I ahir Sánchez va voler transmetre una imatge de fermesa als seus potencials votants a Espanya a costa de Catalunya: va flirtejar amb la idea d'aplicar el 155 i el seu govern va enviar una colla de cartes al català advertint de que prendria mesures si els Mossos no garanteixen l'ordre públic (a cops de porra) davant les accions dels CDR. Per ells no és tolerable que es talli l'AP-7 unes hores però sí que en ple mes de juliol els taxistes col·lapsin la Gran Via de Barcelona durant dies o el personal de terra de l'aeroport del Prat.
Viurem uns dies d'immenses pressions. Sánchez no vol que el govern espanyol se li escapi de les mans per Catalunya, ara que la coalició dretana que formen el PP, Cs i Vox creu que ha trobat en el procés el principal element de desgast de l'executiu. Per això el president espanyol, prenent com a argument els talls de carretera, Eslovènia i el que pugui passar el 21-D, està disposat a aplicar el 155, si més no de forma parcial per retirar competències en matèria de seguretat pública. Quan ens diuen que Espanya és un país descentralitzat ("el que ho és més del món") i que les competències es respecten no és cert. Els Mossos les tenen en seguretat pública però el govern espanyol els les pot arrabassar o enviar els piolins (ells sí que en saben!) a fer la feina. Però, ai las!, la Generalitat i el Parlament no poden dir ni piu sobre l'actuació policial de l'1-O.
Sobre tot plegat us aconsello diverses peces. En primer lloc la crònica política d'Oriol March. També la informació de Sara González sobre com el sobiranisme prepara (si pot ser de forma unitària i sense caos al carrer i per ara amb la possibilitat d'una vaga parcial convocada per la Intersindical-CSC), les protestes contra la reunió del consell de ministres del 21-D. I finalment les opinions de Carles Bellsolà a la veu de Nació i les de Jaume Barberà i Maria Vila.
Entra Maragall, surt Fernández Díaz. El candidat d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, va presentar ahir el seu projecte amb un segell inequívocament progressista però també republicà. Buscant connectar amb la tradició de l’esquerra de la capital va prometre una capital que lideri l'espai metropolità i que es "revolti" contra la desigualtat, que la gentrificació ha fet visible. I avançant-se a les crítiques que li fan des de l'altra gran família del sobiranisme, la neoconvergent, va advertir que no pactarà amb el PSC del 155 i que la seva aposta és liderar un "acord sobiranista" (s'obre als comuns i a l'espai del PDECat i la Crida). Andreu Merino va ser a l'acte a la UPF i en va fer aquesta crònica.
I si Maragall arriba com a cap de cartell malgrat la veterania, en marxa un altre que també fa molts anys que hi és. 31 anys després d'arribar a la casa gran, Alberto Fernández Díaz ho deixa. Les perspectives no són gens bones pel PP. Manuel Valls i Cs li han robat la cartera. Fernández Díaz sempre feia broma (macabra) afirmant que les seves campanyes es basaven en l’I+D, però d'"immigració i delinqüència". Valls serà ara qui ho faci. Del petit dels Fernández Díaz, a qui podria substituir Josep Bou, líder dels empresaris espanyolistes, Pep Martí n’escriu aquest perfil.
Vist i llegit
Hi ha polítics que, quan estan fora del focus i de les rodes de premsa i el pim pam pum, diuen coses que tenen interès i lliguen bé les idees i propostes. José María Lassalle, exsecretari d'Estat de Cultura amb el PP, i Íñigo Errejón, candidat de Podem a la comunitat de Madrid, són dos d'ells. La Vanguardia els va reunir i la conversa de amb Pedro Vallín i Enric Juliana sobre la Constitució i la seva vigència ha quedat íntegrament transcrita i la podeu llegir aquí.
El passadís
El constitucionalista Club Tocqueville organitza avui al vespre a la seu de l'ICAB (Col·legi d'Advocats de Barcelona) un acte amb motiu dels 40 anys de Constitució espanyola, amb una taula rodona que reuneix Eugeni Gay, exdegà de l'entitat i exvicepresident del Tribunal Constitucional, l'exvicepresident del govern espanyol Alfonso Guerra i l'exministre d'UCD Rafael Arias Salgado. Moderarà l'acte la jurista Teresa Freixes, professora de la UAB que s'ha significat per les seves posicions furibundament antisobiranistes. L'anunci d'aquest acte va desfermar protestes en sectors de l'ICAB, ja que el perfil dels intervinents, de Gay a Guerra i Arias Salgado, és molt hostil al procés. La degana, Maria Eugènia Gay -filla d'Eugeni Gay-, serà també a l'acte. Precisament ahir, l'ICAB va acollir una jornada de signe ben diferent, sobre els 40 anys de Constitució i els 70 de la Declaració Internacional dels drets Humans, amb juristes sobiranistes com ara Joan Queralt, Mercè Barceló, August Gil Matamala i Gemma Calvet, propers al sobiranisme. La degana va presidir també aquesta jornada, el que va desfermar molts comentaris irònics al Col·legi. Els equilibris estan a l'ordre del dia a l'ICAB.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1917 el Parlament de Lituània, que aleshores era regional, va declarar la seva independència de Rússia, on acabava d'arribar al poder un govern revolucionari que donaria peu a la creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. En aquell moment el país estava ocupat també per Alemanya. No va ser fins al cap d'uns mesos que la independència es va fer efectiva. A les acaballes de la Segona Guerra Mundial, el 1944, va implicar l'annexió definitiva del país bàltic a la URSS, de la qual no es va independitzar de nou fins el 1990.
L'aniversari
L'11 de desembre de 1942 va nàixer l'economista i polític Josep Maria Cullell, un dels fundadors de Convergència Demòcratica de Catalunya i un dels pesos pesants dels governs de Jordi Pujol. Cullell va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques, d'Economia i diputat al Parlament i al Congrés. A més, va ser cap de cartell de CiU a les eleccions municipals de Barcelona de 1987 i 1991, que va perdre davant de Pasqual Maragall. Un cas de tràfic d'influències urbanístic a Sant Pere de Torelló (Osona) va provocar que deixés el govern de Pujol. Poc després va deixar la política passant a formar part de diversos consells d'administració. Cullell va formar part dels equips assessors d'Artur Mas quan liderava CDC.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi