Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
LA POCMODERNA SURT DE MARE

Oda a la quarantena

«A vegades, amb el "subidón" de tenir cura d'una nova personeta, ens oblidem que també hem de tenir cura de les mares de les feres»

per Elisenda Soriguera, 9 de desembre de 2018 a les 16:00 |
Una dona embarassada | Pixabay

M'indigno quan dones mediàtiques fan bandera públicament d'una faceta maternal "superheroica". Un fet que es converteix en un menysteniment accentuat cap als permisos de maternitat. Són senyores que al cap de dos dies d'haver parit, clamen per Facebook, Twitter i Instagram que tornen a treballar. O que se'n van a córrer una marató. I ho fan públicament reivindicant un determinat tipus de maternitat. Quina? Suposo que la maternitat neoliberal que no et dona ni dos dies de descans després de parir, perquè no pot ser que deixis de produir. Mai. Sota cap circumstància.

Però la realitat és que quan acabes de parir, no paren de passar-te coses noves. Totalment desconegudes. A mi, mare primerenca, el que em va passar és que de tantes visites i ganes de quedar bé amb els que venien a conèixer la petita puça, durant els primers dies, em vaig oblidar que jo estava en fase de recuperació. Va haver de venir la ginecòloga a recordar-me que estava de post-operatori, que havia de netejar-me els punts, que havia de descansar, i que necessitava fer bondat abans de tornar cap a casa. Reiniciar-me. Tot i que tot havia anat molt bé, havia estat fàcil i el part va anar rodat. Imagineu-vos com és en el cas de parts complicats o cesàries. Multiplicat.



Sí, no és gaire polit de dir, però a mi m'acabava de sortir una criatura per l'entrecuix. I a vegades, amb el subidón de tenir cura d'una nova personeta, ens oblidem que també hem de tenir cura de les mares de les feres. Que hem de prioritzar-nos sense sentiments de culpa ni vergonya. Per això quan acabes de parir hi ha dos tipus de personal mèdic: el que té cura dels xics, i el que ho fa de les parteres. I fins que no has identificat qui gestiona a qui, potser et fas un embolic i preguntes a qui no pertoca. A mi em va passar.

Tornant al que veníem; és importantíssim reivindicar la funció de la quarantena. Ja no parlo d'hormones ni d'estats emocionals (que mereixen una dotzena de futurs articles), sinó d'aquelles setmanes estipulades medicament com a les mínimes necessàries perquè físicament l'úter es torni a contraure, les pèrdues afluixin, els pits agafin cert ritme i control... Qüestió de supervivència, diria jo.

És el que mèdicament s'ha consensuat. Posar xifres estàndard a realitats diferents és poc precís, perquè segur que alguna es posa a puesto més ràpidament, i d'altres necessiten més temps. Parlo de posar-se a puesto referint-me a uns mínims de salut física per la mare. Repeteixo i poso l'accent en què aquí no entro en el tema emocional, en la panxa desproporcionada, ni en el temps que tardaràs a poder tornar a tenir temps de posar-te crema hidratant a les cames. Quelcom més bàsic que tot això.

La quarantena és molt important, i si les dones no ens fem fortes i ens cuidem (i ens deixem cuidar) en aquests 40 dies (i els que vindran), i no reivindiquem aquest temps per nosaltres, ens estem tirant pedres damunt de la pròpia teulada. I ho dic sense posar la grapa en què suposa això per a un recent nascut. Capítol apart, també. Per això m'horroritza llegir segons quines declaracions públiques. Sembla que menystinguin una realitat. Una realitat més habitual que la de superheroïnes.


Normalitzar un discurs fora de l'habitual només contribueix a reforçar el malestar i la pressió que sents després de parir

Cadascú és lliure de viure la quarantena com vulgui, per descomptat. No estem discutint si és o no és legítim fer-ho. El que m'emprenya és que personatges amb una forta repercussió social ho proclamin, i això reforci la idea dels que creuen que una dona acabada de parir, l'endemà pot fer vida normal. Perquè en la gran majoria de casos, no és així. I si no és així, no és per mandra o falta de voluntat. La majoria de dones necessiten més de quaranta dies per recuperar-se. I normalitzar un discurs fora de l'habitual només contribueix a reforçar el malestar i la pressió que sents després de parir, quan has d'estar a l'alçada d'unes falses expectatives, irreals i inassolibles.

Així que siguem pràctiques: si teniu previst visitar alguna criatura acabada de néixer properament, no us oblideu de la mare, que segurament portarà una compresa XXXL entre les cames, alguns punts cosits en llocs incòmodes i uns pits descontrolats. Recordeu-li que ho està fent molt bé, i si podeu, demaneu-li si li cal alguna cosa. Si voleu dur-li un bon detall, opteu per un parell de tapers perquè a casa es puguin oblidar de cuinar alguns àpats (nota important: aquest és un dels millors regals que els pots fer a uns pares acabats d'arribar a casa). I sinó, porteu-li una mica de xocolata, flors o música, o una abraçada d'aquelles reconfortants. D'aquelles que de tan reconfortants, et permeten plorar tranquil·lament o riure esbojarradament. Segur que la quarantena, se'ls fa més curta.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació