04
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
14:16h
La reunió del consell de ministres a Barcelona del 21 de desembre té un "punt de provocació". En aquests termes s'ha expressat aquest dimarts la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en la roda de premsa posterior a la trobada setmanal del consell executiu. Artadi ha considerat normal que es preparin protestes per part del comitès de defensa de la República (CDR) de cara als dies 20 i 21 de desembre, i ha retret al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que es presenti a Catalunya d'aquí a disset dies sense haver fet cap proposta per resoldre el conflicte polític.
"La gent té dret a manifestar-se i a protestar. El Govern garantirà aquest dret i la seguretat de tothom, no hi ha cap diferència a l'hora de protegir l'ordre públic. La gent té dret a protestar ara i d'aquí a un mes", ha assegurat Artadi davant la possibilitat que hi hagi mobilitzacions ciutadanes. Per què hi ha "un punt de provocació" en la visita del 21 de desembre? Segons la consellera, perquè farà un any exacte de les eleccions al Parlament convocades sota el paraigua de l'article 155, i el resultat "no s'ha pogut aplicar" arran de l'acció de la justícia espanyola contra diputats electes.
Fins ara, el Govern no ha rebut "cap comunicació" sobre la negativa de l'executiu espanyol a una reunió bilateral entre les dues administracions. Torra va oferir per carta el Palau de la Generalitat per tal de celebrar la trobada, però no hi ha hagut cap resposta formal. En públic, això sí, la Moncloa ha tancat la porta a qualsevol reunió d'aquest tipus. Torra i Sánchez tenien previst veure's, però la situació actual -agreujada per la vaga de fam- comporta que la cita estigui en via morta.
Eleccions andaluses
Artadi s'ha mostrat sorpresa per "l'omnipresència" de Catalunya en les eleccions andaluses del diumenge passat, protagonitzades per la irrupció de Vox amb 12 diputats. "Altres forces polítiques han homologat Vox. La seva presència i la de l'extrema dreta ja l'hem anat veient a l'Estat i a la societat, fins ara ningú s'ha alertat. En lloc de fer un cordó sanitari, altres han fet cordó sanitari a la democràcia", ha assegurat la consellera de la Presidència.
La dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) també s'ha referit a la querella que ha presentat el president Quim Torra contra Juan Marín, líder de Ciutadans a Andalusia, per un presumpte delicte d'injúries i calúmnies. Es va esperar a l'endemà de les eleccions per no interferir en el desenvolupament de les votacions.
Medalles d'Or
La trobada del Govern també ha servit per atorgar la Medalla d'Or a Carme Forcadell, Carles Viver i Pi-Sunyer i també a l'estudi d'arquitectura olotí RCR, ja reconegut internacionalment amb el guardó Pritzker.
El reconeixement cap a Forcadell, expresidenta del Parlament i empresonada a Mas d'Enric, és especialment rellevant. La dirigent d'ERC va liderar la cambra catalana en la convulsa legislatura passada -marcada per l'aprovació de les lleis de desconnexió i la declaració de la independència del 27 d'octubre- i és a la presó des del 23 de març, quan el Tribunal Suprem va ordenar la reclusió preventiva a l'espera del judici. A Forcadell se l'acusa de rebel·lió i la Fiscalia li demana fins a 17 anys de presó.
El cas de Pi-Sunyer també té trellat polític, perquè durant la legislatura passada va tenir un paper protagonista a l'hora de definir el vessant tècnic de la desconnexió. Va liderar l'Institut d'Estudis Autonòmics (IEA) fins l'any passat, i amb anterioritat va liderar el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), en l'etapa d'Artur Mas al Palau de la Generalitat. Va ser vicepresident del Tribunal Constitucional i també està encausat per la seva participació en el procés català al costat d'altres dirigents.
Declaració institucional
La cita del Govern ha servit per aprovar una declaració institucional que expressa "solidaritat absoluta" amb ells, i el suport davant del bloqueig del Tribunal Constitucional (TC). "Ha d'actuar com a garant dels drets. Ha de garantir un tracte just i imparcial", ha recalcat Artadi, encarregada de llegir el text acordat entre tots els consellers.
Les vulneracions, destaca el text, van arrencar el 16 d'octubre del 2017, amb la presó preventiva de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. "No podem acceptar la vulneració del dret a la presumpció d'innocència, a la participació política. Parlem d'un TC que, quan és requerit pel govern espanyol, es reuneix en cap de setmana per prohibir accions catalanes", assevera el document. La vaga de fam indefinida compta amb la "solidaritat" de l'executiu, i la declaració institucional és un "altaveu" per la "lluita" dels empresonats. "No defallirem en la lluita pels nostres drets", assegura el document.
Canvi de denominació
Canvi en la denominació de la conselleria d'Ensenyament, que ara passa a anomenar-se departament d'Educació. Aquest és un dels canvis que apareixen en la modificació del decret 1/2018 de la qual el president de la Generalitat, Quim Torra, ha informat aquest dimarts en la reunió de l'executiu català. El canvi de nom "està en coherència amb la terminologia que s'utilitza en la llei d'educació", ha destacat Artadi.
La conselleria d'Acció Exterior, Afers Institucionals i Transparència, liderada des de fa unes setmanes per Alfred Bosch, assumeix les competències en el foment de la pau, que fins ara formaven part del departament de Justícia.
"La gent té dret a manifestar-se i a protestar. El Govern garantirà aquest dret i la seguretat de tothom, no hi ha cap diferència a l'hora de protegir l'ordre públic. La gent té dret a protestar ara i d'aquí a un mes", ha assegurat Artadi davant la possibilitat que hi hagi mobilitzacions ciutadanes. Per què hi ha "un punt de provocació" en la visita del 21 de desembre? Segons la consellera, perquè farà un any exacte de les eleccions al Parlament convocades sota el paraigua de l'article 155, i el resultat "no s'ha pogut aplicar" arran de l'acció de la justícia espanyola contra diputats electes.
▶ #Portaveu@elsa_artadi: “hi ha la percepció des de molts àmbits de la societat catalana que venir a fer un consell de Ministres el 21D, quan fa un any de les eleccions catalanes i no s’ha fet cap pas endavant en trobar una solució política al que és un conflicte polític” pic.twitter.com/gH6fEPgIie
— Govern. Generalitat (@govern) 4 de desembre de 2018
Fins ara, el Govern no ha rebut "cap comunicació" sobre la negativa de l'executiu espanyol a una reunió bilateral entre les dues administracions. Torra va oferir per carta el Palau de la Generalitat per tal de celebrar la trobada, però no hi ha hagut cap resposta formal. En públic, això sí, la Moncloa ha tancat la porta a qualsevol reunió d'aquest tipus. Torra i Sánchez tenien previst veure's, però la situació actual -agreujada per la vaga de fam- comporta que la cita estigui en via morta.
Eleccions andaluses
Artadi s'ha mostrat sorpresa per "l'omnipresència" de Catalunya en les eleccions andaluses del diumenge passat, protagonitzades per la irrupció de Vox amb 12 diputats. "Altres forces polítiques han homologat Vox. La seva presència i la de l'extrema dreta ja l'hem anat veient a l'Estat i a la societat, fins ara ningú s'ha alertat. En lloc de fer un cordó sanitari, altres han fet cordó sanitari a la democràcia", ha assegurat la consellera de la Presidència.
▶ #Portaveu@elsa_artadi: “nosaltres hem alertat que aquesta ultradreta existeix, nosaltres hem alertat que la transició no s’ha fet com s’hauria hagut de fer i que les coses no han canviat com haurien hagut de canviar” pic.twitter.com/iw0FbO1nyh
— Govern. Generalitat (@govern) 4 de desembre de 2018
La dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) també s'ha referit a la querella que ha presentat el president Quim Torra contra Juan Marín, líder de Ciutadans a Andalusia, per un presumpte delicte d'injúries i calúmnies. Es va esperar a l'endemà de les eleccions per no interferir en el desenvolupament de les votacions.
Medalles d'Or
La trobada del Govern també ha servit per atorgar la Medalla d'Or a Carme Forcadell, Carles Viver i Pi-Sunyer i també a l'estudi d'arquitectura olotí RCR, ja reconegut internacionalment amb el guardó Pritzker.
El reconeixement cap a Forcadell, expresidenta del Parlament i empresonada a Mas d'Enric, és especialment rellevant. La dirigent d'ERC va liderar la cambra catalana en la convulsa legislatura passada -marcada per l'aprovació de les lleis de desconnexió i la declaració de la independència del 27 d'octubre- i és a la presó des del 23 de març, quan el Tribunal Suprem va ordenar la reclusió preventiva a l'espera del judici. A Forcadell se l'acusa de rebel·lió i la Fiscalia li demana fins a 17 anys de presó.
El cas de Pi-Sunyer també té trellat polític, perquè durant la legislatura passada va tenir un paper protagonista a l'hora de definir el vessant tècnic de la desconnexió. Va liderar l'Institut d'Estudis Autonòmics (IEA) fins l'any passat, i amb anterioritat va liderar el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), en l'etapa d'Artur Mas al Palau de la Generalitat. Va ser vicepresident del Tribunal Constitucional i també està encausat per la seva participació en el procés català al costat d'altres dirigents.
Declaració institucional
La cita del Govern ha servit per aprovar una declaració institucional que expressa "solidaritat absoluta" amb ells, i el suport davant del bloqueig del Tribunal Constitucional (TC). "Ha d'actuar com a garant dels drets. Ha de garantir un tracte just i imparcial", ha recalcat Artadi, encarregada de llegir el text acordat entre tots els consellers.
▶ Declaració del #Govern de la Generalitat en relació a la vaga de fam dels presos polítics pic.twitter.com/wTAybZIdDx
— Govern. Generalitat (@govern) 4 de desembre de 2018
Les vulneracions, destaca el text, van arrencar el 16 d'octubre del 2017, amb la presó preventiva de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. "No podem acceptar la vulneració del dret a la presumpció d'innocència, a la participació política. Parlem d'un TC que, quan és requerit pel govern espanyol, es reuneix en cap de setmana per prohibir accions catalanes", assevera el document. La vaga de fam indefinida compta amb la "solidaritat" de l'executiu, i la declaració institucional és un "altaveu" per la "lluita" dels empresonats. "No defallirem en la lluita pels nostres drets", assegura el document.
Canvi de denominació
Canvi en la denominació de la conselleria d'Ensenyament, que ara passa a anomenar-se departament d'Educació. Aquest és un dels canvis que apareixen en la modificació del decret 1/2018 de la qual el president de la Generalitat, Quim Torra, ha informat aquest dimarts en la reunió de l'executiu català. El canvi de nom "està en coherència amb la terminologia que s'utilitza en la llei d'educació", ha destacat Artadi.
La conselleria d'Acció Exterior, Afers Institucionals i Transparència, liderada des de fa unes setmanes per Alfred Bosch, assumeix les competències en el foment de la pau, que fins ara formaven part del departament de Justícia.