Així funcionarà el Consell per la República

L'assemblea de representants tindrà un màxim de 150 membres i serà votat pels ciutadans registrats; l'organisme tindrà cinc àmbits i promourà iniciatives legislatives al Parlament

Presentació del Consell per la República a Brussel·les.
Presentació del Consell per la República a Brussel·les. | Julio Díaz / Junts per Catalunya
08 de desembre del 2018
Actualitzat a les 12:41h
Com funcionarà el Consell per la República? Aquesta és una de les preguntes que han sobrevolat l'organisme des de la seva creació. Segons s'ha detallat aquest dissabte en la presentació feta a Brussel·les, l'assemblea de representants que li farà costat tindrà un màxim de 150 membres, els quals seran escollits pels ciutadans registrats. Aquesta assemblea haurà de validar els nomenaments de l'òrgan executiu del Consell, que estarà format per un mínim de deu persones i un màxim de vint.

De moment, però, un consell fundacional liderat per Carles Puigdemont serà l'encarregat de comandar l'organisme. L'assemblea tindrà representants del Parlament -especialment en la part fundacional-, però en el seu disseny definitiu també disposarà de ciutadans provinents d'entitats, del món local i d'arreu del món. Lluís Puig, exconseller de Cultura, ha indicat que els registrats tindran l'oportunitat de prendre directament les decisions a través de vies telemàtiques.

En el consell fundacional també hi seran Antoni Castellà, líder de Demòcrates de Catalunya i diputat asdcsrit a ERC, així com també Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, l'advocada Neus Torbisco-Casals i Meritxell Budó, dirigent del PDECat i vicepresidenta de la Diputació de Barcelona.

Cinc àmbits d'actuació

"Això no serà simbolisme. Tindrà un òrgan executiu per fer valdre el dret a l'autodeterminació del nostre poble. Les accions tindran cinc àmbits amb cinc responsables que hauran de rendir comptes davant l'assemblea de representants", ha explicat Comín. El primer és el polític: el Consell promourà contingut legislatiu -també al Parlament-, "ciutadania republicana" i també "estructures republicanes". El segon àmbit, l'internacional, durà a terme estratègies per al reconeixement de la República, acció diplomàtica i també mobilització ciutadana.

Comín ha apostat per "liderar una aliança" de tots els pobles i moviments "que lluiten per l'autodeterminació". "Catalunya s'ha guanyat el dret de liderar aquest grup", ha assenyalat el dirigent d'ERC i exconseller de Salut. Espanya, segons ell, "no compleix els requisits" per formar part de la Unió Europea (UE). De fet, el Consell demanarà la suspensió d'Espanya com a membre de la UE a través de l'article 7 dels tractats. En l'àmbit jurídic hi haurà un llibre blanc sobre l'autodeterminació. En la part cultural, hi haurà "materials útils" en totes les llengües per impulsar les publicacions.

La "batalla final" de l'independentisme

Ponsatí ha indicat que el 27-O es va "obeir" el mandat de la ciutadania, i ha admès que és "evident" que l'independentisme no és on voldria. "Encara hem de guanyar la batalla final, però l'Estat no ha aconseguit derrotar-nos", ha assegurat l'exconsellera d'Ensenyament. "Ara s'ha de lluitar per aplicar efectivament la República, i aconseguir que sigui reconeguda com un estat més al món. Per això el consell és determinant", ha assegurat Ponsatí. L'organisme "tanca el capítol de l'autonomia", ha assenyalat.

La convocatòria del referèndum, ha dit, es va fer de manera "legal". "El Consell ha de fer créixer la cultura democràtica", ha asseverat Ponsatí, que ha demanat "obrir noves vies de combat" que siguin millors. "Avui diem al món que els catalans ens comencem a organitzar al marge de les lleis espanyoles", ha indicat l'exconsellera, resident a Escòcia, que ha tingut un record per als "ostatges" reclosos en presons catalanes.
 
La idea és "donar continuïtat" al mandat de l'1-O, segons un vídeo que s'ha projectat just en l'arrencada de l'acte. "El Consell és la primera pedra d'un nou estat independent d'Europa. Des del primer d'octubre, Catalunya ha iniciat el camí cap a la República. El Consell ha de servir per culminar-lo", assenyalava la veu en off del vídeo, protagonitzada per Joel Joan. Una altra actriu, Sílvia Bel, ha conduït la presentació i ha recordat que la meitat del Govern de l'anterior legislatura és a l'exili.

Mig Govern a Brussel·les

El teatre KVS, amb capacitat per unes 400 persones, ha acollit dues presentacions consecutives, una a les 10.30 i l'altra a les 12.30. Hi han estat cinc membres del Govern: el vicepresident Pere Aragonès -home fort d'ERC, que va visitar Waterloo diumenge passat en el marc d'una cimera de l'independentisme-, Jordi Puigneró -Polítiques Digitals i Administració Pública-, Laura Borràs -Cultura-, Josep Bargalló -Educació- i Damià Calvet -Territori-. No hi ha acudit Miquel Buch -Interior-, que diumenge es reuneix amb Torra per decidir les mesures a prendre després de les polèmiques càrregues dels Mossos contra manifestants antifeixistes a Girona i a Terrassa d'aquest dijous. Hi ha hagut alguna veu que ha demanat la seva dimissió, i també xiulets en contra d'aquestes proclames.

Sis membres del Govern, inclòs Torra, així com també diputats de JxCat i d'ERC i dirigents de les entitats sobiranistes, faran costat al Consell en l'acte al teatre flamenc KVS de la capital belga

A Brussel·les també s'hi han desplaçat diputats de JxCat i d'ERC, però no de la CUP, que ha pres distància del Consell i també del consell assessor per a l'impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent que lidera Lluís Llach. Les entitats -Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, Associació de Municipis per la Independència (AMI) i Associació Catalana de Municipis (ACM)- han estat al teatre KVS, així com també l'Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega familiars dels presos.