Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Memòria històrica

Quan un treball de recerca permet trobar el besavi desaparegut a la Guerra Civil

Una noia de la Roca del Vallès localitza el seu avantpassat en una fossa comuna de Ponts

per Jaume Ventura, La Roca del Vallès, 6 de desembre de 2018 a les 08:00 |
L'Ariadna Font, amb el treball de recerca | Jaume Ventura
L’Ariadna és una noia de 18 anys que viu a Santa Agnès de Malanyanes, a la Roca del Vallès. L’any passat, en acabar el batxillerat, va escollir fer un treball de recerca molt especial: trobar on estava el seu besavi, mort durant la Guerra Civil.

Quan l'avi va morir fa tres anys van trobar les cartes que el seu pare havia enviat des del front a la seva dona. Això es va produir precisament en el moment en què ella havia d’escollir de què faria el treball, i no va dubtar: "El meu avi sempre m'havia explicat que des dels sis anys no havia vist el seu pare", recorda emocionada a NacióDigital.


L’Ariadna només tenia les cartes i una pista: suposadament, algú havia vist al seu besavi creuant la frontera francesa durant la guerra. Això la va portar a investigar a la Catalunya Nord per si havia estat en algun camp de concentració. Va estar a Perpinyà, el Barcarès, Ribesaltes, Sant Cebrià de Rosselló, Salses i Argelers, però no va tenir èxit.

Aleshores va optar per trucar al 012: "Tenen un programa sobre desapareguts, i hi vaig apuntar el meu besavi. S'obrien dos camins: una investigació dels arxius civils i militars per saber on estava enterrat i un programa d’identificació genètica a partir d'ADN del familiar més pròxim, que en aquest cas és el meu pare, per comparar-lo amb les restes de les fosses que es vagin obrint", explica. També es va posar en contacte amb un programa de RAC1.

Una pista

Just quan creia que estava estancada, va arribar una nova pista: "Un dia la meva àvia va localitzar una postal en què es deia que formava part de la brigada 146. Això va ser clau per avançar", reconeix. Amb aquesta dada es va posar en contacte amb els historiadors Jordi Indiano i Joan Garriga, i després amb Margarida Colomé, autora d'un llibre que precisa noms de presos republicans de Mataró, d’on és originària la família de l’Ariadna: "Em va dir que a la seva obra hi constava un Manuel Font Garriga, però em va recomanar que ho investigués perquè en aquella època hi havia molts errors amb els noms".


Dit i fet. Al registre civil de Mataró va trobar una fitxa del seu besavi i, just després, el certificat de defunció. Un document on hi consta que va morir el 18 de gener de 1939 a la Batalla del Segre i que les seves restes estaven a Ponts (la Noguera). Sabent la lleva del seu besavi, a més, va descobrir que per algun motiu desconegut les restes no havien estat traslladades a Mataró.

L'última etapa de la recerca la va portar a Ponts, on va visitar el registre civil, on no hi constava el nom de Miquel Font, segurament per la seva condició de republicà, i on es va reunir amb el mossèn i va visitar la fossa comuna, situada al cementiri del municipi.

Ara, la família de l’Ariadna està a l’espera que els hi donin els resultats de les mostres d'ADN per assegurar que coincideixen amb les restes i, com ja ha passat en casos d'altres soldats, poder recuperar el cos.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació