Eleccions municipals 2019

Qui és qui en la negociació de l'univers neoconvergent a Barcelona

Forn, Munté, Sànchez i Mascarell despunten com a actors principals, sempre a l'espera de la decisió que prengui Carles Puigdemont des de Waterloo

per Oriol March, 9 de desembre de 2018 a les 20:30 |
Joaquim Forn i Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Qui serà el candidat de tot l'espai que aplega l'univers de l'antiga Convergència a les eleccions municipals de l'any vinent a Barcelona? Aquesta és una de les preguntes que planen sobre uns comicis més incerts que mai a la capital catalana, on Ada Colau aspira a revalidar l'alcaldia davant d'Ernest Maragall -candidat d'ERC-, Manuel Valls -impulsor d'una plataforma apadrinada per Ciutadans- i la persona que esculli l'univers integrat pel PDECat, Junts per Catalunya (JxCat) i la Crida Nacional per la República.

Aquests són tots els noms que formen part de les negociacions, alguns dels quals formaran part de la llista definitiva. Els comicis són el 26 de maig, de manera que el calendari colla els actors implicats i obliga a prendre decisions aviat.

Joaquim Forn

Joaquim Forn, assegut al Palau de la Generalitat Foto: Adrià Costa


L'exconseller d'Interior, ara en vaga de fam, és al centre de les converses que hi ha a la presó de Lledoners per desbloquejar la situació. Després d'uns mesos volgudament allunyat de les responsabilitats institucionals, en els últims temps s'ha obert a formar part de la llista de JxCat a Barcelona i hi ha companys de partit que pensen en ell com a candidat. Això implica una sèrie de complicacions: és a la presó i, per tant, no podria exercir amb normalitat com a cap de cartell. El seu entorn assenyala que vol participar del projecte i es dona per fet que formarà part de la candidatura. Forn havia estat triat com a hereu per part de Xavier Trias i té una àmplia experiència en el camp municipal, que va abandonar per integrar-se en l'última etapa de l'executiu de Carles Puigdemont.
Neus Munté

Neus Munté, en una entrevista a NacióDigital Foto: Adrià Costa


L'exconsellera de la Presidència va ser escollida el 12 de maig candidata del PDECat a l'alcaldia de Barcelona, i des del primer moment s'ha posicionat a favor d'una candidatura unitària. S'ha reunit almenys dues vegades amb Carles Puigdemont -primer a Alemanya, després a Waterloo- per tractar la situació a la capital catalana. Tots els consultats asseguren que anirà en un lloc de sortida, però ningú s'atreveix a donar per fet que serà candidata malgrat el vot de la militància. Ha participat en reunions a Lledoners al costat de Forn, Jordi Sànchez i Ferran Mascarell.
Ferran Mascarell

Ferran Mascarell, aquest dilluns durant la presentació de la candidatura Foto: ACN


El delegat del Govern a Madrid, exregidor amb el PSC a l'Ajuntament en la dècada passada i conseller de Cultura amb Artur Mas, va fer el pas com a alcaldable "independent" dilluns passat en un acte al restaurant Semproniana. A l'estiu era assenyalat com a candidat per l'entorn de Puigdemont, però el president a l'exili no s'ha decidit -encara- i ell ha tirat pel dret. La seva aposta també és la d'una llista "unitària" i "guanyadora", i desitja encapçalar-la. El PDECat no va reaccionar bé en conèixer la notícia: "Amb projectes personals es complica tot", deia la vicepresidenta del partit, Míriam Nogueras. Mascarell va oferir al partit una convenció municipalista per fer primàries i escollir la llista, a banda de triar el programa, però no va tenir èxit. Es presentarà oficialment al gener i deixarà la plaça de delegat del Govern a Madrid en les properes setmanes. Li fa costat la plataforma Junts per la República, que aplega diputats de JxCat i ideòlegs de la Crida com Agustí Colomines.
Carles Puigdemont

Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu Foto: ACN


"Estem a l'espera que ens comuniqui el seu nom", assenyalava fa uns dies un alt dirigent del PDECat. El líder impulsor de la Crida ha sondejat diversos perfils -és el cas del periodista Antoni Bassas i del metge Bonaventura Clotet-, però segueix escrutant el mercat per trobar un cap de cartell adequat. És partidari -com tots els consultats- d'una llista unitària, però ERC -ja amb Ernest Maragall de candidat-, la CUP i els impulsors de les primàries republicanes -amb el suport de l'ANC i Demòcrates- no ho avalen. Les propostes de Puigdemont disposen de molt pes dins l'espai de l'antiga Convergència, i la seva opinió serà decisiva a l'hora de confegir la llista a la capital catalana.
Elsa Artadi

La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en roda de premsa Foto: ACN


La consellera de la Presidència és un dels actius públics principals de la Crida, i per això hi ha dirigents que situen el seu nom en les travesses malgrat que ella ho ha negat públicament. Artadi, segons s'ha posat damunt la taula en privat, podria fer tàndem amb Forn, però no és una opció ni molt menys tancada. De fet, la consellera apareix amb força com a hipotètica candidata de la Crida a les properes eleccions catalanes, tenint en compte la situació judicial de Puigdemont i Sànchez i la negativa de Quim Torra a repetir en el càrrec.
David Bonvehí

David Bonvehí, entrevistat a NacióDigital. Foto: Adrià Costa


El president del PDECat es troba amb múltiples negociacions obertes. La més rellevant és l'encaix de la formació amb la Crida, que encara no està tancat i que s'ha de resoldre, com a molt tard, durant el mes de gener. Però també està immers en la confecció de les llistes que el PDECat presentarà a més de 900 municipis de Catalunya sota el paraigua de JxCat, la marca que ja es va fer servir als comicis del 21-D de l'any passat. Bonvehí ha explorat amb dirigents d'ERC la possibilitat de fer llistes unitàries -a Barcelona i a Europa-, però les respostes sempre han estat negatives. El PDECat, en tot cas, aspira a pactes post-electorals que li permetin disposar de quota governamental en ens supramunicipals, com és el cas de les diputacions -ara presideixen les quatre- i els consells comarcals.
Xavier Trias

Xavier Trias, entrevistat a NacióDigital Foto: Adrià Costa


Els dirigents més moderats de Convergència fa setmanes que defensen el seu nom com a candidat en cas que no hi hagi consens per trobar-ne un altre. L'exalcalde de Barcelona, de 72 anys, va perdre el poder davant Ada Colau el 2015, i aquesta legislatura ha anat cedint responsabilitats al capdavant del grup municipal. En una enquesta interna del PDECat en la qual es preguntaven per diversos candidats, el més ben valorat era Trias. L'exalcalde, per cert, és un dels dirigents a qui s'han sondejat per fer de pont entre la Crida i el partit per tal d'evitar una trencadissa en les negociacions obertes.
Jordi Sànchez

Jordi Sànchez a la Universitat Catalana d'Estiu 2017 Foto: Josep M Montaner


El president del grup parlamentari de JxCat, en vaga de fam a Lledoners, és un dels principals actors polítics de l'independentisme i s'ha erigit en el líder orgànic de la Crida. Ha tingut reunions a Lledoners amb Munté, Mascarell i Forn. En la ponència política del nou moviment polític, que celebrarà el congrés fundacional i escollirà la direcció del 19 de gener, es defensa que seria "imperdonable" que l'independentisme perdés a la ciutat de Barcelona per no haver fet una llista unitària. Aquesta ponència, per cert, va ser redactada per Sànchez.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació