05
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
12:28h
El Suprem ha decidit no apartar el president de la sala segona -i penal- de l'alt tribunal, Manuel Marchena, del judici de l'1-O, tal com diversos acusats havien demanat a través de varis escrits de recusació. D'aquesta manera, Marchena continuarà presidint la sala de l'alt tribunal que els jutjarà, malgrat les acusacions de contaminació i manca d'imparcialitat sobre la seva persona i, en general, del conjunt del tribunal.
De fet, no apartar Marchena era una cosa que ja va demanar també específicament la Fiscalia, considerant que els escrits de recusació eren "extremadament escassos d'arguments". Ara, la sala 61 ha desestimat per unanimitat les recusacions impulsades per les defenses dels vuit processats, i que en cas concret de Jordi Cuixart, també implicaven els altres sis magistrats del tribunal. Les recusacions les havien plantejat Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Anna Simó i Jordi Cuixart.
Els arguments per descartar les recusacions, però, encara no es coneixen. La resolució l'ha de redactar el magistrat Jacobo Barja de Quiroga López, que en serà e ponent. El tribunal del judici de l'1-O està format, a banda de Marchena, per Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Luciano Varela, Andrés Palomo i Ana Ferrer.
En un escrit presentat a l'alt tribunal, el mateix Marchena també va demanar fa uns dies que no l'apartessin de la causa, ja que no hi tenia "cap interès, ni directe ni indirecte". A més, considerava que les peticions de recusació eren una "estratègia" dels processats per obligar la sala a justificar-se contínuament, i remarcava que no havia tingut "mai" cap interès en el "desenllaç" d'aquesta causa penal".
Sobre el missatge de Whatsapp del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, que analitzava el pacte entre PP i PSOE sobre la presidència del Poder Judicial i el control del Suprem "per darrere" per part dels populars, va remarcar que era un missatge d'una "tercera persona" i que la seva imparcialitat no s'havia de vincular a "l'opinió de tercers que expressin e seu personal criteri".
Aplanar el camí del judici
La resolució sobre les recusacions s'havia de fer abans de la vista preliminar de qüestions prèvies, prèvia al judici. En aquesta, les defenses podran tornar a plantejar que el Suprem no és competent per seguir endavant amb el cas i que s'ha de portar la causa al TSJC. Un cop resoltes les recusacions, però, la sala penal ja té via lliure per fixar la data per celebrar la vista de previ pronunciament.
La previsió és que es pugui fer abans de Nadal i sobre la taula hi ha les dates del 17, 18 o 19 de desembre. Un cop es resolgui si el Suprem és competent, es donaran 10 dies a les defenses perquè presentin els seus escrits i demanin la prova que considerin. Tot apunta, segons ja va analitzar amb diversos advocats i juristes NacióDigital, que la data per arrencar el judici es manté per al gener.
De fet, no apartar Marchena era una cosa que ja va demanar també específicament la Fiscalia, considerant que els escrits de recusació eren "extremadament escassos d'arguments". Ara, la sala 61 ha desestimat per unanimitat les recusacions impulsades per les defenses dels vuit processats, i que en cas concret de Jordi Cuixart, també implicaven els altres sis magistrats del tribunal. Les recusacions les havien plantejat Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Anna Simó i Jordi Cuixart.
Els arguments per descartar les recusacions, però, encara no es coneixen. La resolució l'ha de redactar el magistrat Jacobo Barja de Quiroga López, que en serà e ponent. El tribunal del judici de l'1-O està format, a banda de Marchena, per Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Luciano Varela, Andrés Palomo i Ana Ferrer.
En un escrit presentat a l'alt tribunal, el mateix Marchena també va demanar fa uns dies que no l'apartessin de la causa, ja que no hi tenia "cap interès, ni directe ni indirecte". A més, considerava que les peticions de recusació eren una "estratègia" dels processats per obligar la sala a justificar-se contínuament, i remarcava que no havia tingut "mai" cap interès en el "desenllaç" d'aquesta causa penal".
Sobre el missatge de Whatsapp del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, que analitzava el pacte entre PP i PSOE sobre la presidència del Poder Judicial i el control del Suprem "per darrere" per part dels populars, va remarcar que era un missatge d'una "tercera persona" i que la seva imparcialitat no s'havia de vincular a "l'opinió de tercers que expressin e seu personal criteri".
Aplanar el camí del judici
La resolució sobre les recusacions s'havia de fer abans de la vista preliminar de qüestions prèvies, prèvia al judici. En aquesta, les defenses podran tornar a plantejar que el Suprem no és competent per seguir endavant amb el cas i que s'ha de portar la causa al TSJC. Un cop resoltes les recusacions, però, la sala penal ja té via lliure per fixar la data per celebrar la vista de previ pronunciament.
La previsió és que es pugui fer abans de Nadal i sobre la taula hi ha les dates del 17, 18 o 19 de desembre. Un cop es resolgui si el Suprem és competent, es donaran 10 dies a les defenses perquè presentin els seus escrits i demanin la prova que considerin. Tot apunta, segons ja va analitzar amb diversos advocats i juristes NacióDigital, que la data per arrencar el judici es manté per al gener.