Quim Torra va reivindicar divendres la "via eslovena" per arribar a la independència de Catalunya. Ho va dir, precisament, des d'Eslovènia, on va passar dos dies i es va reunir amb el president del país, Borut Pahor. Malgrat les diferències, tant en suports interns com internacionals, l'eslovena havia estat ja una via reivindicada per l'independentisme. L'unionisme s'ha encarregat de recordar aquest cap de setmana que va costar morts i ha demanat comptes a Torra, que dissabte va apel·lar als sacrificis per arribar "fins al final". Però en què consisteix la via eslovena? Qui va provocar el conflicte? Quins costos va tenir?
Eslovènia va fer, després que els partits sobiranistes agrupats sota la marca Demos guanyessin amb claredat les primeres eleccions multipartidistes, un referèndum unilateral per convertir-se en un estat el 23 de desembre de 1990. La independència va tenir un suport del 95% dels vots amb una participació dels 93,2%, lluny del suport que té, a dia d'avui, la independència a Catalunya.
Feia deu anys que havia mort el mariscal Tito, que amb ma de ferro i pragmatisme havia construït la República Federativa Socialista de Iugoslàvia on els nacionalismes serbi i eslovè eren especialment forts. Tal com explicava fa un any a RAC1 Carlos González, doctor en Ciència Política a la Universitat Complutense de Madrid i expert en la via eslovena, després del referèndum no hi va haver una declaració d'independència, perquè la llei que el regulava atorgava un període de sis mesos per decidir com implementar el resultat de la votació.
Es va obrir, doncs, aquest període de temps durant el qual es va intentar sense èxit negociar la separació amb les autoritats iugoslaves. Finalment, el 25 de juny de 1991, un dia abans del previst, Eslovènia va proclamar la independència. Poques hores després, l'exèrcit federal iugoslau enviava l'exèrcit al territori des dels aquarteraments a Croàcia, que en aquelles dates també intentava separar-se. Es va iniciar aleshores un conflicte armat conegut com "la guerra dels 10 dies". "La major part dels enfrontaments van passar a les fronteres amb Àustria i Itàlia. Era una situació perillosa que no volia ningú", explicava González l'octubre passat, amb motiu de la declaració d'independència suspesa de Carles Puigdemont.
Iugoslàvia va enviar l'exèrcit, controlat pels serbis, després d'una DUI precedida d'un referèndum amb més del 90% de vots i suports
En aquest conflicte, l'exèrcit iugoslau, dirigit pels serbis que s'oposaven frontalment a la independència d'Eslovènia, es va enfrontar a la milícia MSNZ i la policia eslovena. El conflicte, "força controlat", es va resoldre aviat, però va deixar desenes de morts, especialment del bàndol iugoslau. Segons les estimacions dels eslovens, l'exèrcit de la federació va patir 44 baixes i 146 ferits, mentre que ells van tenir 18 morts i 182 ferits. Dotze estrangers varen morir al conflicte, principalment periodistes i transportistes.
La intervenció del govern alemany, encapçalat per Helmut Kohl, va ser decisiva per protegir Eslovènia. Amb els acords de Brioni, Iugoslàvia es comprometia a aturar els atacs contra els eslovens i el govern eslovè congelava la declaració d'independència durant tres mesos.
El 1992, la nova república eslovena ja va ser reconeguda pels països de la Unió Europea. Trigaria més l'ingrés del país a la UE, que es produiria el 2004. Poc a poc, altres països s'hi van sumar i van anar reconeixent la seva independència. Actualment, Eslovènia és un país que forma part de la família europea i que presenta un creixement estable, que va venir després d'una forta crisi econòmica.