El Consell allunya el fantasma del simbolisme cridant al sacrifici en la «batalla final» amb l'Estat
L'organisme republicà neix a Brussel·les per "garantir" la unitat estratègica, abonar el terreny del reconeixement internacional i promoure iniciatives legislatives
Presentació del Consell per la República a Brussel·les
|
Julio Díaz / Junts per Catalunya
"No hi ha marxa enrere, estem disposats a tot per ser lliures". La frase és del president de la Generalitat, Quim Torra, que l'ha pronunciada en el transcurs de la presentació del Consell per la República a Brussel·les. Torra, en les converses amb el seu entorn per perfilar la conferència del 4 de setembre, ja deixava clar que per anar més enllà dels fets de l'octubre passat i no quedar-se en el terreny simbòlic caldrien "sacrificis", i aquesta setmana hi ha insistit des d'Eslovènia. De fet, ha posat el país balcànic -on hi va haver enfrontaments oberts i desenes de morts arran de l'ofensiva de l'exèrcit iugoslau per frenar la independència unilateral- com a exemple.
Si es vol tancar l'etapa autonòmica, caldrà lliurar la "batalla final" contra l'Estat. I aquest serà una de les tasques del Consell liderat per Carles Puigdemont i els dirigents exiliats i que té el suport de tots els partits i entitats republicanes llevat de la CUP.
Part de les tasques recauran en Toni Comín, exconseller de Salut i un dels principals responsables del nou organisme. "Ha arribat l'hora de pagar el preu alt però inevitable de la llibertat", ha recalcat Comín, encarregat de detallar l'estructura del Consell, amb cinc àmbits d'acció i implicació en l'activitat parlamentària a través d'iniciatives legislatives populars.
El discurs de l'exconseller, advertint del preu de portar la independència fins a les últimes conseqüències, neix de l'experiència de l'octubre passat -marcat per la violència policial contra el referèndum-, la constatació de les dificultats per obrir una negociació amb l'Estat i les limitacions de l'autonomia per complir amb l'estratègia independentista.
No s'ha parlat, en cap moment, de l'anterior mantra del procés, basat en trànsit "de la llei a la llei" sense cap cost i que va ser inviable per l'oposició dels poders de l'Estat. El Consell aspira a fer tot allò que la Generalitat, en "llibertat vigilada" -les paraules les ha escollit Puigdemont, coneixedor de com l'arquitectura de l'administració catalana va veure's corcada per l'aplicació del 155 i la intervenció financera-, no pot dur a terme dins les seves competències. Què fer, doncs per seguir endavant? "Ser molts i persistir, sense por", ha diagnosticat Comín, que a l'exili ha guanyat proximitat amb Puigdemont.
Puigdemont assegura que si no es garanteix la unitat el moviment independentista haurà perdut "l'autoritat moral" aconseguida des que va arrencar el procés
El president durant l'anterior legislatura es posarà al capdavant del Consell fundacional -que per ara té 40.000 inscrits i aspira a arribar al milió- a l'espera que es fundi definitivament l'organisme, i ha volgut apel·lar un cop més a la unitat. Ho ha fet amb un avís nou, això sí. Si l'independentisme no és capaç d'avançar a l'una, no tindrà "autoritat moral" per desplegar l'estratègia. "Sense això no hauríem arribat fins aquí, però necessitem que continuï. Ara ens demaneu una sola cosa: unitat. Hi ha un clam d'unitat que recorre Catalunya. Si no li fem cas, no tindrem prou autoritat moral", ha resumit el màxim dirigent de la Crida Nacional per la República, un nou moviment-partit que fa de la unitat el seu principal punt tàctic i que per ara atreu l'espai de l'antiga Convergència i alguns independents.
El paper de l'Estat
Una de les primeres accions que durà a terme en Consell en clau internacional és invocar davant dels seus interlocutors -per ara indefinits- l'article 7 dels tractats de la Unió Europea (UE) per tal de suspendre Espanya com a membre del club d'estats. Segons Puigdemont, les institucions espanyoles no tenen "alternativa" a la independència, i per això aposten per la "repressió. Malgrat això, els partidaris de la República han obtingut tres victòries: el referèndum de l'1-O -del qual el nou organisme es compromet a aplicar-ne el mandat-, l'acció política des de les presons i des de l'exili, i la posada en marxa del Consell, avalat per sis membres del Govern.
Al Teatre Reial Flamenc de Brussel·les hi han estat el vicepresident Pere Aragonès; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró; el conseller d'Educació, Josep Bargalló; la consellera de Cultura, Laura Borràs; i la consellera de Justícia, Ester Capella. El Govern afronta un repte en les properes setmanes: les protestes contra la visita del consell de ministres del dia 21 de desembre, considerades una "provocació" des de la Generalitat. L'ambient amb els Mossos i el conseller d'Interior, Miquel Buch, està enterbolit per les càrregues a Girona i a Terrassa, i demà el president s'hi reunirà.
El Consell, en tot cas, vol actuar al marge de les institucions espanyoles i instal·lar-se en el "dret europeu". Malgrat voler intervenir en el Parlament a través d'iniciatives legislatives, no marcarà el dia a dia del Govern i funcionarà des d'una entitat privada en la qual hi tenen pes persones properes a Puigdemont, com és el cas de Josep Maria Matamala, que l'acompanya a l'exili. El registre ciutadà ha arribat a 40.000 persones, però se n'esperen més -tot i el desmarcatge constant de la CUP- amb el pas dels mesos per començar a funcionar a ple rendiment des de Brussel·les. Un milió de persones és l'ideal que s'ha posat l'organització per un desplegament idoni de les accions.
Incorporacions per la primera fase
Puigdemont, ja al final de l'acte, ha anunciat que hi ha quatre persones que se sumen a la fase fundacional del Consell per la República. Es tracta d'Antoni Castellà, líder de Demòcrates de Catalunya i diputat adscrit al grup d'ERC; Elisenda Paluzie, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC); Neus Torbisco-Casals, advocada especialista en dret internacional i que porta algunes de les causes dels presos davant les Nacions Unides; i Meritxell Budó, dirigent del PDECat i vicepresidenta quarta de la Diputació de Barcelona. Se sumen, per tant, al president a l'exili, Comín, Puig i Ponsatí.
Aquest organigrama fundacional, però, es tancarà quan l'assemblea de representants esculli la nova executiva -previsiblement liderada, també, per Puigdemont-. Aquesta executiva tindrà entre 10 i 20 membres, mentre que l'assemblea en tindrà entre 100 i 150. Estarà formada exclusivament per diputats en la fase fundacional, però després incorporarà ciutadans inscrits al registre, personalitats d'arreu del món i representants d'entitats socials que se sumin al projecte. La idea és, segons ha expressat Puig, que es duguin a terme moltes votacions telemàtiques per prendre decisions.
Antoni Castellà, Elisenda Paluzie, Meritxell Budó i Neus Torbisco-Casals se sumen a l'òrgan executiu fundacional del Consell, que estarà controlat per una assemblea de 150 persones
Les entitats -l'ANC, Òmnium, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM)- han seguit la presentació des del Teatre Reial Flamenc, amb capacitat per a 400 persones i que ha acollit dues presentacions consecutives.
Tots els protagonistes, després, s'han desplaçat al Centre Gallec de Brussel·les per assistir a un festival de dotze hores de música solidari amb el procés. El seu president, Miguel Palomo, ha avançat que l'entitat patirà sancions per haver estat l'escenari d'un festival que la Xunta i la Moncloa volien aturar. Un clar símptoma que, per superar l'àmbit autonòmic, els sacrificis seran a l'ordre del dia.
