Jéssica Albiach: «Pedro Sánchez ha de saber escoltar Catalunya si no vol acabar com Susana Díaz»

Jéssica Albiach (València, 1979) va assumir la presidència del grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem el 18 de setembre. Prenia la batuta en substitució d'un Xavier Domènech que, per esgotament, havia decidit deixar la política. El sobtat adeu d'un dels puntals dels comuns ha provocat un sotrac a l'espai, que intenta ressituar-se mentre ha de fer front a la complexitat política catalana i espanyola. El judici de l'1-O es preveu per a inicis d'any, a Barcelona i Madrid es negocien pressupostos, i a Andalusia ha irromput l'extrema dreta. L'escenari requereix respostes. En aquesta conversa amb NacióDigital, Albiach n'aporta algunes, des del prisma dels comuns.

- La setmana passada va haver-hi mobilitzacions en el sector públic: des de metges fins a professors, passant per altres col·lectius de funcionaris. El Govern, i el president Quim Torra en particular, han respost de forma adequada a les protestes?

- El president Torra va estar desaparegut en una setmana denominada com la tardor calenta. Portem gairebé una dècada de retallades i de polítiques d'austeritat, i creiem que ja és hora de començar a revertir-ho. Des de Catalunya liderem el rànquing de desnonaments a l'Estat, amb 44 famílies que perden la seva casa cada dia; tenim les taxes universitàries més altes; som dels pitjors en les llistes d'espera de dependència; necessitem duplicar els diners que s'inverteixen en polítiques d'infància; i hem d'atendre la problemàtica que tenim amb els menors no acompanyats, que són competència exclusiva de la Generalitat. A més, la Generalitat no està posant ni un euro en el finançament de les escoles bressol. És hora de començar a revertir els podis de la vergonya i necessitem uns pressupostos que han de ser socials i expansius. El Govern, en comptes d'oferir solucions, encara no ens ha explicat quina és la proposta de pressupostos que ens plantejarà.

- Ha quedat clar que la reunió que van mantenir amb el Govern pels pressupostos no va ser fructífera. Des d'aquell dia fins ara han pogut redreçar la situació mínimament?

​- La reunió [a la conselleria d'Economia] va ser molt decebedora. Pràcticament només vam parlar de les nostres propostes en comptes d'ells presentar-nos la seva. És la seva responsabilitat com a Govern intentar comptar amb el nostre vot, però va ser al contrari. De moment, no hem tingut més contacte amb el senyor Pere Aragonès. Ells sí que diuen que a la seva proposta de pressupostos inclouran els 350 milions d'euros que havien de venir de l'Estat i que es van negociar en una comissió mixta, però la delegada del govern, Teresa Cunillera, ja ha dit que si no s'aproven els pressupostos generals de l'Estat no es pot comptar amb aquests diners per a infraestructures i Mossos. A la reunió també ens van dir que, si bé no es tancaven a fer una reforma fiscal, debatre-ho seria una manera d'apropar-se a nosaltres. Presentàvem tres vies de finançament: la lluita contra el frau fiscal, la reforma fiscal i els pressupostos de l'Estat.

"Pressupostos? Esperem que una força que es diu d'esquerres i progressista sigui valenta i faci una reforma fiscal perquè els que més tenen paguin més"

- Tenen la percepció que serà mínimament escoltada aquesta proposta en matèria de fiscalitat?

- Doncs, no ho sabem. Aragonès va dir que no es tancaven en banda, però hem vist declaracions contradictòries al Govern. Per un costat, escoltes el PDECat dient que de reforma fiscal res i, per un altre, ERC diu que hi reflexiona. Nosaltres esperem que una força que es diu d'esquerres i progressista sigui valenta i faci una reforma fiscal perquè els que més tenen paguin més. Estem parlant que només afectaria al 2% de la població. Per tant, el 98% de la ciutadania es quedaria com està i pagaria un 2%, que són els que més tenen i que no només no han patit les retallades sinó que s'han enriquit amb la crisi que hem patit i els índex de desigualtats.

- Quan escolta els partits que donen suport al Govern, pensa que poden confiar en una proposta unitària sobre fiscalitat?

- A nosaltres no ens pertoca confiar, a nosaltres ens han de demostrar les coses amb fets. Per tant, espero no tornar a tenir una reunió pels pressupostos si no hi ha una proposta. No pot ser que sortíssim de l'última reunió sense cap proposta ni document.

"Si no venen els diners dels pressupostos generals de l'Estat i no volen fer una reforma fiscal, que ens diguin d'on apareixeran els diners"

- En una entrevista a NacióDigital, Pere Aragonès va afirmar que si grups com els comuns "són defensors de l'autogovern, no haurien de subordinar els pressupostos de la Generalitat als pressupostos generals de l'Estat". Què li respondria?

- Nosaltres no subordinem res. Si no venen els diners dels pressupostos generals de l'Estat i no volen fer una reforma fiscal, que ens diguin d'on apareixeran els diners. A més, el dia 12 tindrem una vaga dels treballadors i les treballadores públiques de la Generalitat perquè encara no se'ls ha retornat la paga extra del 2013 i el 2014. Som l'únic territori de l'Estat en el qual no s'ha tornat aquesta paga extra. Per tant, si ells sí que accepten la legalitat i se subordinen al sostre de despesa i a l'objectiu de dèficit i són alumnes avantatjats en aquesta matèria, no entenem com poden renunciar als 2.200 milions d'euros que vindrien dels pressupostos generals de l'Estat.
 
- La Generalitat atribueix les dificultats per tornar la paga extra als funcionaris a la regla de despesa.

- La paga extra l'ha de pagar la Generalitat, però és cert que el pressupost no pot augmentar més del que està previst per la regla de despesa. El que nosaltres diem és que si el Govern va a negociar amb el govern d'Espanya per flexibilitzar la regla de despesa, ens tindrà al seu costat, com hem votat en aquest Parlament.

- Els comuns han defensat des del principi l'aprovació dels pressupostos de l'Estat, però el discurs de Podem ha anat variant. Primer va dir que s'havien d'aprovar els comptes, després va iniciar el tràmit de primàries dibuixant un escenari electoral a Espanya, i ara torna a situar-se en l'aprovació dels pressupostos.

- El discurs de Podem sempre ha estat el mateix. El missatge sempre ha estat que Catalunya, per sortir dels set podis de la vergonya, no necessita un pressupost sinó que en necessita tres. Estem parlant de la Generalitat i de Barcelona també. El que ha fet Podem és ser previsor i, mentre defensa que s'han d'aprovar els pressupostos generals de l'Estat, ha pensat que s'ha de preparar per si hi ha una convocatòria electoral.

- Ho dèiem perquè, després que al consell ciutadà de Podem, Pablo Iglesias, activés el procés de primàries davant d'un avançament electoral, el mateix cap de setmana els comuns continuaven fent actes en defensa de l'aprovació dels pressupostos de l'Estat.

- Iglesias va dir que, si no s'aprovaven, segurament aniríem a una convocatòria electoral. Per tant, s'ha d'estar preparats.

- Això vol dir que els comuns també engegaran el procés de primàries per triar el seu candidat a les eleccions espanyoles?

- Catalunya en Comú encara no ha començat el procés. Els comuns han d'estar preparats i ho estaran.

"[Candidat al Congrés?] Gerardo Pisarello tindrà un paper un paper destacat, com l'ha tingut fins ara. És una persona que té moltíssimes capacitats, però ara mateix no hi ha cap nom damunt la taula

- Si citem el nom de Gerardo Pisarello com a hipotètic candidat d'una llista dels comuns al Congrés, a vostè li agradaria?

- En Gerardo tindrà un paper un paper destacat, com l'ha tingut fins ara. És una persona que té moltíssimes capacitats, però ara mateix no hi ha cap nom damunt la taula.
 
- El CIS i el CEO donen percentatges de coneixement molt baix de líders del seu espai, com vostè mateixa o la portaveu del Congrés, Lucía Martín. Tenen un problema de lideratges al partit?

- En el meu cas, clar que tinc un grau de coneixement baix, però fa dos mesos que soc presidenta del grup parlamentari. Fins al moment, senzillament era portaveu adjunta i no tenia un paper destacat als mitjans. És una cosa que s'ha d'anar treballant. En la mesura que vas fent més entrevistes i apareixes més als mitjans, la gent et va coneixent més.

- Parlem de les eleccions d'Andalusia. Creu que hi ha la mateixa urgència d'eleccions a Espanya ara que abans de conèixer els resultats?

- Nosaltres no hem volgut mai un avançament electoral a l'Estat.

- Però creuen que ara en cap cas s'ha de produir?

- Crec que Susana Díaz es va equivocar fent un avançament electoral pensant que es podria mantenir al marge de les dinàmiques estatals. Es volia curar en salut per tot el cas dels ERO i ha comès un error. Qualsevol territori de l'Estat que es pensi que pot estar al marge de les dinàmiques estatals, s'equivoca.

- Podem no ha aconseguit un bon resultat a Andalusia malgrat la patacada del PSOE i les enquestes auguren una gran caiguda a nivell estatal. L'esquerra està mostrant incapacitat per donar respostes als nous reptes?

- En el cas d'Andalusia, no s'ha sigut capaç d'il·lusionar suficientment la ciutadania. Teresa Rodríguez i Antonio Maíllo han fet una bona campanya i ara, amb totes les dades damunt la taula, s'haurà de veure per què no s'ha pogut capitalitzar millor el vot del partit socialista. Però a les enquestes no els hem de fer massa cas. Els escenaris són molt dinàmics i veurem quin és el resultat en unes eleccions municipals o a l'Estat, quan es convoquin. També Pedro Sánchez ha de saber escoltar Catalunya si no vol que el seu destí acabi sent el mateix que Susana Díaz.

"Pedro Sánchez ha de demostrar coratge i valentia"

- Creu que corre aquest risc?

- I tant. En aquestes properes setmanes ell ha de demostrar coratge i valentia. A veure quina és la proposta que fa per a Catalunya. Ho escoltarem el dia 12, però insisteixo: si ell no escolta Catalunya tindrà el mateix destí que Susana Díaz.
 
- Quina és la proposta del govern espanyol que espera escoltar el dia 12?

- Espero que, com a mínim, Sánchez tingui capacitat d'empatia i vingui a dialogar. Qui pensi que es pot governar o presentar a unes eleccions o mantenir-se al marge de qualsevol territori de l'Estat, s'equivoca. Hem vist com s'ha utilitzat Catalunya com a arma llancívola i de manera absolutament irresponsable a les eleccions andaluses i crec que ell, malgrat que he sentit declaracions de Miquel Iceta dient que Pedro Sánchez no podia fer cap proposta perquè no seria acceptada pels independentistes, té una responsabilitat i una obligació. Ell ho ha d'intentar fins al final.

- Per tant, Sánchez hauria d'anar més enllà d'una proposta de nova votació sobre l'Estatut?

- I tant, nosaltres creiem que la votació de l'Estatut no és una opció que avui aplegui majories, com podria haver fet en el seu moment. Ara mateix, segons les enquestes, la reforma de l'Estatut no aplega ni el 30% de la ciutadania com a mesura per resoldre la situació que tenim. Sánchez ha de pensar en solucions que puguin teixir grans consensos i, ara mateix, la reforma de l'Estatut no ho és.

- En una entrevista a NacióDigital, Miquel Iceta deia que mai li ha quedat clar que els comuns estiguin defensant un referèndum d'autodeterminació. Li pot aclarir a Iceta quina és la seva proposta?

- Des que es va fer el manifest Moviendo ficha, el manifest fundacional de Podem, ja defensàvem el dret d'autodeterminació. També ho anomenem dret a decidir, perquè considerem que és un concepte més ampli. Per a mi, el que s'ha de decidir no és només quin ha de ser l'encaix de Catalunya a l'Estat sinó quin ha de ser el model de sanitat, quin és el model d'educació o quin és el model de serveis socials que volem per a Catalunya. Sempre hem dit que l'elecció no hauria de ser entre deixar les coses com estan o la independència. Creiem que una altra forma d'estat és possible.

- Per tant, un referèndum en el qual hi hagués, no només una pregunta amb resposta binària, sinó també una tercera.

- La nostra aposta sempre ha sigut per un Pacte de Claredat. Sempre parlem de la necessitat d'un referèndum, però a Catalunya mai acabem d'aterrar i de concretar com ha de ser aquest referèndum. El que diem és que, abans d'exigir-li a Pedro Sánchez que faci aquest referèndum possible, primer ens hem d'aclarir a Catalunya sobre quin és el referèndum que volem, amb quines garanties, com en llegim els resultats i quina ha de ser la pregunta o les preguntes.

- Parlem del grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem. Vostè que ha conviscut al Parlament amb Xavier Domènech, com descriuria el buit que ha deixat amb la seva marxa?

- Xavier Domènech representava moltíssimes coses. Era el coordinador de Catalunya en Comú, era el secretari general de Podem, era president del grup parlamentari i havia guanyat dues eleccions espanyoles a Catalunya. No només el trobem a faltar en l'àmbit personal sinó que, políticament, era una brúixola. No es pot sobrecarregar de tasques i de feina a una mateixa persona. Ara hem redistribuït l'assumpció de totes aquestes responsabilitats. Perdem un gran dirigent, però recuperem un gran intel·lectual.
 
- Alguns dirigents dels comuns expliquen que l'adeu de Domènech ha deixat un "cràter" al seu espai polític.

- Ha deixat un buit important. L'hem recuperat fent política des d'altres espais, que també són molt necessaris.

"A Xavier Domènech no només el trobem a faltar en l'àmbit personal sinó que, políticament, era una brúixola"

- Des de quins espais?

- Com a intel·lectual, des de la universitat i com a activista. Les persones que no ens hem dedicat a la política institucional tota la vida, com sí que passa en altres partits, valorem molt com es fa política des d'altres espais, com en l'activisme. En Xavi ja feia aquest paper abans de fer el salt a la política institucional i ara el continua fent. I això és imprescindible.

- Fa poc més d'un mes Elisenda Alamany va plegar com a portaveu al Parlament. Creu a hores d'ara que el partit corre el risc de patir una escissió?

- No em plantejo aquest escenari, en absolut. No crec que existeixi aquest risc.

"No crec que existeixi risc d'escissió [als comuns]"

- Fixem la vista en les municipals. Existeix la possibilitat que a ciutats com Badalona o Girona hi hagi llistes dels comuns enfrontades?

- S'està treballant per tenir el màxim nombre de candidatures unitàries als municipis. Això no vol dir que hi hagi municipis on sigui més difícil, per l'existència de diverses sensibilitats, i que es produeixi la situació que no tots els actors es presentin junts. Es tracta de donar autonomia a cada municipi. Això s'ha de normalitzar.

- Ens pot garantir si els comuns faran costat a Dolors Sabater a Badalona?

- S'està treballant en les llistes de les municipals i entrar, ara mateix, en casos concrets encara no és possible.

- Quan pensa en les municipals a Barcelona, quin és l'escenari que veu més probable?

- Crec que Barcelona en Comú, encapçalada per Ada Colau, tornarà a guanyar les eleccions i revalidarà el govern municipal. I que, a partir d'aquell moment, s'haurà de treballar amb forces progressistes en base al programa. De moment, s'està parlant molt de noms i poc de propostes concretes. Nosaltres podem dir que hem sigut l'ajuntament de l'Estat que més ha invertit en polítiques socials, tenim una distribuïdora elèctrica que és pública, estem fent polítiques feministes que són pioneres i lluitem perquè es destini el 30% de les noves construccions a habitatge social. Aquestes són les nostres propostes i esperem que altres forces, en base a programa, demostrin que són progressistes i que volen empènyer la ciutat cap a aquest horitzó.
 
- És un missatge a ERC?

- A ERC o el PSC. O a les dues formacions.

- Ernest Maragall ja ha explicat, en una entrevista a NacióDigital, que està disposat a treballar amb les forces progressistes i republicanes. Vostès tindrien a ERC com a soci prioritari o s'entenen millor amb el PSC?

- Això dels socis prioritaris sense tenir propostes polítiques damunt la taula no serveix. Al final, les aliances es fan en base a polítiques i quan se sàpiguen les propostes d'uns i altres, ho veurem. Per exemple, un dels projectes importants per a nosaltres era la connexió del tramvia i amb ERC no va ser possible. També vam trencar el pacte de govern amb el PSC perquè van donar suport al 155. Al final, el més important són les polítiques més enllà de les sigles. Vull pensar que amb el relleu d'Alfred Bosch serà més fàcil d'entendre's amb ERC i vull pensar, també, que quan el PSC no és el del 155 i aposta per les polítiques progressistes, són uns socis amb els quals podem treballar bé. Ara, el PSC està en format campanya. Veurem amb quin ens trobem.

"Vull pensar que amb el relleu d'Alfred Bosch serà més fàcil d'entendre's amb ERC a Barcelona"

- Se li fa estrany que Lluís Rabell, que va ser company seu de grup parlamentari, formi part ara d'una plataforma pro-Collboni a Barcelona?

- Això se li hauria de preguntar a Lluís Rabell.

- Parlem de qüestions d'àmbit nacional. Participaran de les accions de suport als presos en vaga de fam?

- Des del primer moment hem expressat el nostre respecte i suport a les persones que estan fent la vaga de fam. I, a nivell individual, cada diputat o membre de l'espai prendrà les seves decisions.

- S'acosta el judici de l'1-O al Suprem. Quines accions tenen previstes fer durant el judici?

- L'Ajuntament de Barcelona va ser la primera institució que es va personar contra la repressió de l'1 d'octubre. També es va muntar l'oficina de suport a les víctimes que van ser agredides per aquella repressió i Jaume Asens va traslladar un informe a Brussel·les en el qual es detallava la situació patida. Des del primer moment, els comuns hem estat denunciant la violència institucional d'aquell dia i continuarem en la mateixa línia.
 
- Ens podria especificar accions concretes que preveuen els comuns, tenint en compte que tenen un dirigent del seu espai, Joan Josep Nuet, que està processat?.

- No tenim decidides les accions, però continuarem actuant en la mateixa línia que especificava abans.

- A NacióDigital vam avançar que l'independentisme treballa en una estratègia d'internacionalització del judici de l'1-O. Hi ha la possibilitat que se sumi a aquesta estratègia?

- Quan es tinguin concretades les accions, valorarem el grau de participació. Nosaltres hem dit sempre que no hi ha hagut rebel·lió, sedició i malversació, que l'única sentència justa és la llibertat i que la situació política de Catalunya és d'excepcionalitat.

- Creuen que les defenses dels dirigents independentistes haurien d'utilitzar arguments polítics al judici o consideren que haurien de cenyir-se als aspectes jurídics?

- A banda de sostenir que ningú hauria de ser a la presó per fer política, jurídicament tampoc se sostenen les acusacions. Amb una defensa jurídica hauria de ser suficient, perquè ningú hauria de ser acusat de rebel·lió quan no hi ha violència, ni tampoc de sedició quan no s'ha produït un alçament, i en cap cas de malversació quan els informes de Montoro han demostrat repetidament que no n'hi va haver.

"Em preocupa que la justícia espanyola no pugui garantir un judici just [als dirigents independentistes]"

- Amb tots aquests arguments, creu que la justícia espanyola està preparada per garantir un judici just?

- Em preocupa. Més enllà de la causa contra els dirigents independentistes, hem vist què diuen els whatsapps del senyor Cosidó i què va passar al Suprem amb la qüestió de les hipoteques. Tenim una cúpula judicial que, com deia Pérez Royo, està tacada de corrupció. Ara mateix, les garanties fan patir. I entenem que els dirigents independentistes diguessin que no se sentien tranquils amb el fet que el senyor Marchena sigui qui els jutjarà.

- El 21 de desembre hi haurà reunió del Consell de Ministres a Barcelona. Pedro Sánchez hauria d'acceptar una reunió de govern a govern abans de finals d'any?

- Formaria part de la normalitat i de les relacions bilaterals que haurien d'existir entre governs. Seria un dels gestos que podria fer Pedro Sánchez.