Procés català

El Departament d'Ensenyament canvia de nom i Exteriors incorpora noves competències

La conselleria que lidera Josep Bargalló passa a anomenar-se "Educació", mentre que Alfred Bosch assumeix el foment de la pau que depenien de Justícia

per Oriol March, Palau de la Generalitat | 4 de desembre de 2018 a les 13:25 |
Carme Forcadell a la mesa del Parlament, en una imatge d'arxiu. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Canvi en la denominació de la conselleria d'Ensenyament, que ara passa a anomenar-se departament d'Educació. Aquest és un dels canvis que apareixen en la modificació del decret 1/2018 de la qual el president de la Generalitat, Quim Torra, ha informat aquest dimarts en la reunió de l'executiu català. El canvi de nom "està en coherència amb la terminologia que s'utilitza en la llei d'educació", ha destacat la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en la roda de premsa posterior a la trobada.

La conselleria d'Acció Exterior, Afers Institucionals i Transparència, liderada des de fa unes setmanes per Alfred Bosch, assumeix les competències en el foment de la pau, que fins ara formaven part del departament de Justícia.


Medalles d'Or

La trobada del Govern també ha servit per atorgar la Medalla d'Or a Carme Forcadell, Carles Viver i Pi-Sunyer i també a l'estudi d'arquitectura olotí RCR, ja reconegut internacionalment amb el guardó Pritzker.


El reconeixement cap a Forcadell, expresidenta del Parlament i empresonada a Mas d'Enric, és especialment rellevant. La dirigent d'ERC va liderar la cambra catalana en la convulsa legislatura passada -marcada per l'aprovació de les lleis de desconnexió i la declaració de la independència del 27 d'octubre- i és a la presó des del 23 de març, quan el Tribunal Suprem va ordenar la reclusió preventiva a l'espera del judici. A Forcadell se l'acusa de rebel·lió i la Fiscalia li demana fins a 17 anys de presó.

El cas de Pi-Sunyer també té trellat polític, perquè durant la legislatura passada va tenir un paper protagonista a l'hora de definir el vessant tècnic de la desconnexió. Va liderar l'Institut d'Estudis Autonòmics (IEA) fins l'any passat, i amb anterioritat va liderar el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), en l'etapa d'Artur Mas al Palau de la Generalitat. Va ser vicepresident del Tribunal Constitucional i també està encausat per la seva participació en el procés català al costat d'altres dirigents.


Declaració institucional

La cita del Govern ha servit per aprovar una declaració institucional que expressa "solidaritat absoluta" amb ells, i el suport davant del bloqueig del Tribunal Constitucional (TC). "Ha d'actuar com a garant dels drets. Ha de garantir un tracte just i imparcial", ha recalcat Artadi, encarregada de llegir el text acordat entre tots els consellers.

 
Les vulneracions, destaca el text, van arrencar el 16 d'octubre del 2017, amb la presó preventiva de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. "No podem acceptar la vulneració del dret a la presumpció d'innocència, a la participació política. Parlem d'un TC que, quan és requerit pel govern espanyol, es reuneix en cap de setmana per prohibir accions catalanes", assevera el document. La vaga de fam indefinida compta amb la "solidaritat" de l'executiu, i la declaració institucional és un "altaveu" per la "lluita" dels empresonats. "No defallirem en la lluita pels nostres drets", assegura el document.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació