08
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
11:58h
El Consell per la República ja està en marxa. Els seus principals responsables -Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig-, acompanyats d'una delegació del Govern encapçalada per Quim Torra i Pere Aragonès, n'han presentat les línies mestres al teatre KVS de Brussel·les davant d'unes 400 persones. En el transcurs de l'acte, a banda, s'han llegit cartes de les preses, com és el cas de Carme Forcadell, expresidenta del Parlament, i també hi han participat personalitats com Lluís Llach, el raper exiliat Valtònyc i s'han projectat imatges del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides.
"Això no serà simbolisme. Tindrà un òrgan executiu per fer valdre el dret a l'autodeterminació del nostre poble. Les accions tindran cinc àmbits amb cinc responsables que hauran de rendir comptes davant l'assemblea de representants", ha explicat Comín. El primer és el polític: el Consell promourà contingut legislatiu -també al Parlament-, "ciutadania republicana" i també "estructures republicanes". El segon àmbit, l'internacional, durà a terme estratègies per al reconeixement de la República, acció diplomàtica i també mobilització ciutadana.
Comín ha apostat per "liderar una aliança" de tots els pobles i moviments "que lluiten per l'autodeterminació". "Catalunya s'ha guanyat el dret de liderar aquest grup", ha assenyalat el dirigent d'ERC i exconseller de Salut. Espanya, segons ell, "no compleix els requisits" per formar part de la Unió Europea (UE). De fet, el Consell demanarà la suspensió d'Espanya com a membre de la UE a través de l'article 7 dels tractats. En l'àmbit jurídic hi haurà un llibre blanc sobre l'autodeterminació. En la part cultural, hi haurà "materials útils" en totes les llengües per impulsar les publicacions.
La "batalla final" de l'independentisme
Ponsatí ha indicat que el 27-O es va "obeir" el mandat de la ciutadania, i ha admès que és "evident" que l'independentisme no és on voldria. "Encara hem de guanyar la batalla final, però l'Estat no ha aconseguit derrotar-nos", ha assegurat l'exconsellera d'Ensenyament. "Ara s'ha de lluitar per aplicar efectivament la República, i aconseguir que sigui reconeguda com un estat més al món. Per això el consell és determinant", ha assegurat Ponsatí. L'organisme "tanca el capítol de l'autonomia", ha assenyalat.
La convocatòria del referèndum, ha dit, es va fer de manera "legal". "El Consell ha de fer créixer la cultura democràtica", ha asseverat Ponsatí, que ha demanat "obrir noves vies de combat" que siguin millors. "Avui diem al món que els catalans ens comencem a organitzar al marge de les lleis espanyoles", ha indicat l'exconsellera, resident a Escòcia, que ha tingut un record per als "ostatges" reclosos en presons catalanes.
La idea és "donar continuïtat" al mandat de l'1-O, segons un vídeo que s'ha projectat just en l'arrencada de l'acte. "El Consell és la primera pedra d'un nou estat independent d'Europa. Des del primer d'octubre, Catalunya ha iniciat el camí cap a la República. El Consell ha de servir per culminar-lo", assenyalava la veu en off del vídeo, protagonitzada per Joel Joan. Una altra actriu, Sílvia Bel, ha conduït la presentació i ha recordat que la meitat del Govern de l'anterior legislatura és a l'exili.
Mig Govern a Brussel·les
El teatre KVS, amb capacitat per unes 400 persones, ha acollit dues presentacions consecutives, una a les 10.30 i l'altra a les 12.30. Hi han estat cinc membres del Govern: el vicepresident Pere Aragonès -home fort d'ERC, que va visitar Waterloo diumenge passat en el marc d'una cimera de l'independentisme-, Jordi Puigneró -Polítiques Digitals i Administració Pública-, Laura Borràs -Cultura-, Josep Bargalló -Educació- i Damià Calvet -Territori-. No hi ha acudit Miquel Buch -Interior-, que diumenge es reuneix amb Torra per decidir les mesures a prendre després de les polèmiques càrregues dels Mossos contra manifestants antifeixistes a Girona i a Terrassa d'aquest dijous. Hi ha hagut alguna veu que ha demanat la seva dimissió, i també xiulets en contra d'aquestes proclames.
A Brussel·les també s'hi han desplaçat diputats de JxCat i d'ERC, però no de la CUP, que ha pres distància del Consell i també del consell assessor per a l'impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent que lidera Lluís Llach. Les entitats -Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, Associació de Municipis per la Independència (AMI) i Associació Catalana de Municipis (ACM)- han estat al teatre KVS, així com també l'Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega familiars dels presos.
Organigrama i funcionament
El Consell compta amb 40.000 inscrits, cadascun dels quals ha pagat deu euros. Alguns d'ells s'han inscrit en un sorteig que els portarà a ser aquest dissabte a Brussel·les. Podran escoltar en directe quin serà el funcionament de l'organisme, que tindrà una assemblea de representants formada per cent persones. El 25% seran diputats al Parlament; un 25% provindran del món local; un 25% correspondran a les entitats socials que s'hi apuntin; i el 25% restant estarà format per ciutadans d'arreu del món. Aquestes dades les va donar Puigdemont en una entrevista en una revista alemanya.
També hi deia que el Consell no s'activaria definitivament fins que no tingués un milió d'inscrits, prop d'una setena part de la població catalana. En teoria, el càrrec de president de l'organisme l'ha de decidir l'assemblea de representants, que també ha de fiscalitzar la feina dels responsables del Consell. En els plans de JxCat i ERC del mes de març s'hi detallava que l'òrgan rector tindria set membres: tres a proposta dels de Puigdemont, tres a proposta dels d'Oriol Junqueras i un a proposta de la CUP. Els anticapitalistes, però, de moment no formaran part de la nova creació.
Vaga de fam
La presentació del Consell -la funció del qual es va perfilar en una reunió discreta a Waterloo el 22 d'octubre- arriba en un moment especialment delicat per als presos polítics, quatre dels quals -Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn- es troben en una situació de vaga de fam. En el cas dels dos primers, ja porten una setmana sense ingerir sòlids. En el cas dels dos restants, fa cinc dies que la van començar. Protesten contra la dilació del Tribunal Constitucional (TC) a l'hora de resoldre els recursos d'empara admesos a tràmit. En els propers dies hi ha previstos dejunis arreu del país per solidaritzar-se amb la situació de tots quatre.
Un dels que farà dejuni és, precisament, el president Torra. El dirigent de JxCat en desplegarà un de dos dies abans del 21 de desembre, dia en què el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, visitarà Catalunya per celebrar-hi un consell de ministres extraordinari. És improbable, a hores d'ara, que tots dos dirigents s'acabin reunint a Barcelona. I, des del punt de vista de l'Estat, la posada en marxa d'organismes com el Consell allunyen l'escenari negociador que tots dos actors -amb més o menys ganes- han posat damunt la taula des del mes de juny.
"Això no serà simbolisme. Tindrà un òrgan executiu per fer valdre el dret a l'autodeterminació del nostre poble. Les accions tindran cinc àmbits amb cinc responsables que hauran de rendir comptes davant l'assemblea de representants", ha explicat Comín. El primer és el polític: el Consell promourà contingut legislatiu -també al Parlament-, "ciutadania republicana" i també "estructures republicanes". El segon àmbit, l'internacional, durà a terme estratègies per al reconeixement de la República, acció diplomàtica i també mobilització ciutadana.
Comín ha apostat per "liderar una aliança" de tots els pobles i moviments "que lluiten per l'autodeterminació". "Catalunya s'ha guanyat el dret de liderar aquest grup", ha assenyalat el dirigent d'ERC i exconseller de Salut. Espanya, segons ell, "no compleix els requisits" per formar part de la Unió Europea (UE). De fet, el Consell demanarà la suspensió d'Espanya com a membre de la UE a través de l'article 7 dels tractats. En l'àmbit jurídic hi haurà un llibre blanc sobre l'autodeterminació. En la part cultural, hi haurà "materials útils" en totes les llengües per impulsar les publicacions.
La "batalla final" de l'independentisme
Ponsatí ha indicat que el 27-O es va "obeir" el mandat de la ciutadania, i ha admès que és "evident" que l'independentisme no és on voldria. "Encara hem de guanyar la batalla final, però l'Estat no ha aconseguit derrotar-nos", ha assegurat l'exconsellera d'Ensenyament. "Ara s'ha de lluitar per aplicar efectivament la República, i aconseguir que sigui reconeguda com un estat més al món. Per això el consell és determinant", ha assegurat Ponsatí. L'organisme "tanca el capítol de l'autonomia", ha assenyalat.
La convocatòria del referèndum, ha dit, es va fer de manera "legal". "El Consell ha de fer créixer la cultura democràtica", ha asseverat Ponsatí, que ha demanat "obrir noves vies de combat" que siguin millors. "Avui diem al món que els catalans ens comencem a organitzar al marge de les lleis espanyoles", ha indicat l'exconsellera, resident a Escòcia, que ha tingut un record per als "ostatges" reclosos en presons catalanes.
El teatre que acull la presentació del Consell per la República esclata en crits a favor de la llibertat dels presos i de la independència minuts abans que arrenqui l’acte. Informa @OriMarch des de Brussel•les https://t.co/G11Rq4oG2upic.twitter.com/WHGpp0IT9o
— NacióPolítica (@naciopolitica) 8 de desembre de 2018
La idea és "donar continuïtat" al mandat de l'1-O, segons un vídeo que s'ha projectat just en l'arrencada de l'acte. "El Consell és la primera pedra d'un nou estat independent d'Europa. Des del primer d'octubre, Catalunya ha iniciat el camí cap a la República. El Consell ha de servir per culminar-lo", assenyalava la veu en off del vídeo, protagonitzada per Joel Joan. Una altra actriu, Sílvia Bel, ha conduït la presentació i ha recordat que la meitat del Govern de l'anterior legislatura és a l'exili.
Mig Govern a Brussel·les
El teatre KVS, amb capacitat per unes 400 persones, ha acollit dues presentacions consecutives, una a les 10.30 i l'altra a les 12.30. Hi han estat cinc membres del Govern: el vicepresident Pere Aragonès -home fort d'ERC, que va visitar Waterloo diumenge passat en el marc d'una cimera de l'independentisme-, Jordi Puigneró -Polítiques Digitals i Administració Pública-, Laura Borràs -Cultura-, Josep Bargalló -Educació- i Damià Calvet -Territori-. No hi ha acudit Miquel Buch -Interior-, que diumenge es reuneix amb Torra per decidir les mesures a prendre després de les polèmiques càrregues dels Mossos contra manifestants antifeixistes a Girona i a Terrassa d'aquest dijous. Hi ha hagut alguna veu que ha demanat la seva dimissió, i també xiulets en contra d'aquestes proclames.
Sis membres del Govern, inclòs Torra, així com també diputats de JxCat i d'ERC i dirigents de les entitats sobiranistes, faran costat al Consell en l'acte al teatre flamenc KVS de la capital belga
A Brussel·les també s'hi han desplaçat diputats de JxCat i d'ERC, però no de la CUP, que ha pres distància del Consell i també del consell assessor per a l'impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent que lidera Lluís Llach. Les entitats -Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, Associació de Municipis per la Independència (AMI) i Associació Catalana de Municipis (ACM)- han estat al teatre KVS, així com també l'Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega familiars dels presos.
Organigrama i funcionament
El Consell compta amb 40.000 inscrits, cadascun dels quals ha pagat deu euros. Alguns d'ells s'han inscrit en un sorteig que els portarà a ser aquest dissabte a Brussel·les. Podran escoltar en directe quin serà el funcionament de l'organisme, que tindrà una assemblea de representants formada per cent persones. El 25% seran diputats al Parlament; un 25% provindran del món local; un 25% correspondran a les entitats socials que s'hi apuntin; i el 25% restant estarà format per ciutadans d'arreu del món. Aquestes dades les va donar Puigdemont en una entrevista en una revista alemanya.
El 25% de l'assemblea de representants estarà format per diputats; un altre 25%, per representants municipals; un 25% provindrà de les entitats socials; i el 25% restant correspondrà a ciutadans d'arreu del món
També hi deia que el Consell no s'activaria definitivament fins que no tingués un milió d'inscrits, prop d'una setena part de la població catalana. En teoria, el càrrec de president de l'organisme l'ha de decidir l'assemblea de representants, que també ha de fiscalitzar la feina dels responsables del Consell. En els plans de JxCat i ERC del mes de març s'hi detallava que l'òrgan rector tindria set membres: tres a proposta dels de Puigdemont, tres a proposta dels d'Oriol Junqueras i un a proposta de la CUP. Els anticapitalistes, però, de moment no formaran part de la nova creació.
Vaga de fam
La presentació del Consell -la funció del qual es va perfilar en una reunió discreta a Waterloo el 22 d'octubre- arriba en un moment especialment delicat per als presos polítics, quatre dels quals -Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn- es troben en una situació de vaga de fam. En el cas dels dos primers, ja porten una setmana sense ingerir sòlids. En el cas dels dos restants, fa cinc dies que la van començar. Protesten contra la dilació del Tribunal Constitucional (TC) a l'hora de resoldre els recursos d'empara admesos a tràmit. En els propers dies hi ha previstos dejunis arreu del país per solidaritzar-se amb la situació de tots quatre.
La presentació del Consell es fa en un moment en què quatre presos -Sànchez, Turull, Rull i Forn- fan una vaga de fam contra la dilació del TC en els recursos d'empara
Un dels que farà dejuni és, precisament, el president Torra. El dirigent de JxCat en desplegarà un de dos dies abans del 21 de desembre, dia en què el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, visitarà Catalunya per celebrar-hi un consell de ministres extraordinari. És improbable, a hores d'ara, que tots dos dirigents s'acabin reunint a Barcelona. I, des del punt de vista de l'Estat, la posada en marxa d'organismes com el Consell allunyen l'escenari negociador que tots dos actors -amb més o menys ganes- han posat damunt la taula des del mes de juny.