08
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
10:33h
La CUP no participarà en la presentació del Consell per la Republica d'aquest dissabte a Brussel·les, tal com ja van afirmar en un primer moment, perquè es tracta, segons consideren, d'una iniciativa que "alimenta el discurs simbòlic". Així ho han volgut deixar molt clar a través d'un comunicat, en què també han lamentat que aquesta institució liderada per Carles Puigdemont i Toni Comín no tingui "com a objectiu central" la "ruptura democràtica amb l'Estat".
En aquest sentit, els cupaires remarquen que el Consell per la República "no afronta l'element central del conflicte" que viu Catalunya, que és el dret a l'autodeterminació, ni des de la vessant nacional, ni tampoc social, malgrat que internament el partit ha mantingut el debat. L'organització Poble Lliure va donar la benvinguda al Consell, en un primer terme, i va afirmar que, si era "l'única eina per fer un pas més", s'havia de valorar. La visió orgànica de la candidatura, però, sempre s'hi ha mostrat contrària, tal com així ho va manifestar la diputada Maria Sirvent, en una entrevista a NacióDigital.
La CUP, recorden al comunicat, "sempre s'ha mostrat a favor d'estudiar la possibilitat de crear una institucionalitat paral·lela" que facilités la internacionalització del conflicte català. Aquesta, però, ha de seguir criteris de "discreció, rigor, responsabilitat, mirada llarga" i no ha de ser un espai que es mogui a partir "d'estratègies de comunicació pensades per convèncer i acontentar l'opinió pública catalana". L'estratègia internacional, mantenen els anticapitalistes, serà "cabdal per als proper mesos", i en aquesta, les persones exiliades hauran de tenir un "paper". No obstant això, la CUP seguirà treballant des de Ginebra, a l'espera de veure "si hi ha canvis substancials o no" en la proposta d'acció el Consell per la República.
En aquest sentit, els cupaires remarquen que el Consell per la República "no afronta l'element central del conflicte" que viu Catalunya, que és el dret a l'autodeterminació, ni des de la vessant nacional, ni tampoc social, malgrat que internament el partit ha mantingut el debat. L'organització Poble Lliure va donar la benvinguda al Consell, en un primer terme, i va afirmar que, si era "l'única eina per fer un pas més", s'havia de valorar. La visió orgànica de la candidatura, però, sempre s'hi ha mostrat contrària, tal com així ho va manifestar la diputada Maria Sirvent, en una entrevista a NacióDigital.
La CUP, recorden al comunicat, "sempre s'ha mostrat a favor d'estudiar la possibilitat de crear una institucionalitat paral·lela" que facilités la internacionalització del conflicte català. Aquesta, però, ha de seguir criteris de "discreció, rigor, responsabilitat, mirada llarga" i no ha de ser un espai que es mogui a partir "d'estratègies de comunicació pensades per convèncer i acontentar l'opinió pública catalana". L'estratègia internacional, mantenen els anticapitalistes, serà "cabdal per als proper mesos", i en aquesta, les persones exiliades hauran de tenir un "paper". No obstant això, la CUP seguirà treballant des de Ginebra, a l'espera de veure "si hi ha canvis substancials o no" en la proposta d'acció el Consell per la República.