Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
judici de l'1-O

El Clam per la Llibertat promou una xarxa d'entitats estatals per exigir justícia

Una setantena d'entitats d'arreu de l'Estat convoquen una manifestació dissabte 15 de desembre davant del Tribunal Suprem, aprofitant el 70 aniversari de la Declaració dels Drets Humans de l'Assemblea de Nacions Unides

per Aida Morales, 4 de desembre de 2018 a les 13:01 |
Presentació de la campanya No hi ha justícia, davant del Tribunal Suprem a Madrid | Aida Morales
"A l'estat espanyol no hi ha justícia, sinó dèficits democràtics molt importants que deriven del franquisme". Aquesta és la tesi que manté la plataforma Clam per la Llibertat -hereva de la Crida per la Solidaritat-, que aquest dimarts ha anunciat el naixement d'una xarxa d'entitats estatals per exigir justícia a les institucions de la judicatura espanyola. En aquest sentit, han informat d'una manifestació davant del Tribunal Suprem de Madrid el proper 15 de desembre, en la qual es preveu la participació de centenars de persones.

L'objectiu de la campanya "No hi ha justícia", segons ha explicat Núria Camps, presidenta del Clam, és "desmuntar el relat de la criminalització i de la violència" que, sobre la causa catalana però també en moltes altres lluites, s'ha intentat difondre. Per això, ha dit, la campanya rep el suport de diverses entitats de caire independentista o sobiranista, però també d'àmbit estatal, per a la defensa dels drets humans, civils i polítics. El CSI d'Astúries, Andalucía en Marcha, Marxes per la Dignitat, Steilas Sindikatua, la Intersindical Canària, la CUT Galiza o l'Assemblea Feminista de Madrid en són alguns exemples. 


Des de Catalunya, ha relatat Camps, associacions d'advocats, sindicals, antiracistes o independentistes eixamplen la llista, que ja n'engloba una setantena. Un nombre, ha precisat, és simbòlic, ja que busca connectar amb el 70 aniversari de la Declaració dels Drets Humans de l'Assemblea de Nacions Unides. "No hi ha justícia", però, també rep el suport explícit de diversos partits polítics catalans. ERC, el PDECat, la CUP i la Crida Nacional signen el manifest, que a partir d'aquest dimarts ha quedat obert a noves inscripcions. A la roda de premsa, de fet, han fet acte de presència el diputat de la CUP Carles Riera, i la diputada i vicepresidenta del PDECat, Míriam Nogueras.

Catalunya obre la caixa de Pandora

La causa catalana i la repressió viscuda després de l'1 d'octubre i en el marc del Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional o el Tribunal Constitucional ha obert la caixa de Pandora de les deficiències democràtiques de la justícia espanyola, ha denunciat Camps. Per això, ha dit, "la iniciativa neix arran de les detencions i empresonaments dels Jordis a Soto del Real", però es planteja com un treball conjunt a l'Estat amb organitzacions "que també estan sent maltractades per diverses lluites".  

"Que es vegi que la criminalització que es fa al moviment independentista i sobiranista s'està produint també en molts altres àmbits de l'Estat, davant qualsevol forma de protesta que qüestiona el regim del 78", ha assegurat, posant d'exemples irregularitats judicials com el cas d'Altsasu, la Manada, la condemna a artistes com Valtònyc, els presos polítics catalans, el cas Castor o les condemnes de Nóos. 


I en aquest projecte, ha afegit el membre de l'associació d'advocats Atenes Lluís Mestre, "la transversalitat ha de jugar un paper clau" perquè es tracta d'una crítica general al sistema judicial, més enllà dels casos concrets. "La situació dels presos és claríssimament injusta", ha recordat, però la justícia "pateix un retrocés de drets fonamentals gravíssim" en la seva globalitat, començant per la cúpula judicial, que ja ha demostrat que s'escull a partir de les "afinitats polítiques o clientelars de les persona afins al poder". 

Una justícia amb "immunitat"

L'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ha estat un dels convidats en l'acte de presentació de la campanya de protesta. Des d'aquest escenari ha denunciat que la justícia espanyola "fa molt de temps que no funciona", i més enllà del fet que "ha estat mancada d'inversions des de sempre", darrerament ha posat de manifest l'elevat nombre de "causes polititzades" que promou. Així, l'advocat ha destacat la "immunitat" del poder judicial davant de qualsevol acusació: "Quan es vol denunciar alguna actuació contrària a la legalitat per part d'un jutge o magistrat, s'ha de posar una demanda a la sala tercera del Suprem o una querella a la sala segona". 

Alonso-Cuevillas també ha assegurat com el procés d'independència català ha tornat a posar el "focus" sobre comportaments que ja existien, però que ara s'han fet més evidents. "La pujada del franquisme com la que hem vist a les eleccions andaluses no és una novetat", ha puntualitzat a mode d'exemple. Per això, ha assegurat que el procés català ja no només es vehicula a través de la via cap a la independència, sinó que ha esdevingut també un "procés republicà" que, més enllà d'aquí, denuncia la "constant vulneració de drets humans d'Espanya, i la regressió de drets i llibertats del poder judicial". 

La roda de premsa ha comptat també amb la participació de membres de la Intersindical, USTEC i la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya, que han denunciat diversos casos de vulneracions socials i civils, com ara el dret a manifestació o la defensa del català a les aules. Pel que fa a entitats com l'ANC i Òmnium, que encara no s'han adherit al manifest, membres del Clam han anunciat que s'hi adheriran properament, a mesura que les mostres de suport vagin creixent. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació