Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Pressupostos generals de l'Estat

Sánchez opta per allargar la legislatura i presentar els pressupostos aquest gener

L'executiu socialista confia en la col·laboració de l'independentisme i utilitzarà la probable aliança de la dreta amb l'extrema dreta a Andalusia per ocupar l'espai de centre

per Pep Martí, 7 de desembre de 2018 a les 14:07 |
Pedro Sánchez ahir al Congrés, en l'acte dels 40 anys de Constitució. | Europa Press
El president del govern, Pedro Sánchez, sembla decidit a allargar al màxim la legislatura i iniciar el tràmit dels pressupostos generals de l'Estat al Congrés, que es presentaran al legislatiu el gener vinent, com ha confirmat la ministra portaveu, Isabel Celaá, al concloure el consell de ministres d'aquest divendres. És el que ja apuntaven la majoria d'analistes que van poder escoltar el líder socialista i altres membres del seu executiu en els cercles que es van formar al Congrés després de l'acte de commemoració dels 40 anys de Constitució. En un moment donat, la ministra fins i tot ha recordat la data límit de la legislatura: el juliol del 2020.

Malgrat el caràcter laberíntic de la política espanyola, sacsejada aquests dies, a més, pel resultat inesperat de les eleccions andaluses, algunes coses comencen a decantar-se. La derrota del PSOE a Andalusia força Sánchez a prendre la iniciativa i l'enviament dels pressupostos generals de l'Estat al Parlament el gener és una decisió estratègica. Fins fa pocs dies es donava per fet que si Sánchez no disposava, de partida, d'una majoria clara per aprovar els comptes públics no s'arriscaria a començar la llarga batalla del seu tràmit parlamentari. Però les notícies que venen de Sevilla ho han capgirat tot.


Portar els comptes a les cambres, marcar l'agenda

De les converses d'aquest dijous pels passadissos del Congrés destaca una frase de Sánchez: "El març estarem treballant i governant". Un senyal clar que no hi haurà eleccions a inicis d'any. Moncloa ha optat per una opció que veu com a win-win. Si el PDECat i ERC permeten el debat parlamentari dels comptes, aquests tiraran endavant. El PSOE no considera possible que els sobiranistes donin suport a qualsevol esmena a la totalitat defensada pel PP o Ciutadans. D'aquesta manera, els pressupostos es debatran a les Corts.

A l'enviar els comptes a les cambres, Sánchez vol donar una mostra de compromís amb Brussel·les. També pretén escenificar que és l'executiu el que fixa l'agenda política. Però, a més, està disposat a córrer el risc de no aprovar els pressupostos. Una possibilitat real, molt més a les portes del judici de l'1-O i amb les vagues de fam anunciades. Si els partits independentistes no els donen suport, això traurà força a l'argument de pactes secrets entre Moncloa i sobiranisme.

Sánchez pretén que totes les forces polítiques es retratin en el debat de pressupostos. L'executiu remetrà al Congrés els mateixos objectius de dèficit públic -1,8%- que no van ser aprovats a la cambra baixa. Celaá ha anunciat que que tornaran a enviar els objectius de dèficit que exigeix la llei d'estabilitat pressupostària. 


El PSOE, partit de centre

Sánchez està disposat a treure tot el rèdit possible a la derrota del seu partit a Andalusia, convertint en oportunitat el que ha estat una garrotada de les que fan època. Mentre està disposat a aprovar per reial decret llei algunes de les mesures socials anunciades, com l'increment del salari mínim a 900 euros -aquest mateix desembre-, preservant així el flanc més esquerrà del seu govern. Si els independentistes finalment rebutgen els seus comptes, pensa emprar a fons aquesta negativa en benefici propi.

Moncloa està convençuda que l'aliança de PP, Ciutadans i Vox -l'única via que permet foragitar Susana Díaz de San Telmo- serà verí en l'aliment de Pablo Casado i Albert Rivera. El govern socialista ja ha afirmat que "Espanya pot ser el primer país on s'intenta blanquejar l'extrema dreta". Però per fixar el relat d'una dreta desbocada i al capdavall sotmesa al discurs extremista de Vox, necessita temps. Que el nou govern andalús comenci a caminar. Cada dia que passi amb un executiu de Moreno Bonilla a Sevilla, amb el suport explícit de Ciutadans i Vox, pot suposar un desgast per Casado i Rivera.

El 26 de maig és una altra data possible per a unes eleccions espanyoles. Però no és gens fàcil. L'acumulació d'europees, locals i autonòmiques desaconsella que, a més, el PSOE imposi uns comicis espanyols, una opció que inquieta i molt els barons territorials socialistes. Ahir, pels cercles de conversa, corria la imatge de "Sánchez, el resistent". Ara per ara, la legislatura sembla enfilar-se cap a la tardor del 2019.  

La reforma de la Constitució, un altre test

Pedro Sánchez pot acabar sentint-se molt còmode en aquest "ni la dreta ni l'independentisme". En aquest sentit, la defensa que va fer el líder socialista aquests darrers dies, a l'escalf dels 40 anys de Constitució, de la idea de reforma del text també apunta en la mateixa direcció. El president espanyol va dir que "reformar la Constitució és reforçar-la".

Els baròmetres del CIS assenyalen que l'afany de posar al dia la Constitució troba una opinió majoritària a favor i Moncloa és molt sensible a la fluctuació de l'opinió. Davant una dreta que rebutja tota reforma -com Pablo Casado va tornar a repetir ahir-, i d'un sobiranisme que suposa una esmena a la totalitat a l'Estat sorgit el 1978, el PSOE pot emergir com la força política oberta, sensible a reformes que garanteixin drets i reforcin les polítiques d'igualtat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació