arribi el judici de l'1-O, que és el primer embat fort amb l'Estat des de la tardor passada.

Xoc per la seguretat

L'equació s'acaba de complicar amb els fronts oberts als Mossos. La polèmica és doble: per una banda hi ha les càrregues de la setmana passada, objecte d'anàlisi durant els últims dies i que s'ha resolt sense mesures dràstiques; i de l'altra hi ha el possible enviament de 400 antidisturbis espanyols per tal de garantir la seguretat del consell de ministres del 21 de desembre si la Generalitat no ofereix prou garanties. Les dues qüestions són rellevants, perquè indiquen moltes coses.

En el primer cas, el dels Mossos, Torra ha fet marxa enrere a l'hora de demanar canvis a la policia catalana. El president va exigir al conseller Miquel Buch retocs a la cúpula després de les càrregues de Girona i de Terrassa, però Interior ho ha descartat després d'una reunió, aquest dilluns, amb els comandaments al complex Egara de Sabadell. Davant dels comissaris, Buch ha fet autocrítica, no ha fet cap esment a canvis immediats i ha apostat per la mediació com a via prèvia a les càrregues. Un missatge que dista del que enviava Presidència a finals de la setmana passada.

"La crisi que s'ha viscut a Interior els últims dies és de cavall", assenyalen les fonts consultades sobre l'ultimàtum de Torra a Buch per fer canvis als Mossos

"La crisi que hem viscut els últims dies és de cavall", reflexiona un bon coneixedor de les entranyes del departament. Per això no tothom a Interior va acabar d'entendre que Torra prioritzés la visita a un dejuni a Sarrià abans de reunir-se amb Buch, i que després marxés dues nits a Montserrat, on s'hi estarà fins aquest dimarts abans de la reunió del Govern. Després, per cert, ja anirà cap a Lleida, on hi ha un acte que commemora el primer aniversari de la retirada de les obres de Sixena de la capital del Segre. Una retirada, per cert, que va viure en directe com a membre de la llista de JxCat.

Els problemes de seguretat, això sí, s'acumulen. El govern espanyol sosté -per carta- que hi haurà mesures per la "inacció" dels Mossos, i demana explicacions a la Generalitat en una ofensiva que podria anar destinada a aplanar el camí per un nou 155. "Hi haurà petites intervencions en matèria de seguretat", vaticina un alt càrrec independentista, que recorda com Carmen Calvo -avui encarregada d'amenaçar amb mesures després de les imatges de l'AP-7 tallada pels CDR- va negociar l'aplicació del 155 amb el PP. L'advertiment per carta de Calvo al vicepresident Pere Aragonès recorda a altres missives de la tardor passada que, amb el pas del temps, es traduïen en accions concretes. Torra, des de Palau o des de Montserrat, és l'encarregat de donar-hi una resposta política en un context especialment enverinat.