Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

El despertador: 10 de desembre

El vesper eslovè

Citar Eslovènia posa Espanya davant el mirall però l'independentisme no té els suports d'allà i Torra no fa el camí per arribar-hi. Avui també són notícia els Mossos, Vox, les visites a l'exili, Oriol Pujol, Jorge Semprún i Cuba lliure

per Ferran Casas, 10 de desembre de 2018 a les 06:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'independentisme no només està políticament dèbil i desorientat per la seva manca d'unitat interna i full de ruta fruit de la repressió de l'Estat i de les dificultats per transitat la via unilateral amb les majories actuals. El debat sobre l'anomenada via eslovena, que ha revifat després de la visita de Quim Torra a aquell país a finals de la setmana passada i del to dels discursos en la presentació del Consell per la República de dissabte, ha afegit tensió a l'ambient. De la via eslovena, que va acabar sent violenta, se'n va parlar en les vigílies del 27-O però aquest cop esmentar-la li ha costat dures crítiques al president, tant del PSC com dels comuns.

Aquests dos espais polítics assumeixen (espero que sense legitimar-ho) que arribat el cas Espanya faria com l'exIugoslàvia, aleshores ja controlada pels serbis, i enviaria l'exèrcit per sufocar l'independentisme provocant morts com quan els eslovens s'hi van tornar. Hi ha una sospita raonable després dels fets del darrer any: Espanya mai acceptarà de bon grat i pacíficament una separació de Catalunya. I segurament una part dels catalans, tampoc. Per això es parla de l'ideal escocès o quebequès (el referèndum pactat), però el bloqueig fa pensar en l'eslovena mentre es busca la catalana.


Torra ha comès diversos errors en els darrers dies, segurament atribuïbles a que se sent més còmode com a activista al carrer o a les xarxes que com a president, càrrec pel que mai es va postular. Parlar de la via eslovena -activada després d'un clar triomf dels independentistes a les eleccions i d'un referèndum unilateral on va votar un 93% del cens i més del 95% ho va fer pel "sí", i que Belgrad no va considerar- des de les actuals majories de l'independentisme el desconnecta de la realitat. I també de la part dels catalans que, per una qüestió de valors democràtics, es podrien acabar sumant al "sí" i atansar una mica més el 47,5% del 21-D als registres eslovens. La idea del procés pacífic i inclusiu no ha estat fins ara esmenada ni millorada. Sobre la via eslovena i el que va representar llegiu aquesta informació de Bernat Surroca. Llegiu també Germà Capdevila a la Veu de Nació.

El segon error ha estat reprendre públicament la direcció dels Mossos per les càrregues (desproporcionades) del dia 6 a Girona i a Terrassa. En el camp de la seguretat les mesures es prenen, no s'anuncien i es sotmeten al debat públic. Torra ha assenyalat políticament el conseller Miquel Buch, protegit per una part del seu espai polític, i per ara no han aclarit res després de la reunió d'ahir a Palau. Ho explica Oriol March.

El president, despullat de qualsevol ombra de cinisme, pateix pels presos i això l'ha portat a fer un dejuni i tancada a Montserrat que durarà fins dimarts en solidaritat amb els que fan vaga de fam a Lledoners. Un gest que l'honora humanament però que alimenta el relat d'un Govern que no governa i que desatén assumptes com els funcionaris, que aquesta setmana faran aturades. I segur que el bon govern apropa més que no pas allunya el gran objectiu.

Segurament la millor aportació que podria fer Torra per tarannà i conviccions és intentar mostrar la seva faceta més conciliadora per unificar les estratègies de l'independentisme. Un pas que és necessari si no vol que el Consell que es va presentar dissabte i que Carles Puigdemont (ahir entrevistat al Quatre gats de TV3) va intentar allunyar del simbolisme acabi en un fracàs estrepitós i sortir de Palau per la porta del darrere. També val la pena que llegiu, sobre l'actual moment polític, l'entrevista de Pep Martí a Vicenç Villatoro, una veu sempre clara.  


La persistència de Vox. I si a Barcelona la via eslovena i la situació del Govern (estarem també molt atents a què diu ERC i en quin to) marcaran la setmana a Madrid ho seguirà fent Vox i la situació a Andalusia. Sobre el partit d'extrema dreta us n'hem explicat moltes coses. Que el seu programa podria tenir més acceptació del que ens pensem a Catalunya (a costa de Cs) i que a Andalusia, contràriament al que afirma algun mantra interessat, el van votar les classes altes. Els dos temes de dades són de Roger Tugas. També us hem avançat com volen aprofitar el judici al Suprem (és una informació d'Aida Morales) i hem analitzat, de la mà de Roger Pi de Cabanyes al seu Canal Madrid, els set errors de l'Estat que l'han alimentat. Amb Pep Martí hem conegut més Blas Piñar i Fuerza Nueva, el seu fugaç i discret precedent. Per cert que els ultres, que com tots els seus "cosins" polítics viuen de les fake news, fins i tot menteixen en els brindis. Llegiu la informació Víctor Rodrigo, que us porta a Flandes (o no). Per cert que Vox demanarà avui al Suprem que es detingui i empresoni Torra per "conspirar per la rebel·lió".

El trist final del "príncep". L'Audiència de Barcelona convoca aquest matí Oriol Pujol Ferrusola el fill més polític de l'expresident, per decidir sobre el seu ingrés a presó pel cas ITV. L'exsecretari general de CDC va admetre els seus delictes però la Fiscalia no en va tenir prou i vol que entri a la presó després de l'acord per una pena de dos anys i mig. Trist final per a qui ho havia de ser tot a la política catalana i, com la resta del seu clan, ha acabat tacat pels escàndols de corrupció, en el seu cas per cobrar comissions i tràfic d'influències relacionades amb les ITV.


Vist i llegit

Un altre tema del cap de setmana ha estat la lluita al carrer de les armilles grogues a França, un moviment sense líders visibles ni una plataforma reivindicativa assumible a curt termini, que té el suport de l'extrema dreta i de l'extrema esquerra i que ha posat en seriosos problemes Macron, que veu com s'ensorra la seva popularitat. El periodista Rafael Poch escriu un interessant article a Contexto.es on, malgrat admetre la dificultat de la interlocució, afirma que el moviment té el valor de pujar al carro la classe mitjana i avisa que pot ser una autèntica revolució (amb efecte dominó a Europa i en detriment de l'austeritat de Merkel) si s'hi sumen les banlieues (els barris perifèrics amb immigrants). Llegiu-lo aquí.


 El passadís

L'exili i la presó no estan sols. Ho saben els presos (especialment els que estan en vaga de fam a Lledoners) però també ho van comprovar els de Brussel·les el dissabte. Una delegació del Foreign Friends of Catalonia, el grup d'estrangers que dona suport al procés i que té com a cara visible l'italià Giacomo Comincini es va reunir amb Torra i Puigdemont. I entre els presents a Brussel·les hi havia Lluís Llach, que just el dijous havia estat a Ginebra per visitar la secretària general d'ERC, Marta Rovira, plenament instal·lada a la ciutat suïssa.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1898 l'illa de Cuba es va independitzar d'Espanya després d'una guerra en què també s'hi van implicar els Estats Units. De fet va quedar sota control dels americans, que no la van reconèixer fins al 1902. La pèrdua de Filipines, però sobre tot la de Cuba, va ser un gran trasbals per Espanya, que veia com s'acabava el seu imperi d'ultramar i entrava en una fase de desencís nacional. Aquí s'explica el procés des del punt de vista espanyol.


 L'aniversari

Tal dia com avui de l'any 1923 va néixer a Madrid l'escriptor, polític i guionista de cine Jorge Semprún, que va morir a París, on va dur a terme la major part de la seva carrera, el 2011. Semprún, que va estar pres en un camp nazi, va ser membre de la resistència francesa i fins a mitjans dels 60 va ser membre del PCE. Va tornar a l'escena política a finals dels anys 80 com a gran incorporació al govern de Felipe González. Va ser ministre de Cultura entre 1988 i 1991. Els seus guions van guanyar Òscars i també va ser premiat pel govern català. Aquí repassava la seva trajectòria.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació