Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
40 anys de Constitució

Felip VI i la dreta espanyola s'atrinxeren contra la reforma de la Constitució

La monarquia i els líders del PP i Cs coincideixen en rebutjar canvis a la carta magna o els vinculen a suports com els del 1978 perquè hi veuen perill de concessions a Catalunya

per Pep Martí, 6 de desembre de 2018 a les 21:40 |
Felip VI saluda després del seu discurs al Congrés. | ACN
La celebració dels 40 anys de Constitució espanyola ha tingut en la cerimònia celebrada aquest dijous al Congrés el seu plat fort. Un acte en què Felip VI ha coincidit amb els dirigents de la dreta en espanyola en dibuixar una imatge cofoista i de vigència de la carta magna, allunyant la necessitat de la reforma o, en tot cas, vinculant-la a un consens com l'assolit per el vigent text. Un escenari impossible de repetir i que, per tant, allunya encara més un canvi de l'estatus quo com el que reclama, amb més o menys intensitat, l'esquerra i Catalunya.

Un cop més, Felip VI s'alinea amb el discurs més espanyolista i avala l'immobilisme contra processos de canvi que, segons la dreta, podrien obrir la porta a satisfer les reivindicacions sobiranistes. El discurs reial ha expressat quin és el missatge que l'Estat envia als seus ciutadans en aquest 2018, quan el règim presenta una de les seves crisis més greus de legitimitat de les darreres quatre dècades. I ho ha fet amb un cant a l'esperit de la carta magna (reconciliació, entesa i integració), destacant-ne la pluralitat del text i mostrant la satisfacció acrítica amb què la corona contempla el present.


Les paraules del rei no han inclòs pràcticament cap autocrítica, més enllà d'algun esment ambigu a "errors" i a l'existència de "problemes rellevants", ni cap referència explícita a la corrupció o al mateix qüestionament de la institució. El discurs de Felip VI ha estat cofoi i triomfalista, definint aquest període com "l'èxit més gran de la història contemporània d'Espanya". La meitat dels espanyols ja no se senten satisfets per la Constitució, però aquests no han quedat reflectits en el parlament reial.

Blindatge del règim

En les paraules del monarca s'ha expressat el sentiment de blindatge del règim. Ha lloat ell mateix el paper de la monarquia, tot elogiant el paper jugat pel seu pare, el rei emèrit Joan Carles I, present a l'hemicicle, i també a la reina Sofia. Felip VI s'ha referit al 23-F en el seu discurs, per subratllar el paper jugat pel seu predecessor. Avui, tots els membres de la família reial han fet un esforç per escenificar bon clima, petó inclòs de la reina Letizia a la seva sogra a l'arribada al Congrés.  

La presidenta de la cambra baixa, Ana Pastor, ha parlat abans i ha rubricat tots els trets del discurs oficial. De tots ells, una afirmació que ha esdevingut avui la consigna principal dels dirigents de la dreta espanyola: si el text del 78 va gaudir d'un consens enorme, una reforma de la Constitució hauria de fer-se amb un acord similar, una afirmació que equival a dir que és gairebé impossible.   


Sánchez: "Reformar-la és reforçar-la"

El president del govern, Pedro Sánchez, ha expressat el desig de reformar el text. Des del seu compte de Twitter, ha afirmat que "reformar-la és reforçar-la". 
 
Més tard, Sánchez es referia a les dones com a beneficiàries d'una reforma de la Constitució: "Reformem-la -deia- per incloure en ella un dels nostres majors avenços: la igualtat entre homes i dones". Malgrat tot, el PSOE ja dona per fet que no podrà iniciar un procés així, almenys en la present legislatura.
 
'Vade retro', reformes

El president del PP, Pablo Casado, molt còmode en el paper de guardià de l'immobilisme, ha sortit al pas de tot intent de reformar el text. El líder popular ha proclamat avui que és contrari a "obrir en canal" el text constitucional. Ha dit que en cas d'obrir l'aixeta a la reforma es posaria "damunt la taula la república, la nació catalana i la ruptura del sistema polític". Casado ha destacat que el seu és el partit que s'oposa a la reforma de la carta, que ha definit com "el mur de contenció contra els enemics de la llibertat, el nacionalisme excloent i el populisme". Mariano Rajoy va haver d'acceptar una comissió al Congrés per estudiar un canvi constitucional per assolir el suport del PSOE al 155, però ara el seu successor ja ha quedat alliberat d'aquell compromís.

La posició de Casado ha coincidit pel que fa a la reforma amb el que ha dit la presidenta del Congrés, Ana Pastor, tot i que el to d'aquesta, amb el seu elogi a la manca de crispació dels polítics de la Transició, també ha pogut ser un toc crític amb la línia del seu partit. Per la seva banda, el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, també ha posat el llistó molt alt pel que fa a la reforma quan ha dit que requeriria d'un consens similar al que es va produir el 1978.

Cs també se'n desmarca

També el líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha mostrat escepticisme envers tota reforma. En l'acte de Ciutadans celebrat a Barcelona, aquest dimecres, Rivera va dir que ell és "un reformista", i no s'oposa per principi a plantejar modificacions en el text, però que és contrari a tot el que sigui vist com una concessió als sobiranistes. Rivera està fent un discurs molt dur, però que deixa anar matisos aparentment centristes. En tot cas, la reforma constitucional que portava en el programa electoral ja ha quedat enterrat i, de fet, ja fa temps que va abandonar la comissió parlamentària per la reforma constitucional.

Les cites contínues al consens del 1978 no poden fer sinó expressar la realitat de la ruptura del pacte constitucional. No hi ha text ni institució que gaudeixin en aquests moments d'un prestigi indiscutible. L'hemicicle d'avui ho delatava. El discurs del rei no ha estat escoltat pels diputats d'ERC, PDECat, PNB, Bildu i Catalunya en Comú. Entre els presents, els de Podem han assistit respectuosament i s'han aixecat a l'entrar el cap de l'Estat, però no han aplaudit.

Iglesias, republicanitzant

El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha trencat la imatge d'unanimitat que volien donar les forces del règim. Iglesias s'ha manifestat com a "decebut" per les paraules del monarca i ha criticat que no hagi fet cap menció a l'esforç de les forces populars en la conquesta de la democràcia. També ha assenyalat com a "sobreactuat" l'aplaudiment ofert al rei emèrit, assegut junt amb Sofia a primera fila de la cambra. Iglesias ha afirmat que, "en una democràcia moderna, no té sentit que al cap de l'Estat s'hi accedeixi per fecundació". Ho feia, a més, amb pins republicans a la solapa, un desacomplexament republicà que dista de la posició més ambigua en aquesta temàtica en els orígens de Podem.

Que la monarquia no disposa, avui per avui, del consens de què va gaudir durant dècades és obvi. Aquest dijous s'ha conegut la querella presentada per presumpta organització de grup criminal, a més de frau i tràfic d'influència, contra el rei emèrit, Corina zu Sayn-Wittgenstein, el director del CNI, l'excomissari Vilarejo i els empresaris Villar Mir i Juan Villalonga. La querella l'han presentada IU i el PCE. Un fet que té la seva simbologia del canvi de percepció de la monarquia dins de l'esquerra espanyola. Fa 40 anys, va ser el PCE la primera força de l'esquerra en acceptar la figura de Joan Carles. Tot un senyal del canvi d'època.

L'independentisme ja ha desconnectat

I en un altre nivell, l'independentisme ja fa molt que ha desconnectat completament del suport a una Constitució que, segons el CEO, rebria ara un suport ínfim a Catalunya. Un escàs aval que s'ha reflectit en el fracàs de la manifestació constitucionalista a Barcelona i en els discursos crítics dels dirigents de JxCat i ERC en suport al dejuni solidari amb les vagues de fam dels presos polítics.

Carles Puigdemont l'ha titllada d'"eina de repressió", mentre que el vicepresident català, Pere Aragonès, ha lamentat que no s'apliqui més que per defensar la monarquia i la unitat de l'Estat. Des d'Eslovènia, Quim Torra ha demanat a Europa "que no es cregui la farsa constitucional d’Espanya" i ha tornat a requerir mediació per canalitzar el procés.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació