Les vides creuades sota la tempesta

La nova pel·lícula d'Oriol Paulo captiva per un guió rebuscat, una Adriana Ugarte esplèndida i una producció del més alt nivell

04 de desembre del 2018
Actualitzat a les 23:10h
Imatge de la pel·lícula Durante la tormenta
Imatge de la pel·lícula Durante la tormenta | Europa Press
¿I si un dia et despertessis i tota la teva vida hagués desaparegut, la gent a la que estimes no et reconeix i et diuen que la teva filla no existeix? Sota aquesta premisa arrenca Durante la tormenta, el nou thriller de ciència ficció del director barceloní Oriol Paulo. En aquesta nova pel·lícula, Paulo es consolida com un dels millors creadors de cinema de tensió del nostre país, després d'haver creat El Cuerpo, amb la que es va presentar com a director novell, i Contratiempo, film amb el qual es va consolidar.



Vera (Adriana Ugarte) comet una acció pràcticament impossible: salva la vida d'un nen que hauria d'haver mort. Sota aquest fet, tota la seva existència canvia radicalment i ja no pot tornar enrere. Aquesta temàtica -estil efecte papallona- no és cap novetat, però si en la nova producció de Paulo, que captiva l'espectador a través de dues hores de tensió, un guió ben elaborat -tot i certes mancances de lligar caps- i una fotografia magistral.

[Consulta aquí tots els horaris de la cartellera per veure Durante la tormenta]

La tempesta, paraigües de tota la pel·lícula, engoleix la vida de tots els participants d'aquesta trama on Ugarte domina la pantalla a plaer, se la cruspeix i ofereix una de les seves millors interpretacions. Els seus acompanyants són de luxe: Chino Darín, en el paper del policia que ajuda a la protagonista; Javier Gutiérrez i Nora Navas, com a participants antagonistes; Álvaro Morte, en el paper del marit d'Ugarte; i altres secundaris -que no per això tenen menys pes en la trama- com Julio Bohigas-Couto, Clara Segura, Francesc Orella i Belén Rueda.

La pel·lícula és ambiciosa en totes les seves facetes: una producció impecable, un paissatge que atrapa, unes actuacions molt ben construïdes i un guió que acaba tenint tares dels grans girs que acaba cometent. Paulo enfosqueix la pantalla a mesura que Ugarte ens transporta al seu patiment, a la seva angoixa i a la seva confusió.

Durante la tormenta té moments estel·lars, però té talls a cop de bisturí per tancar una trama que s'acaba menjant a si mateixa, com hem assenyalat abans, per ambiciosa. Tot i això, el producte del director català és sòlid, convincent i captivador. No defraudarà a cap espectador que s'endinsi en la tempesta.