03
de desembre
del
2018
Actualitzat
el
07
de març
del
2019
a les
17:50h
El programa Reincorpora ha arribat als seus vuit anys de funcionament amb unes xifres que, els seus impulsors, l'Obra Social La Caixa i el Departament de Justícia, consideren un èxit. Aquest 2018, el 80% dels participants del programa que estan en règim obert -el que suposa 467 interns en la fase final de la condemna- han aconseguit feina.
L'objectiu del programa, impulsat per la Fundació Obra Social de La Caixa i el Departament de Justícia, és millorar les possibilitats dels reclusos dels per trobar feina, mitjançant itineraris d'inserció sociolaboral personalitzats. Amb aquest objectiu, el programa s'ha fet fet extensiu aquest any a 146 interns més en segon grau per treballar des de la presó la seva motivació per a la recerca de feina.
Segons explica el director del Departament d'Integració Sociolaboral de la Fundació La Caixa, Jaume Ferrer, els tècnics de Reincorpora treballen amb els interns "competències transversals com l'autoestima i la confiança". El que fan és "preparar a les persones per al món laboral", i assegura que enfocar la tasca a través de la feina és "la millor eina de reinserció".
Reincorpora treballa el retorn social: "Els interns treballen del que han après en centres per a gent gran o escoles, entre altres", el que Ferrer considera "molt important", perquè és una manera de "trencar estigmes" i perquè es posa als interns com a protagonistes. Fins a aquest 2018, 1.960 persones s'han beneficiat dels serveis a la comunitat realitzats per presos dels centres penitenciaris catalans.
Així mateix, afegeix que el contacte amb les empreses que es fa "permet a l'empresari conèixer la persona, el que és bàsic per trencar barreres". En tot el procés, els tècnics col·laboren amb el personal tècnics de presons.
El programa, format per 21 entitats socials catalanes, contribueix a fer que els presos aprofitin "les segones oportunitats": se'ls ofereix acompanyament personalitzat d'un tècnic per treballar l'empatia, el treball en equip o la responsabilitat. També se'ls forma en sectors com la restauració, comerç i neteja, i el procés acaba amb les pràctiques d'empresa i amb la recerca activa de feina.
La presó, un fracàs col·lectiu
La consellera de Justícia, Ester Capella, creu que projectes com aquest "ensenyen el camí a seguir" i valora com un èxit els resultats del programa de reinserció. Assegura que aquest èxit té a veure amb la pròpia persona que aposta per refer la seva vida, que recorda que "per estar a la presó no ha perdut capacitats".
Capella reivindica que Catalunya sempre ha apostat des dels serveis penitenciaris per la reinserció "donant eines a les persones per reincorporar-se a la vida", i afirma que això és el que converteix en un model d'èxit els serveis penitenciaris catalans, i que "n'hem d'estar orgullosos".
L'element que fa possible aquest model d'èxit és, segons la consellera, el fet de posar "el millor de l'empresa privada, del sector públic i del tercer sector" en aquesta aposta. Assegura que l'administració "sola no podria garantir la reinserció i una vida en llibertat". És més, Capella apunta que és un repte de tothom perquè "si bé la presó és un fracàs col·lectiu, la llibertat és un repte també col·lectiu".
En aquesta línia, es refereix al fracàs col·lectiu perquè si una persona acaba a la presó "vol dir que no s'ha fet el que tocava: no s'ha garantit una igualtat d'oportunitats". Capella diu que "ningú està fora de la possibilitat d'acabar en un centre penitenciari, perquè no se sap mai en quines circumstàncies ens podem trobar". Per aquest motiu insisteix en que és un repte col·lectiu.
Capella també ha destacat la figura de les dones privades de llibertat i ha destacat que dues de cada tres han patit violència masclista. Això és, segons creu, "una dada significativa de la doble victimització de la dona". Sobre aquest fet, el Departament treballa per l'apoderament de les dones, per l'educació sexual, i "dona eines per encarar el futur i per viure lliures de violències masclistes".
Tres històries diferents del programa
El Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) és l'encarregat de fer l'acompanyament dels penats de tercer grau del programa Reincorpora. En el cas de l'E.O., gràcies al CIRE va trobar la seva primera feina en un hotel Hilton, on va fer pràctiques d'empresa i quan va acabar-les, el van contractar per fer una substitució durant sis mesos. En aquell hotel, va formar-se en hosteleria i protocol.
D'allà va sortir amb una carta de recomanació i va trobar feina dins del mateix sector, aquesta vegada a l'Hotel Catalunya de plaça Espanya de Barcelona. Però no s'hi va estar molt de temps: no l'acabava de convèncer. Després de picar portes, va trobar feina en una guingueta de la Barceloneta, on hi ha treballat fins fa un parell de setmanes. E.O. agraeix la feina del CIRE per haver-lo ajudat, encara que remarca que "cal tenir-hi actitud".
E.O. és de Nigèria i no tenia experiència en el sector de l'hosteleria quan va arribar a Barcelona. Va venir cercant oportunitats de feina, ja que al seu país li era impossible, però es va agrupar amb males influències i ara fa sis anys que va entrar a la presó. Assegura que gràcies a Reincorpora ha après molt i de professions molt diferents.
Actualment està en situació irregular i casat amb una dona espanyola. Té permís de treball, però li costa trobar una feina de la que pugui "viure dignament". E.O. reivindica que vol ser contractat, però que necessita la documentació per poder trobar el que li agrada. "Això és molt dur", sentencia.
Sonia Clavijo diu que va tenir molta sort. Quan va accedir al tercer grau i li van posar a disposició el CIRE, va trobar feina per netejar vaixells, l'any 2015. Diu que Reincorpora "no vol dir agafar un ordinador per buscar feina, sinó que és disposar de tot un equip al darrera que acompanya, ajuda a preparar entrevistes i a gestionar documentació". En el seu cas, recorda l'ansietat i la por que vivia dins de la presó, "em veia morta o tancada per sempre".
Clavijo però, en tres anys va passar de netejar vaixells a ser, actualment, responsable de la gestió de l'equip de neteja dels mateixos vaixells. Un ascens que diu que respon, primer de tot, a trencar amb el que era abans gràcies al suport rebut, així com al fet d'haver descobert la seva passió.
Està convençuda que s'ha de donar l'oportunitat que ella ha tingut a tothom que sigui possible, i ella sempre que pot incorpora al seu equip de neteja a penats en la mateixa condició que va viure ella.
El Carlos va conèixer el CIRE, que li va oferir si volia treballar. Va començar amb el sou més baix treballant dins la mateixa Model, "però així podia sortir del mòdul i esbargir la ment". Posteriorment li van oferir treballar al forn de la presó, on hi va estar fins que van tancar el centre penitenciari i el van traslladar a Quatre Camins, on va seguir dedicant-se a la cuina.
A través del CIRE va trobar feina a l'escola Sagrada Família de Barcelona, i d'allà va passar a l'Hospital Pere Virgili a fer una suplència. Quan se li va acabar, "sense el CIRE, vaig trobar feina al Carrefour", on hi està treballant des de fa dos mesos. Tot i així no ha perdut el vincle amb Reincorpora perquè "busca la millora i la professionalització".
Té molt clar que a ell li agrada tractar amb persones i que ha revifat el seu gust pels negocis, que no ha perdut la creativitat i que està content amb la feina que té. Somia fer conferències i aportar "coses bones" a la societat.
L'èxit d'aquests tres casos però tenen un punt en comú crític amb la societat. Clavijo sentencia que "se'ns prepara per a la reinserció, però a la resta de la població no se la prepara perquè ho fem". Carlos afegeix que existeix certa discriminació, i que per això ell no ha dit a la feina que està en règim de tercer grau.
Clavijo diu que en el seu cas sí que ho ha explicat a la feina de manteniment i gestió de vaixells, però que durant el temps que va fer pràctiques d'empresa en un gimnàs no ho va explicar. Ara, agraeix que els seus companys no li facin comentaris despectius ni bromes, no se sent discriminada, però creu que a nivell social sí que hi ha un fort estigma cap a aquesta situació. Una reflexió contra la que el mateix programa lluita oferint les eines necessàries perquè els antecedents d'aquestes persones no els juguin en contra.
L'objectiu del programa, impulsat per la Fundació Obra Social de La Caixa i el Departament de Justícia, és millorar les possibilitats dels reclusos dels per trobar feina, mitjançant itineraris d'inserció sociolaboral personalitzats. Amb aquest objectiu, el programa s'ha fet fet extensiu aquest any a 146 interns més en segon grau per treballar des de la presó la seva motivació per a la recerca de feina.
Segons explica el director del Departament d'Integració Sociolaboral de la Fundació La Caixa, Jaume Ferrer, els tècnics de Reincorpora treballen amb els interns "competències transversals com l'autoestima i la confiança". El que fan és "preparar a les persones per al món laboral", i assegura que enfocar la tasca a través de la feina és "la millor eina de reinserció".
Reincorpora treballa el retorn social: "Els interns treballen del que han après en centres per a gent gran o escoles, entre altres", el que Ferrer considera "molt important", perquè és una manera de "trencar estigmes" i perquè es posa als interns com a protagonistes. Fins a aquest 2018, 1.960 persones s'han beneficiat dels serveis a la comunitat realitzats per presos dels centres penitenciaris catalans.
El programa ofereix acompanyament personalitzat i treballa l'empatia, l'autoestima, el treball en equip i la responsabilitat, entre altres
Així mateix, afegeix que el contacte amb les empreses que es fa "permet a l'empresari conèixer la persona, el que és bàsic per trencar barreres". En tot el procés, els tècnics col·laboren amb el personal tècnics de presons.
Presentació dels resultats del programa Reincorpora Foto: David Campos
El programa, format per 21 entitats socials catalanes, contribueix a fer que els presos aprofitin "les segones oportunitats": se'ls ofereix acompanyament personalitzat d'un tècnic per treballar l'empatia, el treball en equip o la responsabilitat. També se'ls forma en sectors com la restauració, comerç i neteja, i el procés acaba amb les pràctiques d'empresa i amb la recerca activa de feina.
La presó, un fracàs col·lectiu
La consellera de Justícia, Ester Capella, creu que projectes com aquest "ensenyen el camí a seguir" i valora com un èxit els resultats del programa de reinserció. Assegura que aquest èxit té a veure amb la pròpia persona que aposta per refer la seva vida, que recorda que "per estar a la presó no ha perdut capacitats".
Capella reivindica que Catalunya sempre ha apostat des dels serveis penitenciaris per la reinserció "donant eines a les persones per reincorporar-se a la vida", i afirma que això és el que converteix en un model d'èxit els serveis penitenciaris catalans, i que "n'hem d'estar orgullosos".
"Si bé la presó és un fracàs col·lectiu, la llibertat és un repte també col·lectiu", diu la consellera de Justícia, Ester Capella
L'element que fa possible aquest model d'èxit és, segons la consellera, el fet de posar "el millor de l'empresa privada, del sector públic i del tercer sector" en aquesta aposta. Assegura que l'administració "sola no podria garantir la reinserció i una vida en llibertat". És més, Capella apunta que és un repte de tothom perquè "si bé la presó és un fracàs col·lectiu, la llibertat és un repte també col·lectiu".
En aquesta línia, es refereix al fracàs col·lectiu perquè si una persona acaba a la presó "vol dir que no s'ha fet el que tocava: no s'ha garantit una igualtat d'oportunitats". Capella diu que "ningú està fora de la possibilitat d'acabar en un centre penitenciari, perquè no se sap mai en quines circumstàncies ens podem trobar". Per aquest motiu insisteix en que és un repte col·lectiu.
Capella també ha destacat la figura de les dones privades de llibertat i ha destacat que dues de cada tres han patit violència masclista. Això és, segons creu, "una dada significativa de la doble victimització de la dona". Sobre aquest fet, el Departament treballa per l'apoderament de les dones, per l'educació sexual, i "dona eines per encarar el futur i per viure lliures de violències masclistes".
Els testimonis amb la consellera de Justícia, Ester Capella, i el director del Departament d'Integració Sociolaboral, Jaume Ferrer Foto: David Campos
Tres històries diferents del programa
El Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) és l'encarregat de fer l'acompanyament dels penats de tercer grau del programa Reincorpora. En el cas de l'E.O., gràcies al CIRE va trobar la seva primera feina en un hotel Hilton, on va fer pràctiques d'empresa i quan va acabar-les, el van contractar per fer una substitució durant sis mesos. En aquell hotel, va formar-se en hosteleria i protocol.
D'allà va sortir amb una carta de recomanació i va trobar feina dins del mateix sector, aquesta vegada a l'Hotel Catalunya de plaça Espanya de Barcelona. Però no s'hi va estar molt de temps: no l'acabava de convèncer. Després de picar portes, va trobar feina en una guingueta de la Barceloneta, on hi ha treballat fins fa un parell de setmanes. E.O. agraeix la feina del CIRE per haver-lo ajudat, encara que remarca que "cal tenir-hi actitud".
E.O. és de Nigèria i no tenia experiència en el sector de l'hosteleria quan va arribar a Barcelona. Va venir cercant oportunitats de feina, ja que al seu país li era impossible, però es va agrupar amb males influències i ara fa sis anys que va entrar a la presó. Assegura que gràcies a Reincorpora ha après molt i de professions molt diferents.
Actualment està en situació irregular i casat amb una dona espanyola. Té permís de treball, però li costa trobar una feina de la que pugui "viure dignament". E.O. reivindica que vol ser contractat, però que necessita la documentació per poder trobar el que li agrada. "Això és molt dur", sentencia.
Els testimonis del programa agraeixen la feina i l'acompanyament del CIRE, que els ha donat eines per trobar feina i tenir més autonomia
Sonia Clavijo diu que va tenir molta sort. Quan va accedir al tercer grau i li van posar a disposició el CIRE, va trobar feina per netejar vaixells, l'any 2015. Diu que Reincorpora "no vol dir agafar un ordinador per buscar feina, sinó que és disposar de tot un equip al darrera que acompanya, ajuda a preparar entrevistes i a gestionar documentació". En el seu cas, recorda l'ansietat i la por que vivia dins de la presó, "em veia morta o tancada per sempre".
Clavijo però, en tres anys va passar de netejar vaixells a ser, actualment, responsable de la gestió de l'equip de neteja dels mateixos vaixells. Un ascens que diu que respon, primer de tot, a trencar amb el que era abans gràcies al suport rebut, així com al fet d'haver descobert la seva passió.
Està convençuda que s'ha de donar l'oportunitat que ella ha tingut a tothom que sigui possible, i ella sempre que pot incorpora al seu equip de neteja a penats en la mateixa condició que va viure ella.
Tres testimonis del programa parlen de Reincorpora Foto: David Campos
El Carlos va conèixer el CIRE, que li va oferir si volia treballar. Va començar amb el sou més baix treballant dins la mateixa Model, "però així podia sortir del mòdul i esbargir la ment". Posteriorment li van oferir treballar al forn de la presó, on hi va estar fins que van tancar el centre penitenciari i el van traslladar a Quatre Camins, on va seguir dedicant-se a la cuina.
A través del CIRE va trobar feina a l'escola Sagrada Família de Barcelona, i d'allà va passar a l'Hospital Pere Virgili a fer una suplència. Quan se li va acabar, "sense el CIRE, vaig trobar feina al Carrefour", on hi està treballant des de fa dos mesos. Tot i així no ha perdut el vincle amb Reincorpora perquè "busca la millora i la professionalització".
Té molt clar que a ell li agrada tractar amb persones i que ha revifat el seu gust pels negocis, que no ha perdut la creativitat i que està content amb la feina que té. Somia fer conferències i aportar "coses bones" a la societat.
L'èxit d'aquests tres casos però tenen un punt en comú crític amb la societat. Clavijo sentencia que "se'ns prepara per a la reinserció, però a la resta de la població no se la prepara perquè ho fem". Carlos afegeix que existeix certa discriminació, i que per això ell no ha dit a la feina que està en règim de tercer grau.
Clavijo diu que en el seu cas sí que ho ha explicat a la feina de manteniment i gestió de vaixells, però que durant el temps que va fer pràctiques d'empresa en un gimnàs no ho va explicar. Ara, agraeix que els seus companys no li facin comentaris despectius ni bromes, no se sent discriminada, però creu que a nivell social sí que hi ha un fort estigma cap a aquesta situació. Una reflexió contra la que el mateix programa lluita oferint les eines necessàries perquè els antecedents d'aquestes persones no els juguin en contra.