01
de desembre
del
2018
El 18 d’octubre els Mossos d’Esquadra desallotjaven el bloc ocupat Ca La Trava, al número 154 de la Travessera de Gràcia de Barcelona. Des d’aleshores el bloc és buit però just al costat, al número 156, hi viuen tres veïns que han ocupat els immobles on habiten, conjuntament amb el col·lectiu Obra Social Barcelona, que l’ha batejat amb el nom de Bloc Jahnela. El 26 de novembre començaven les obres d’enderroc de l’antiga Ca La Trava i els veïns de l’edifici adjacent asseguren que els treballs posen en risc l’estructura de casa seva. Les dues finques són propietat de la immobiliària La Llave de Oro.
Jordi Monreal és un dels ocupants del Bloc Jahnela i també és membre de l’Obra Social, un col·lectiu nascut el març del 2017 arran de l’expulsió de 22 persones de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona. Un dels motius de l’expulsió va ser, precisament, la discrepància sobre l’ocupació d’immobles de grans tenidors, que la plataforma veía amb reticències. “Ocupem per necessitat”, assegura Monreal, que va anar a parar a la Travessera de Gràcia fa dos anys, després de no poder pagar el lloguer del seu anterior pis.
Monreal és un dels veïns que ha demanat a l’Ajuntament aturar l’enderroc però el consistori insisteix que La Llave de Oro ha comunicat correctament les obres. Tot i això, fonts municipals asseguren que l’Ajuntament “estarà a sobre” dels treballs. Per la seva banda, fonts de la immobiliària afirmen que estan “minimitzant” els efectes de l’enderroc sobre el bloc adjacent, sense tocar la façana i sense utilitzar maquinària pesant. Amb tot, reconeixen que no hi ha cap demolició que suposi un “risc zero”.
Monreal i la resta de veïns, mentrestant, insisteixen que casa seva està en risc i presenten com a argument un informe d’Arquitectes Sense Fronteres. Concretament, l’estudi assenyala que quedaria al descobert la mitgera del número 154. Això, sumat a les vibracions provocades per les obres, posaria en perill els habitatges del 156, segons l'ONG.
Una compra frustrada
El conflicte a les dues finques gracienques ve de lluny. Neide Pereira és una de les veïnes que ocupa el Bloc Jahnela i fa 3 anys i mig que hi viu amb la seva filla menor d’edat. Quan hi va entrar, assegura que ho va fer enganyada per una màfia. “Pagava en negre 400 euros de lloguer a un home que va resultar no ser el propietari del pis i em vaig trobar amb una ordre de desnonament”, recorda. Després d’evitar-lo, van arribar Monreal i la Sindy i van començar les negociacions per obtenir un lloguer social.
En aquell moment, l’Ajuntament va iniciar converses amb la immobiliària per comprar els dos edificis i fins i tot va comunicar en dues ocasions als veïns que la compra estava a punt de materialitzar-se. Però finalment no va ser així. El motiu és diferent segons qui l’explica. Pel consistori, el fet que les finques estiguin fora de planejament urbanístic, ja que no estan alineades amb els edificis que les rodegen. D’altra banda, els veïns afirmen que el consistori els va dir que no podien ratificar la compra per risc d’incórrer en un delicte de prevaricació.
Mentrestant, les fonts de La Llave de Oro consultades per NacióDigital expliquen que després d’un any de negociacions van rebaixar el preu de venda dels dos blocs a 1 milió d’euros i que l’Ajuntament va demanar un preu més baix. “L’argument del planejament urbanístic és una excusa, tothom sabia que era així des de l’inici i no al final de les negociacions”, diuen.
Habitatge social
Un cop trencades les negociacions, La Llave de Oro va demanar el desnonament cautelar de Ca La Trava i posteriorment ha començat l’enderroc. El pacte entre l’Ajuntament i la immobiliària preveu que La Llave de Oro construeixi nou pisos que no siguin de luxe on ara s’aixequen els números 154 i 156, tres dels quals siguin protegits. Segons va anunciar el regidor del districte de Gràcia, Eloi Badia, una de les unitats familiars del Bloc Jahnela serà reallotjada en un dels tres habitatges de preu social mentre que el consistori s’encarregarà de les necessitats habitacionals de les altres dues.
Els tres veïns, però, a més de l’Obra Social i l’Oficina d’Habitatge popular de Gràcia volen evitar l’enderroc i demanen que tots els habitatges que es construeixin siguin socials. Dimecres un grup de persones va intentar evitar l’entrada dels operaris i l’acció va acabar amb una identificació per part dels Mossos d’Esquadra.
La Llave de Oro també ha reaccionat a la intenció dels veïns d’evitar l’enderroc i des que van començar les obres ha contractat una empresa de vigilància per impedir que ningú ocupi el bloc 154. Un dels vigilants, que no van uniformats, ha explicat a NacióDigital que l’edifici està vigilat les 24 hores del dia, amb presència dins l’immoble i també al carrer.
Després de dues ocupacions i un desnonament, la polèmica en els dos blocs graciencs se centra en l’enderroc. La immobiliària es mostra convençuda de poder-lo tirar endavant mentre que els veïns volen esgotar les opcions de convèncer l’Ajuntament per aturar-lo.
Jordi Monreal és un dels ocupants del Bloc Jahnela i també és membre de l’Obra Social, un col·lectiu nascut el març del 2017 arran de l’expulsió de 22 persones de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona. Un dels motius de l’expulsió va ser, precisament, la discrepància sobre l’ocupació d’immobles de grans tenidors, que la plataforma veía amb reticències. “Ocupem per necessitat”, assegura Monreal, que va anar a parar a la Travessera de Gràcia fa dos anys, després de no poder pagar el lloguer del seu anterior pis.
Monreal és un dels veïns que ha demanat a l’Ajuntament aturar l’enderroc però el consistori insisteix que La Llave de Oro ha comunicat correctament les obres. Tot i això, fonts municipals asseguren que l’Ajuntament “estarà a sobre” dels treballs. Per la seva banda, fonts de la immobiliària afirmen que estan “minimitzant” els efectes de l’enderroc sobre el bloc adjacent, sense tocar la façana i sense utilitzar maquinària pesant. Amb tot, reconeixen que no hi ha cap demolició que suposi un “risc zero”.
Monreal i la resta de veïns, mentrestant, insisteixen que casa seva està en risc i presenten com a argument un informe d’Arquitectes Sense Fronteres. Concretament, l’estudi assenyala que quedaria al descobert la mitgera del número 154. Això, sumat a les vibracions provocades per les obres, posaria en perill els habitatges del 156, segons l'ONG.
Una compra frustrada
El conflicte a les dues finques gracienques ve de lluny. Neide Pereira és una de les veïnes que ocupa el Bloc Jahnela i fa 3 anys i mig que hi viu amb la seva filla menor d’edat. Quan hi va entrar, assegura que ho va fer enganyada per una màfia. “Pagava en negre 400 euros de lloguer a un home que va resultar no ser el propietari del pis i em vaig trobar amb una ordre de desnonament”, recorda. Després d’evitar-lo, van arribar Monreal i la Sindy i van començar les negociacions per obtenir un lloguer social.
En aquell moment, l’Ajuntament va iniciar converses amb la immobiliària per comprar els dos edificis i fins i tot va comunicar en dues ocasions als veïns que la compra estava a punt de materialitzar-se. Però finalment no va ser així. El motiu és diferent segons qui l’explica. Pel consistori, el fet que les finques estiguin fora de planejament urbanístic, ja que no estan alineades amb els edificis que les rodegen. D’altra banda, els veïns afirmen que el consistori els va dir que no podien ratificar la compra per risc d’incórrer en un delicte de prevaricació.
Mentrestant, les fonts de La Llave de Oro consultades per NacióDigital expliquen que després d’un any de negociacions van rebaixar el preu de venda dels dos blocs a 1 milió d’euros i que l’Ajuntament va demanar un preu més baix. “L’argument del planejament urbanístic és una excusa, tothom sabia que era així des de l’inici i no al final de les negociacions”, diuen.
Habitatge social
Un cop trencades les negociacions, La Llave de Oro va demanar el desnonament cautelar de Ca La Trava i posteriorment ha començat l’enderroc. El pacte entre l’Ajuntament i la immobiliària preveu que La Llave de Oro construeixi nou pisos que no siguin de luxe on ara s’aixequen els números 154 i 156, tres dels quals siguin protegits. Segons va anunciar el regidor del districte de Gràcia, Eloi Badia, una de les unitats familiars del Bloc Jahnela serà reallotjada en un dels tres habitatges de preu social mentre que el consistori s’encarregarà de les necessitats habitacionals de les altres dues.
Els tres veïns, però, a més de l’Obra Social i l’Oficina d’Habitatge popular de Gràcia volen evitar l’enderroc i demanen que tots els habitatges que es construeixin siguin socials. Dimecres un grup de persones va intentar evitar l’entrada dels operaris i l’acció va acabar amb una identificació per part dels Mossos d’Esquadra.
La Llave de Oro també ha reaccionat a la intenció dels veïns d’evitar l’enderroc i des que van començar les obres ha contractat una empresa de vigilància per impedir que ningú ocupi el bloc 154. Un dels vigilants, que no van uniformats, ha explicat a NacióDigital que l’edifici està vigilat les 24 hores del dia, amb presència dins l’immoble i també al carrer.
Després de dues ocupacions i un desnonament, la polèmica en els dos blocs graciencs se centra en l’enderroc. La immobiliària es mostra convençuda de poder-lo tirar endavant mentre que els veïns volen esgotar les opcions de convèncer l’Ajuntament per aturar-lo.