El Consell per la República s'activa com a lobby internacional del procés

El president de la Generalitat, Quim Torra, acostuma a dir que hi ha "quatre vies d'acció republicana" i que, combinades, han de facilitar les condicions necessàries per culminar el procés cap a la independència. Per una banda existeixen les institucions catalanes, restituïdes després del 155 i comandades pel Govern i del Parlament. De l'altra hi ha la ciutadania, a qui l'executiu demana "mobilització permanent". I, per últim, hi ha dues vies protagonitzades per aquells que l'any passat van impulsar el referèndum i han patit les conseqüències de les accions judicials de l'Estat. Són la presó -especialment a Lledoners, on hi ha set dels nou privats de llibertat- i l'exili. És en aquest àmbit en el qual es presenta oficialment aquest dissabte el Consell per la República a Brussel·les.

Aquest organisme s'havia de posar en marxa molt abans -apareix consignat en l'acord de legislatura formulat per Junts per Catalunya (JxCat) i ERC-, però la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya va trastocar els plans. El president a l'exili és el màxim responsable del Consell i les funcions de direcció les ocupa Toni Comín, també desplaçat a Brussel·les. Tots dos, al costat dels exconsellers Clara Ponsatí i Lluís Puig, intervindran en l'acte que se celebra a partir de les 10.30 al teatre flamenc KVS de la capital belga. També ho farà el president de la Generalitat, Quim Torra, que prové d'Eslovènia, on va denunciar la "farsa" que suposa la Constitució en el quarantè aniversari del text.

La funció del Consell per la República, segons va detallar Puigdemont en la presentació de l'organisme al Palau de la Generalitat, serà avançar "per la via dels fets" en la consecució de l'estat català. El Consell neix del mandat "irrenunciable" de l'1-O -en aquests termes es va expressar Comín- i exercirà com a lobby del cas català arreu del món. "La idea és fer tot allò que la Generalitat, per raons administratives i en un context de vigilància, no pot dur a terme", resumeix un alt càrrec consultat per NacióDigital. En tot cas, però, l'organisme no tindrà cap vincle amb l'administració -depèn d'una organització privada- i no interferirà en el dia a dia de l'executiu de Quim Torra.

Dues sessions

El teatre KVS, amb capacitat per unes 400 persones, acollirà dues presentacions consecutives, una a les 10.30 i l'altra a les 12.30. Hi seran cinc membres del Govern: el vicepresident Pere Aragonès -home fort d'ERC, que va visitar Waterloo diumenge passat en el marc d'una cimera de l'independentisme-, Jordi Puigneró -Polítiques Digitals i Administració Pública-, Laura Borràs -Cultura-, Josep Bargalló -Educació- i Damià Calvet -Territori-. No hi serà Miquel Buch -Interior-, que diumenge es reuneix amb Torra per decidir les mesures a prendre després de les polèmiques càrregues dels Mossos contra manifestants antifeixistes a Girona i a Terrassa d'aquest dijous.

Sis membres del Govern, inclòs Torra, així com també diputats de JxCat i d'ERC i dirigents de les entitats sobiranistes, faran costat al Consell en l'acte al teatre flamenc KVS de la capital belga

A Brussel·les també s'hi desplaçaran diputats de JxCat i d'ERC, però no de la CUP, que ha pres distància del Consell i també del consell assessor per a l'impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent que lidera Lluís Llach. Les entitats -Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, Associació de Municipis per la Independència (AMI) i Associació Catalana de Municipis (ACM)- seran al teatre KVS, així com també l'Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega familiars dels presos.

A la tarda, la comitiva es desplaçarà cap a la sala La Tentation, que acollirà un festival de música -amb Els Catarres i l'exiliat Valtònyic com a reclams- combinat amb exposicions fotogràfiques i degustacions gastronòmiques. Tot plegat coincideix amb el primer aniversari de la manifestació que l'any passat va portar més de 40.000 persones a Brussel·les en plena campanya electoral del 21-D. El sobiranisme, segons defensen Torra, Puigdemont i també el líder d'ERC, Oriol Junqueras, s'ha de preparar ara per una mobilització en clau europea de cara als judicis contra la cúpula del procés.

Organigrama i funcionament

El Consell compta amb 40.000 inscrits, cadascun dels quals ha pagat deu euros. Alguns d'ells s'han inscrit en un sorteig que els portarà a ser aquest dissabte a Brussel·les. Podran escoltar en directe quin serà el funcionament de l'organisme, que tindrà una assemblea de representants formada per cent persones. El 25% seran diputats al Parlament; un 25% provindran del món local; un 25% correspondran a les entitats socials que s'hi apuntin; i el 25% restant estarà format per ciutadans d'arreu del món. Aquestes dades les va donar Puigdemont en una entrevista en una revista alemanya.

El 25% de l'assemblea de representants estarà format per diputats; un altre 25%, per representants municipals; un 25% provindrà de les entitats socials; i el 25% restant correspondrà a ciutadans d'arreu del món

També hi deia que el Consell no s'activaria definitivament fins que no tingués un milió d'inscrits, prop d'una setena part de la població catalana. En teoria, el càrrec de president de l'organisme l'ha de decidir l'assemblea de representants, que també ha de fiscalitzar la feina dels responsables del Consell. En els plans de JxCat i ERC del mes de març s'hi detallava que l'òrgan rector tindria set membres: tres a proposta dels de Puigdemont, tres a proposta dels d'Oriol Junqueras i un a proposta de la CUP. Els anticapitalistes, però, de moment no formaran part de la nova creació.

Un dels aspectes que es detallaran serà com funcionarà el registre ciutadà i quina funció poden fer els adherits. El Consell aspira a dissenyar qüestions relacionades amb el procés constituent, i aprofitarà les eines digitals per fomentar el debat. Puigdemont, en campanya electoral, parlava obertament de "República digital". "El big data ens dona el context ideal per participar en política sense fer política", assegurava en un acte el desembre de l'any passat acompanyat de Puigneró, ara conseller de Polítiques Digitals.

Vaga de fam

La presentació del Consell -la funció del qual es va perfilar en una reunió discreta a Waterloo el 22 d'octubre- arriba en un moment especialment delicat per als presos polítics, quatre dels quals -Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn- es troben en una situació de vaga de fam. En el cas dels dos primers, ja porten una setmana sense ingerir sòlids. En el cas dels dos restants, fa cinc dies que la van començar. Protesten contra la dilació del Tribunal Constitucional (TC) a l'hora de resoldre els recursos d'empara admesos a tràmit. En els propers dies hi ha previstos dejunis arreu del país per solidaritzar-se amb la situació de tots quatre.

La presentació del Consell es fa en un moment en què quatre presos -Sànchez, Turull, Rull i Forn- fan una vaga de fam contra la dilació del TC en els recursos d'empara

Un dels que farà dejuni és, precisament, el president Torra. El dirigent de JxCat en desplegarà un de dos dies abans del 21 de desembre, dia en què el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, visitarà Catalunya per celebrar-hi un consell de ministres extraordinari. És improbable, a hores d'ara, que tots dos dirigents s'acabin reunint a Barcelona. I, des del punt de vista de l'Estat, la posada en marxa d'organismes com el Consell allunyen l'escenari negociador que tots dos actors -amb més o menys ganes- han posat damunt la taula des del mes de juny.