Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Un any a Susqueda: d'alerta per sequera a evitar inundacions

NacióDigital proposa un viatge a l'interior de la presa i de la central coincidint amb el seu cinquantenari

per Arnau Urgell i Vidal, Susqueda, 11 de desembre de 2018 a les 06:50 |
La sala de les columnes, una de les joies de Susqueda | Josep Maria Montaner
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'any 1968 va entrar en servei l'embassament de Susqueda. Al costat del de Sau -inaugurat tres anys abans- formen part del sistema que garanteix l'abastament de Barcelona, Girona i la Costa Brava, i evita les inundacions al curs baix del Ter. Coincidint amb el cinquantenari d'una de les preses més singulars del país, NacióDigital proposa un viatge al seu interior.

La construcció de qualsevol embassament provoca molt debat i un innegable impacte ambiental. Es modifica la morfologia del riu, el seu règim de cabals i, molt sovint, com és el cas de Susqueda, obliga a traslladar petites poblacions. Aquest 2018, tanmateix, ha estat un exemple del vessant més positiu d'aquestes obres d'enginyeria: actua com a reserva d'aigua per als diversos usos –aigua de boca, regadiu i ecològic-, permet evitar inundacions en cas de grans avingudes i genera energia elèctrica renovable.


De fet, Tal i com explica Xavier Martínez, coordinador de l'Agrupació Ter d'Enel Green Power -la divisió d’energies renovables d’Endesa- i responsable de la central hidroeléctrica, en pocs mesos s'ha passat d'una situació de prealerta per sequera al febrer, a evitar inundacions aquesta tardor, després de gestionar una de les majors avingudes d'aigua en els cinquanta anys de la presa.

Aquesta setmana, a Susqueda hi ha 215 hectòmetres cúbics, un 92% de la seva capacitat màxima. Una quantitat que se suma als 127 hm3 de Sau, on es frega el 80%. És una situació que contrasta amb la de fa just un any, amb percentatges del 52 i el 40%, respectivament. Aquest tomb s'ha produït després d'un 2018 excepcionalment plujós. De fet, el passat 15 d'octubre –després de les fortes pluges provocades per les restes de l'huracà Leslie- van entrar fins a 1600 metres cúbics per segon a Sau, el rècord històric des de la seva construcció.
 

Torres de captació d'un embassament de Susqueda que supera el 90%.  Foto: Josep Maria Montaner


50 anys amb Sau i Susqueda

L'embassament de Susqueda forma part de l'aprofitament hidroelèctric integral del curs mitjà del Ter. Fa més de cinquanta anys se'n va planificar la construcció, juntament amb el de Sau, aigües amunt. Per sota, es va fer recréixer la presa i l'assut -la denominació tradicional d'una presa de petites dimensions- del Pasteral, fet que a la pràctica suposa encadenar fins a tres embassaments.

La presa i la central de Susqueda, en xifres

Construcció: 1963-1967
Alçada màxima sobre cimentació: 135 metres
Volum de formigó: 662.000 m3
Cabal màxim de desguàs: 2.800 m3/s
Capacitat útil embassament: 215,44 hm3
Superfície: 6,58 km2
Potència màxima: 86,3 MW
Producció en any mitjà: 167 GWh

Susqueda, des de la seva construcció, s'ha convertit en la principal aportació d'energia a la xarxa elèctrica de les comarques gironines. Té tres turbines amb una potència total de 86,3 MW, una xifra que se suma als 52,8 MW de les dues turbines de Sau.

Tanmateix, el complex Sau-Susqueda s'explica més enllà del potencial energètic. “Som un cas especial, ja que no funcionem pensant en la producció hidroelèctrica, sinó en els cabals que hem de garantir”, explica Martínez. No en va, des de l'embassament del Pasteral surt la canonada d'aigua que arriba fins al dipòsit de Cardedeu per abastir l'àrea de Barcelona.

Aigües avall, des de l'assut del Pasteral, surt una segona canonada que garanteix l'aigua de boca de Girona i la Costa Brava. Els regadius del Baix Ter i el cabal ecològic són els dos altres usos que cal assegurar a l'hora de planificar-ne la gestió.

L'aprofitament hidroelèctric del sistema es complementa amb dues centrals al Pasteral. A l'embassament hi ha una turbina amb una potència de 6,4 MW i a l'assut, dues més que sumen 1,58 MW.
 

La forma de la presa de Susqueda, de clova d'ou, és molt singular. Foto: Josep Maria Montaner


Susqueda, una presa singular

Susqueda, més enllà de xifres i dades, és un embassament singular. Ho és per la tipologia de construcció, dirigida per l'enginyer Arturo Rebollo, que va apostar per una presa de tipus volta amb doble curvatura, més coneguda popularment com a clova d'ou. Però ho és també per elements que no són propis de l'enginyeria hidràulica, com dues grans sales als extrems de la presa -en destaca especialment, la de les columnes-, les escales de cargol o els elements de decoració de la central.

L'emplaçament, entre els municipis d'Osor, Susqueda i Sant Hilari Sacalm, es va escollir perquè era un dels congostos més estrets del curs del Ter, amb un desnivell de 300 metres. La presa té 151 metres d'alçada i 500 metres d'amplada i, per construir-la, s'hi van abocar més de 660.000 metres cúbics de formigó.

El procés de producció d'energia comença a les dues torres de captació, de 100 metres d'alçada, a l'interior de l'embassament. Des d'allà, l'aigua discorre per un tub subterrani durant gairebé quatre quilòmetres fins a la central, excavada a l'interior de la muntanya. Una vegada passa per la turbina per produir l'energia elèctrica, l'aigua continua sota terra durant un quilòmetre i mig, abans d'arribar a l'embassament del Pasteral, des d'on es desvia cap a Barcelona o continua aigües avall per garantir el cabal ecològic.

L'altre gran funció de la presa és evitar les inundacions a l'àrea de Girona. El primer control el fa Sau, que redueix les avingudes procedents del Pirineu, mentre que a Susqueda hi ha quatre desguassos que permeten regular un cabal màxim de 200 metres cúbics. Quan l'embassament arriba al màxim, l'aigua surt per les set obertures de la part central de la presa -no hi ha comportes- amb una capacitat de fins a 2.800 m3/s.
 

L'original galeria d'accés a la central de Susqueda. Foto: Josep Maria Montaner


Una central excavada a la muntanya

La central de Susqueda, a diferència de la de Sau, és subterrània i està excavada a la muntanya. Té 50 metres de longitud, 20 d'amplada i 30 d'alçada, i també està plena de detalls arquitectònics sorprenents. El primer és l'accés des de l'exterior, amb una espectacular galeria de 200 metres il·luminada de colors verd i taronja -un element que Rebollo va dissenyar amb fluorescents i que ara s'ha substituït per llums LED-.

Inicialment es van instal·lar dues turbines tipus Francis amb una potència global de 73 MW. El 1981 s'hi va afegir un grup menor, de 13,3 MW, per gestionar amb més eficiència cabals menors. I és que, a diferència de centrals com les nuclears, les hidràuliques tenen la capacitat de satisfer increments de demanda elèctrica en pocs minuts. De fet, mentre NacióDigital visitava les instal·lacions, es va aturar una de les tres turbines per ajustar-se a l'electricitat que el sistema requeria.
 

L'alternador d'una de les tres turbines de la central de Susqueda. Foto: Josep Maria Montaner


Actualment, totes les centrals dels principals embassaments catalans -Ter, Llobregat, Muga, Segre i Ebre- s'exploten de forma centralitzada des de Lleida. La Unitat Ter -que inclou Sau, Susqueda i el Pasteral així com diverses minicentrals-, per la seva banda, treballa sobre el terreny en les tasques de manteniment i gestió. “Som els metges dels embassaments, fem totes les revisions necessàries”, resumeix Xavier Martínez.

Els elements singulars de Susqueda

Sala de les columnes


A l'interior dels estreps laterals de la presa hi ha dues sales triangulars de grans dimensions. La de l'esquerra s'anomena "de les columnes", i està formada per dues fileres de pilars de geometria hipèrbolica de revolució truncada, que porten incorporada la il·luminació.
 

Una de les originals sales dels estreps de la presa. Foto: Josep Maria Montaner


Escales de cargol

L'accés a la sala de columnes es realitza a través d'una escala helicoïdal de gran amplària de formigó sense eix central, un element revolucionari per l'època. També hi ha una segona escala de cargol molt fotogènica a la central, que connecta totes les plantes de la instal·lació.
 

L'escala de cargol de la sala de les columnes de Susqueda. Foto: Josep Maria Montaner


Sala de la central

La sala principal de la central, al damunt de les turbines, es va decorar amb escultures geomètriques i un fris que simula pintures prehistòriques, on es narra el procés de construcció de la central hidroelèctrica. A més, destaca la galeria d'accés il·luminada amb colors taronja i verd.
 

La sala de la central de Susqueda, excavada a la muntanya. Foto: Josep Maria Montaner

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació