Reformar-la no val la pena

Refer la Constitució, encara que sigui per evolucionar-la, no resoldrà el problema català perquè no hi ha possibilitat d'abordar el debat de la sobirania. Avui també són notícia Josep Borrell i SCC, els pressupostos de l'Estat, Laura Borràs, Cuixart i la foto de Lledoners, les Corts Catalanes i Josep Carreras

05 de desembre del 2018
Actualitzat a les 6:49h
Encara impactats per l'aparició de Vox (llegiu l'opinió de Carles Bellsolà), que ments tan preclares com la de Susana Díaz i alguns portaveus del PSOE atribueixen a l'independentisme, els partidaris del règim del 78 es preparen per celebrar demà els 40 anys de la Constitució. Un text que, en l'intent de donar estabilitat política en la convulsa hora de la Transició espanyola, es va redactar amb un articulat llarg i una enorme dificultat per ser reformat en els seus aspectes nuclears. Només s'ha tocat dues vegades (en assumptes de la part tova de l'articulat) i ara potser es farà pels aforaments. Si, com diu Pedro Sánchez, potser és hora de treure el caràcter d'inviolable al rei caldria una reforma complexa, que requereix majories molt qualificades, dissoldre les Corts i referèndum.

La Constitució no dona solucions a molts dels problemes actuals i la lectura que se n'ha fet des del Tribunal Constitucional i els successius governs espanyols l'ha convertit en un terreny de joc encara més petit. El problema català no es resoldrà, però, amb una reforma per més que així ho defensin alguns partidaris de la tercera via, que admeten el risc que la radicalització de la dreta doni més protagonisme als partidaris d'involucionar-la que no pas d'evolucionar-la.

Una reforma no resoldria el problema català perquè aquest és, simplement, una qüestió de sobirania. Ho va deixar clar Felipe González quan, en un debat amb Miquel Roca moderat per Mònica Terribas, va avisar que tant li fa la majoria que tingui l'independentisme a Catalunya si no és correspost al Congrés i al Senat per canviar la Constitució i permetre una sortida dialogada. Per ara, i no sembla que hagi de canviar, preval el dret dels espanyols a no ser canviats i mantenir intacte el fons del seu marc polític.

És, per tant, un aniversari trist, ple de mancances i on destacarà més l'autocomplaença que la valentia (si és que es vol "resoldre" el procés) per reformar un text que una majoria de catalans i espanyols en edat de votar no van poder sancionar en un sentit o altre. D'aquesta voluntat de no entrar al fons avui en tindrem una bona prova a Brussel·les. El ministre d'Exteriors, Josep Borrell, participa en un acte de Societat Civil Catalana per celebrar l'efemèride i demostrar fins a quin punt el text ha acabat sent patrimoni de l'espanyolisme. Els acompanyarà el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, per deixar al seu torn ben clar a qui fan costat les institucions europees. Sobre els intents de reforma del text us deixo l'anàlisi dels politòlegsMarc Sanjaume i Toni Rodon.


Pressupostos i més carrer. El PSOE ha assumit que perdrà la Junta d'Andalusia però Pedro Sánchez intenta recuperar la iniciativa política i ahir va explicar que presentarà els pressupostos el gener. Finalment ho farà encara que no tingui garantits els suports, cosa que havia descartat fa unes setmanes. És una forma, gens subtil, de posar pressió al PDECat i a ERC perquè els votin amb l'argument de que o ell o Vox. L'independentisme no està pel tema i, com explica Aida Morales en aquesta informació, prepara una tensa rebuda a Barcelona al president espanyol en vigílies d'un Nadal que pot estar marcat per la vaga de fam dels presos de Lledoners i els dejunis i tancades de suport. Sara González us explica els moviments del president espanyol. El pols està servit.

La consellera s'explica. Laura Borràs compareix avui al Parlament. Malauradament, no per parlar de polítiques culturals malgrat ho faci a la comissió de Cultura. Serà a petició pròpia i per explicar la investigació judicial a càrrec dels Mossos que la va esquitxar la setmana passada per les suposades irregularitats en matèria de contractació pública quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Borràs no s'ha amagat però l'oposició, encara que els contractes fossin menors, s'acarnissarà amb una figura emergent entorn de Carles Puigdemont. Aida Morales va explicar què en sabíem i què no del cas.

Vist i llegit

Tocava repassar els obituaris de Josep Lluís Núñez, que va morir el dilluns i que ahir va ser homenatjat per molts socis del Barça i també pels Boixos Nois, que van ser els seus protegits. El de Joan Serra Carné al nostre diari era un obituari necessàriament crític amb un president que va engrandir patrimonialment el Barça però que va tenir una gestió social i esportiva nefasta fins que va arribar Johan Cruyff. Però també hi ha el Núñez del totxo devorant el patrimoni de la ciutat i finalment condemnat per corrupció. Això darrer era, però, entre poc i gens important a l'amable perfil empresarial que en feia Lalo Agustina a La Vanguardia. Entre les frases destacades pel diari "amb Maria Lluïsa Navarro treballava cada dia i el dissabte i el diumenge anaven a ensenyar pisos", "estava damunt de tot i els darrers anys seguia anant a veure solars abans d'aprovar la compra", "malgrat tenir una de les majors fortunes del país, mai es va entregar al luxe", i "demanava sempre balanços mensuals". De la condemna per comprar inspectors d'Hisenda que li va costar presó només deia que "el va matxacar" i que "sempre es va considerar innocent". Al cel sia.

 El passadís

La foto dels set de Lledoners és, sens dubte, una de les de l'any. Segons que m'expliquen la idea de fer-la i distribuir-la, en l'intent de transmetre una imatge d'unitat a les portes de l'anunci d'una vaga de fam que recolzen però no secunden ni els presos d'ERC ni Jordi Cuixart, va ser el mateix president d'Òmnium. Cuixart, que apareix al mig de la imatge, qui va insistir a Junqueras, Sànchez, Rull, Turull, Romeva i Forn per immortalitzar-se junts. I, posteriorment, va ser el servei de premsa de l'entitat el que, divendres a la nit, hores abans de l'anunci de la vaga de fam, la va distribuir com un dels treballs del taller de fotografia de Lledoners.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1705 l'arxiduc Carles III convocava a Barcelona, al Palau de la Generalitat, en plena Guerra de Successió, Corts Catalanes. Aquesta mena de parlament, que funcionava des de 1283, controlava el poder dels reis i establia el marc legal. Els Àustries havien intentat reduir-ne el poder i bandejar-les, però Carles III va voler fer un gest pel suport català a la seva causa. Van ser les darreres, ja que els decrets de Nova Planta dels Borbons les van suprimir de facto.

 L'aniversari

El cinc de desembre de 1946, avui fa 72 anys, naixia a Barcelona Josep Carreras, el tenor català més internacional. Amb un extens repertori, ha compartit escenari amb els millors directors i orquestres. La seva figura, però, va més enllà de la música, amb una tasca important contra la leucèmia, una malaltia que va patir. Tampoc ha amagat les seves simpaties pel procés, com va demostrar en un manifest que va signar el 2014 al diari The Independent, juntament amb altres personalitats, on demanava deixar votar als catalans. El recordem amb una cançó, Rosó, que va cantar per primer cop a la Catedral de Barcelona. Per conèixer la seva part més íntima, podeu visualitzar el programa El convidat, on Albert Om comparteix dos dies amb ell a Suïssa.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi