09
de desembre
del
2018
Actualitzat
el
10
de desembre
a les
0:01h
La situació d’emergència habitacional continua ben viva a Barcelona. Ho demostra, per exemple, el fet que durant el 2017 es van executar 2.519 desnonaments a Barcelona, segons les últimes dades oficials del Consell General del Poder Judicial. En aquest escenari, els col·lectius en defensa del dret a l’habitatge fa temps que alerten que hi ha persones desnonades que opten per ocupar un habitatge. Però a la capital catalana no té les mateixes conseqüències ocupar un immoble propietat d’un privat que tirar a baix la porta d’un pis públic i posar-s'hi a viure.
La normativa de l’Institut Municipal d’Habitatge (IMHAB) estableix que una persona que ocupi un pis de la seva propietat perd l’opció de ser beneficiària d’un immoble de titularitat municipal més endavant.
És el cas de la Yamila Mesaud, una veïna que ocupa un pis de l’IMHAB al Raval des del gener del 2017. Viu amb el seu fill de 14 anys i la seva parella i explica que entre tots dos rara vegada ingressen mil euros al mes. Ella cobra la Renda Mínima d’Inserció i ell treballa de pescador amb un contracte fix discontinu. A més, diu que el pare del nen no li paga cap despesa de manutenció.
Insistència amb el desnonament
Mesaud explica que ella i la seva parella van entrar al pis després que l’anterior llogatera morís i el pis es quedés buit durant un any, tot i que l’IMHAB nega que passés tant temps. "Les condicions de l’habitatge on vivia abans eren massa insalubres pel meu fill", afirma. Des de llavors l’IMHAB l'ha intentat desnonar dos cops a través d'una autorització judicial i ho va evitar després que membres de la plataforma Stop Desnonaments i el col·lectiu Acció Raval impedissin el pas de la comitiva. A més, també ha recorregut a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).
Fonts de l’institut expliquen a NacióDigital que no desistiran de fer fora la veïna i asseguren que quan van estudiar el seu cas i disposaven d’un informe dels Serveis Socials segons el qual no complia els requisits per accedir a un pis públic. "Vivia en un pis i va ocupar aquest immoble durant l’impàs posterior a la mort de l’anterior llogatera", expliquen. "No és la via correcta per accedir a un pis protegit al qual altres persones hi tenen dret", afegeixen.
A més, insisteixen que la normativa fa difícil que Mesaud pugui accedir en algun moment a un pis públic després d’haver-ne ocupat un, però matisen que un nou estudi del seu cas podria comportar una excepció. També recorden que l’ocupació no invalida possibles ajudes que l’IMHAB concedeix per pagar el lloguer.
"Jo vull pagar un lloguer"
Amb tot, Mesaud reivindica que ha ocupat per necessitat. "No m’agrada haver ocupat el pis però l’únic que demano és pagar un lloguer", defensa, després d’haver proposat als intermediaris de l’IMHAB pagar un arrendament mensual de 400 euros.
Mesaud explica el seu cas rodejada de tots els papers que ha enviat a l’IMHAB després que els tècnics li reclamessin, així com d’un full signat pels veïns del bloc que donen fe del seu bon comportament. També guarda una còpia de la reclamació presentada a la Síndica de Greuges de Barcelona.
Fonts de la sindicatura confirmen la recepció de la reclamació i expliquen que estan a l’espera de rebre la informació sol·licitada a l’Ajuntament. Les mateixes fonts aclareixen que segons el reglament municipal el consistori podria regularitzar la situació de Mesaud si la veïna acredita una situació de vulnerabilitat econòmica i risc d’exclusió residencial. També necessitaria un informe favorable del Servei de Prevenció, Intervenció i Mediació en Habitatges del Consorci de l’Habitatge de Barcelona que haurà de valorar la situació d’arrelament al barri on estigui ubicat l’habitatge. A partir d’aquí, tot dependria de la intervenció de la Mesa d’Emergències.
Les entitats, en contra de la "criminalització"
La portaveu de la PAH Lucía Delgado explica que a banda de Mesaud la plataforma té constància d’una altra ocupació en un pis de l’IMHAB. Per la seva banda, l'Institut va presentar al març un estudi sobre l’estat dels seus immobles, realitzat a l’inici de mandat, en què xifraven en 9 les ocupacions en habitatges de la seva titularitat i les vinculaven totes a activitats delictives.
Delgado recorda que la PAH defensa les ocupacions de pisos propietat de bancs i argumenta que és "legítim" ocupar-los perquè "la ciutadania els hi ha pagat el rescat". En canvi, explica que no aposten per l’ocupació de pisos públics perquè hi ha moltes famílies que n’esperen un. Tot i això, la portaveu de la plataforma defensa que es regularitzi la situació de Mesaud i exigeix una ampliació del parc públic d’habitatge a l’Ajuntament.
En una línia similar s’expressa Anna Moreno, membre d’Stop Desnonaments, que demana "no jutjar" les ocupacions. "Sabem els perjudicis que això pot comportar a altres persones però hem d’evitar que qui ocupa es quedi al carrer", diu. Des del col·lectiu Acció Raval, Àngel Cordero també demana no "criminalitzar" les ocupacions , excepte en aquells casos de pisos on es produeixen fets delictius.
D'altra banda, Cordero qualifica de "brutal" l'emergència habitacional a Barcelona i argumenta que és pitjor un pis buit que un d’ocupat per algú en risc d’exclusió residencial. "Si un immoble es queda buit durant molt temps, tenim el risc que es converteixi en un narcopis", assegura.
Queda clar, doncs, que Mesaud compta amb el suport de les principals entitats en defensa de l’accés a l’habitatge que treballen al Raval. La intervenció de la Síndica i l’actuació de l’Ajuntament marcaran el futur d’aquesta veïna que fa dos anys que ocupa un pis públic.
La normativa de l’Institut Municipal d’Habitatge (IMHAB) estableix que una persona que ocupi un pis de la seva propietat perd l’opció de ser beneficiària d’un immoble de titularitat municipal més endavant.
És el cas de la Yamila Mesaud, una veïna que ocupa un pis de l’IMHAB al Raval des del gener del 2017. Viu amb el seu fill de 14 anys i la seva parella i explica que entre tots dos rara vegada ingressen mil euros al mes. Ella cobra la Renda Mínima d’Inserció i ell treballa de pescador amb un contracte fix discontinu. A més, diu que el pare del nen no li paga cap despesa de manutenció.
Insistència amb el desnonament
Mesaud explica que ella i la seva parella van entrar al pis després que l’anterior llogatera morís i el pis es quedés buit durant un any, tot i que l’IMHAB nega que passés tant temps. "Les condicions de l’habitatge on vivia abans eren massa insalubres pel meu fill", afirma. Des de llavors l’IMHAB l'ha intentat desnonar dos cops a través d'una autorització judicial i ho va evitar després que membres de la plataforma Stop Desnonaments i el col·lectiu Acció Raval impedissin el pas de la comitiva. A més, també ha recorregut a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).
Yamila Mesaud, al pis on viu al Raval Foto: Andreu Merino
A més, insisteixen que la normativa fa difícil que Mesaud pugui accedir en algun moment a un pis públic després d’haver-ne ocupat un, però matisen que un nou estudi del seu cas podria comportar una excepció. També recorden que l’ocupació no invalida possibles ajudes que l’IMHAB concedeix per pagar el lloguer.
"Jo vull pagar un lloguer"
Amb tot, Mesaud reivindica que ha ocupat per necessitat. "No m’agrada haver ocupat el pis però l’únic que demano és pagar un lloguer", defensa, després d’haver proposat als intermediaris de l’IMHAB pagar un arrendament mensual de 400 euros.
Mesaud explica el seu cas rodejada de tots els papers que ha enviat a l’IMHAB després que els tècnics li reclamessin, així com d’un full signat pels veïns del bloc que donen fe del seu bon comportament. També guarda una còpia de la reclamació presentada a la Síndica de Greuges de Barcelona.
Fonts de la sindicatura confirmen la recepció de la reclamació i expliquen que estan a l’espera de rebre la informació sol·licitada a l’Ajuntament. Les mateixes fonts aclareixen que segons el reglament municipal el consistori podria regularitzar la situació de Mesaud si la veïna acredita una situació de vulnerabilitat econòmica i risc d’exclusió residencial. També necessitaria un informe favorable del Servei de Prevenció, Intervenció i Mediació en Habitatges del Consorci de l’Habitatge de Barcelona que haurà de valorar la situació d’arrelament al barri on estigui ubicat l’habitatge. A partir d’aquí, tot dependria de la intervenció de la Mesa d’Emergències.
Les entitats, en contra de la "criminalització"
La portaveu de la PAH Lucía Delgado explica que a banda de Mesaud la plataforma té constància d’una altra ocupació en un pis de l’IMHAB. Per la seva banda, l'Institut va presentar al març un estudi sobre l’estat dels seus immobles, realitzat a l’inici de mandat, en què xifraven en 9 les ocupacions en habitatges de la seva titularitat i les vinculaven totes a activitats delictives.
Delgado recorda que la PAH defensa les ocupacions de pisos propietat de bancs i argumenta que és "legítim" ocupar-los perquè "la ciutadania els hi ha pagat el rescat". En canvi, explica que no aposten per l’ocupació de pisos públics perquè hi ha moltes famílies que n’esperen un. Tot i això, la portaveu de la plataforma defensa que es regularitzi la situació de Mesaud i exigeix una ampliació del parc públic d’habitatge a l’Ajuntament.
Membres de la PAH, en una imatge d'arxiu Foto: Adrià Costa
En una línia similar s’expressa Anna Moreno, membre d’Stop Desnonaments, que demana "no jutjar" les ocupacions. "Sabem els perjudicis que això pot comportar a altres persones però hem d’evitar que qui ocupa es quedi al carrer", diu. Des del col·lectiu Acció Raval, Àngel Cordero també demana no "criminalitzar" les ocupacions , excepte en aquells casos de pisos on es produeixen fets delictius.
D'altra banda, Cordero qualifica de "brutal" l'emergència habitacional a Barcelona i argumenta que és pitjor un pis buit que un d’ocupat per algú en risc d’exclusió residencial. "Si un immoble es queda buit durant molt temps, tenim el risc que es converteixi en un narcopis", assegura.
Queda clar, doncs, que Mesaud compta amb el suport de les principals entitats en defensa de l’accés a l’habitatge que treballen al Raval. La intervenció de la Síndica i l’actuació de l’Ajuntament marcaran el futur d’aquesta veïna que fa dos anys que ocupa un pis públic.