Els municipis andalusos més rics van votar Vox un 39% més que els pobres

Hi ha molts motius que expliquen la irrupció de Vox a les eleccions andaluses, però un d'ells és que es tracta d'un vot de classe. De classe alta, en concret. Així queda patent si s'analitza el percentatge de vot obtingut en els municipis, segons la renda mitjana dels seus habitants, aplegats en tres grups. Vox va aconseguir un 8,9% dels vots en els municipis amb la renda mitjana més baixa (menys de 4.800 euros), mentre que, en el dels més rics (més de 6.000 euros), va assolir un 12,3% dels vots, un 38,8% més.

Aquesta és una de les pautes més clares de vot que es pot trobar fent una anàlisi dels suports obtinguts per la formació ultra en cadascun dels 778 municipis andalusos, un exercici exhaustiu elaborat per NacióDigital. L'evolució és clara: com més renda declaren els habitants d'una població, aquesta tendeix a votar més a Vox. Els 551 municipis amb una renda neta per habitant inferior a 4.800 euros representen el 71% del total de votants, ja que són els més petits i, en ells, hi viuen prop d'una quarta part de la població, mentre que en els 80 més rics hi resideixen prop de la meitat dels votants.

Pot semblar que una renda de 6.000 euros no és elevada, però cal tenir en compte que es tracta d'una quantitat neta (després d'abonar impostos) i mitjana entre el total de població, cosa que inclou tot el gruix de població inactiva (infants, estudiants o treballadors de la llar), així com aturats i pensionistes (els quals cobren sovint prestacions molt baixes). En termes comparatius i en aquest context, per tant, sí que és una quantitat elevada.

Com menys renda, encara menys suport

Aquesta evolució, a més, és contínua, i si es fraccionen més els grups de municipis (en aquest cas, s'han usat criteris de representativitat de nuclis i de població), es confirma la tendència. El percentatge de vot a Vox en els municipis amb rendes mitjanes inferiors a 3.500 euros, per exemple, cau encara més, fins al 7,2%. Per contra, en els municipis més opulents, amb rendes superiors a 7.500 euros, s'enfila fins al 12,5%.

Els ultres creixen clarament en entorns enriquits. Tot i això, també cal tenir en compte que aquests sumen més suports en entorns urbans, els quals també acostumen a ser els que més renda per càpita presenten. Són dues variables, per tant, que es podrien retroalimentar i que explicarien els bons resultats de Vox en determinades ciutats i capitals.

Una constant que es repeteix per províncies

Aquesta vinculació entre riquesa i vot ultra, a més, es repeteix si s'analitza cada província per separat, tot i que amb diferent força. Els municipis de Còrdova amb rendes mitjanes superiors als 6.000 euros, per exemple, voten a Vox un 99,3% més que els més pobres, pràcticament el doble, mentre que, a Jaén o Sevilla, ho fan en més del 60%. En canvi, la formació d'extrema dreta obté als municipis amb més renda de Huelva només un 22,2% més de vots que als municipis amb menys renda de la província. Almeria és l'única província on aquesta tendència es trenca, ja que els municipis pobres voten més a Vox.
 
El fet diferencial d'Almeria es deu segurament a que, en aquest cas, també s'hi barreja una altra variable que determina amb força el suport als ultres com és el percentatge d'immigració. Almeria és la província andalusa on hi ha més nouvinguts (un 19,5% de la població, mentre que a Jaén és un 2,4% o a Còrdova, un 2,5%), el pes dels quals també dispara el vot de Vox, partit que precisament té com un dels seus pilars la limitació de la immigració. I aquests acostumen a tenir salaris més baixos, cosa que fa que tibin cap avall la renda mitjana dels municipis on n'hi ha més.

Analitzant el suport dels ultres per aquesta variable, aquell conjunt del 25% de municipis que conviu amb menys nouvinguts (representen menys de l'1,7% del total) és on el percentatge de vots a Vox és inferior, un 7,65%. I com més immigració hi ha, més creixen els ultres a les urnes, fins arribar al 13,29% de vots en els municipis amb més d'un 6,3% d'immigració. Aquesta mateixa evolució ocorre internament a cada província, excepte a Cadis i Huelva, on es dona de manera menys acusada.
 
Una altra de les variables que podria explicar l'ascens de Vox seria el pes de l'atur. L'argument conforme ciutadans sense feina i desencantats pels grans partits que no resolen problemes com el de l'ocupació -del que també en podrien culpar la immigració- buscarien solucions extremes en formacions com aquesta té un pes relatiu. Si bé és cert que, en els municipis amb un percentatge d'atur més reduït (menys del 6,3%), el vot als ultres és molt baix (6,89%), aquest puja ràpidament en el següent grup de poblacions amb més desocupació i es manté força estable a mesura que l'atur creix.

D'aquesta manera, les dades electorals semblen indicar que, tot i que la plena ocupació és també una eina per combatre la irrupció de l'extrema dreta, aquesta no seria un element que l'expliqués de forma tan directa i amb una correlació tan nítida com la renda o la presència d'immigració. Sembla plausible, però, una hipòtesi conforme en aquells nuclis amb certs nivells d'atur, una part de la ciutadania abraçaria opcions com Vox, coincidint paradoxalment en el vot amb aquells ciutadans més rics, els quals veuen com aquesta formació pot representar bé els seus interessos de classe alta.

Variables aparentment contradictòries

I és que podria semblar contradictori que un suport elevat a Vox en municipis amb l'atur més elevat o amb més percentatge d'immigració convisqui a la vegada amb una tendència a suports ultres superiors en poblacions més riques, ja que les primeres dues variables, de fet, contribueixen a reduir la renda mitjana -els aturats perceben inferiors ingressos, si en tenen, i els immigrants cobren sous inferiors-. Una de les poques explicacions factibles és que els andalusos més adinerats d'aquests territoris votin tan massivament a Vox que contrarrestin l'efecte contrari de l'atur o la immigració -excepte a Almeria-.