Quan trobar feina és només una part del camí

L'entitat Ampans aplica al Bages programes per ajudar a persones amb discapacitat o en risc d'exclusió a trobar feina a partir d'itineraris individualitzats

Marc Puigmartí i Imma Pallarès,  del Servei d'Inserció i Formació
Marc Puigmartí i Imma Pallarès, del Servei d'Inserció i Formació | AFT
14 de desembre del 2018
Actualitzat a les 18:39h
Tenir feina és, per a la majoria de mortals, tan bàsic com poder menjar cada dia o gaudir d'un espai on dormir i estar tranquil. De fet, en pràcticament tots els casos, una cosa va lligada a l'altra. Si no treballes, difícilment podràs mantenir un pis, per exemple; o pagar les factures del gas durant els mesos d'hivern. La feina és, per tant, una de les peces clau en l'engranatge de la societat, tant per la retribució econòmica que reporta (i tot el que se'n deriva) com també pels beneficis que genera a nivell psicològic i emocional.

Però no tothom té la mateixa facilitat per trobar-ne, ja sigui per edat, per currículum, per falta de contactes, per condició social o per situació personal. És per això, i amb la ferma voluntat d'oferir als col·lectius més vulnerables les eines necessàries per entrar al món laboral, que l'entitat Ampans del Bages va crear, fa deu anys, el Servei d'Inserció i Formació, un programa que, mitjançant diverses línies de treball, fa de nexe d'unió entre les persones que busquen feina i les empreses que volen incorporar-les dins del seu equip. 

"Es tracta d'un servei que ofereix orientació laboral a través d'un itinerari personalitzat amb seguiment individualitzat i acompanyament constant", explica Imma Pallarès, coordinadora de Projectes i Inserció Laboral d'Ampans. En aquest sentit, i segons les necessitats de cada usuari, el servei compta amb diversos programes. Un d'aquests és l'Incorpora, impulsat per l'Obra Social "la Caixa", que al Bages aplica Ampans però també ho fan moltes entitats socials més arreu de Catalunya. 

L'Incorpora suposa atendre una mitjana de 300 persones l'any al Bages. Aquest 2018 la xifra ja ha arribat a 315 de les quals 142 tenen alguna discapacitat. Una situació que pot sorprendre als que coneixen Ampans, una entiat principalment dedicada a les persones del Bages amb algun tipus de discapacitat.

De la discapacitat a l'exclusió social

La tipologia d'usuaris d'Ampans va començar a canviar el 2008, amb l'esclat de la crisi econòmica. "Fins aleshores nosaltres teníem un servei d'inserció laboral discret, pensat només pel col·lectiu que sempre havíem atès, el de les persones amb discapacitat intel·lectual", explica Marc Puigmartí, prospector i tècnic d'acompanyament a la inserció de l'entitat. Tot va canviar "quan van veure que gent que no tenia cap minusvalidesa també hi anava perquè volia que l'ajudéssim a buscar feina". 

La tipologia d'usuaris d'Ampans va començar a canviar el 2008, amb l'esclat de la crisi econòmica

A partir d'aquest moment, l'entitat va posar a disposició de la ciutadania programes adreçats a diversos col·lectius. De tots ells, el més nombrós és el de gent que està en risc d'exclusió social (48% dels usuaris totals), seguit dels que tenen alguna discapacitat física o sensorial (31%), dels que pateixen algun trastorn mental (13%), i dels que tenen discapacitat intel·lectual (8%).

"Hem de pensar que, gràcies a les mesures de prevenció que hi ha durant l'embaràs, les discapacitats intel·lectuals disminueixen; per contra, però, augmenten substancialment els usuaris amb alguna patologia mental", assenyala Pallarès a NacióDigital.

Abordatge integral i personalitzat

"El primer que fem quan ens arriba un usuari nou és conèixer-lo", explica Puigmartí, que afegeix que com que cada persona és diferent, "entenem que cadascú té les seves necessitats". En aquest sentit, i depenent de la situació de cadascú, el servei d'Ampans, a través de tutories individualitzades, "dissenya un itinerari únic amb propostes adaptades", que inclou la preparació i formació laboral (a través de tallers); el suport en la recerca de feina; la incorporació en una borsa de treball, i la possibilitat de fer pràctiques. Tot, amb un acompanyament constant.

Un cop fet aquest pas, "intentem vincular els usuaris en alguna de les empreses que formen part del programa Incorpora i ens encarreguem de fer aquesta intermediació laboral", exposa el tècnic d'Ampans, que també recalca que "a vegades, hi ha persones que en comptes de posar-se a treballar en una empresa externa entren al món laboral fent feines en algun dels nostres centres especials de treball (CET)", com ho poden ser el restaurant Canonge, el Garden o el supermercat Caprabo del carrer Barcelona de Manresa. Sigui com sigui, "totes les insercions són un èxit, perquè no deixen de ser experiències laborals reals", assenyala.

Les empreses, l'altra peça indispensable

Sense empreses contractants, el programa Incorpora no tindria sentit. Enguany, dels 315 usuaris atesos, se n'han inserit laboralment 102 de la mà de 38 empreses del Bages. "Quan visitem les empreses per explicar-los el funcionament del programa, moltes vegades al·ludim a la responsabilitat social", diu Puigmartí.

Aquest 2018 dels 315 usuaris atesos, se n'han inserit laboralment 102 de la mà de 38 empreses del Bages

Tot i així, assegura que "si bé moltes empreses recorren a nosaltres perquè han de complir amb la llei general de discapacitat o perquè poden obtenir algun benefici fiscal, acaben volent col·laborar amb nosaltres perquè l'experiència els ha estat molt positiva", tant per la feina feta per part del contractat com "pel fet que saben hi ha una entitat com la nostra que vetlla perquè tot funcioni".

Una de les empreses que pertany a Incorpora és Bastos Medical, situada al Polígon Riu d'Or de Sant Fruitós de Bages. Especialitzada en la venda i distribució de productes sanitaris, esportius i d'estètica. Fa uns quants mesos que tenen un nou membre a la seva plantilla: l'Asfrid, un jove de 27 anys. Gràcies a aquest programa va poder fer un curs d'auxiliar administratiu que el va ajudar, posteriorment, a obtenir la feina.

"La incorporació de l'Ansfrid al nostre equip ens ha aportat una experiència nova centrada en la normalització del treball en equip", manifesten des de la direcció de Bastos Medical, tot afegint que "gràcies a Incorpora hem pogut conèixer i contactar amb persones amb competències i habilitats laborals i personals que sumen amb totes les accions del nostre dia a dia". Segons l'equip directiu, programes com aquest són "imprescindibles per avançar cap a una societat més justa i generadora de nous valors". 

L'aposta per anar més enllà de la inserció laboral

Aquest setembre, l'Obra Social "la Caixa" va subvencionar amb 24.000 euros el PROPER, un nou programa d'inserció impulsat per Ampans que pretén donar atenció integral als processos d'inclusió sociolaboral de persones amb discapacitat, en risc d'exclusió social i amb especials dificultats d'inserció. "A diferència de l'Incorpora, amb el PROPER seran els propis tècnics d'Ampans els que es traslladaran al municipi on visquin els usuaris", explica Imma Pallarès. 
 
"Es tracta d'un programa molt més fet a mida en el qual s'elabora un itinerari personalitzat que va més enllà de la inserció laboral". De fet, segons comenta la coordinadora de Projectes i Inserció Laboral d'Ampans, "està pensat per a tots aquells casos en els quals s'han esgotat tots els recursos; col·lectius que potser mai arribaran a entrar al món laboral, però que potser es podran reinserir a la societat fent voluntariats o col·laborant amb entitats del poble", indica.  
 
La base del programa és "l'atenció a la persona des d'una mirada holística i global", diu, tot destacant que "el que farem primer de tot és assegurar-nos que els usuaris tinguin les necessitats bàsiques cobertes". En aquest sentit, assenyala que "és evident que la inserció és un objectiu clau, però per això parlem també d'inserció sociolaboral, perquè en el transcurs de la vida d'una persona hi ha diferents fonaments a posar". 
 
De moment, els pobles on es posarà en marxa el programa PROPER seran Artés, Sallent, Cardona i Sant Vicenç de Castellet, i s'atendran deu persones per municipi: "tenim un conveni amb aquests quatre ajuntaments, i ells seran els que ens cediran les instal·lacions per poder fer el seguiment dels usuaris", exposa, tot afegint que aquesta vinculació amb els recursos propis de cada territori "ens permetrà dur a terme una tasca d'orientació i acompanyament exclusiva per a cada usuari". La voluntat de l'entitat és que en un futur, el programa arribi a més pobles de la comarca.