01
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
17:56h
Els mesos àlgids del procés han alimentat la publicació de desenes de llibres que relaten, des de diferents prismes, els moments de més tensió entre el Govern i l'Estat. L'oferta editorial és àmplia: des de treballs periodístics rigorosos fins a relats escrits amb presses, passant per testimonis exclusivament emocionals i obres amb càrrega política, ja sigui de protagonistes dels fets o d'observadors privilegiats. Enric Millo engreixarà la llista de títols dedicats al procés, amb un altre punt de vista. Segons ha pogut confirmar NacióDigital, l'exdelegat del govern espanyol ha firmat un contracte amb Grupo Planeta per relatar la seva visió dels fets d'octubre i l'aplicació de l'article 155 a Catalunya.
El testimoni de Millo es publicarà a Ediciones Península, que també ha editat l'últim llibre de José María Aznar. El compromís del dirigent del PP amb l'editorial és entregar el manuscrit l'agost del 2019, amb la intenció que pugui arribar a les llibreries a finals de l'any que ve o en el primer trimestre del 2020. Millo, que ja ha començat a escriure, té previst relatar episodis inèdits dels mesos més convulsos de la política catalana i espanyola de les últimes dècades. La seva posició al capdavant de la delegació del govern espanyol a Catalunya li va permetre ocupar una posició de relació amb la Generalitat i la Moncloa que no té equivalència. Va tenir un paper principal, per exemple, en la coordinació de l'aplicació del 155.
Converses i documents
En el treball que prepara el dirigent popular -avui en un segon pla, perquè combina l'assessorament al partit amb l'activitat privada- s'hi podran trobar detalls de converses que va mantenir amb dirigents sobiranistes abans i després que el Parlament aprovés la declaració d'independència i que la Moncloa posés en marxa la intervenció de la Generalitat. Millo valora incloure-hi documents per acreditar relacions i decisions d'aquells mesos, algunes de les quals eren complexes per l'entorn polític que es vivia a Catalunya. Ell va ser qui va pilotar l'anomenada "Operació diàleg" amb Soraya Sáenz de Santamaría i també va viure en primera línia els fets de l'1 d'octubre.
L'exdelegat del govern espanyol ja ha explicat que va mantenir contactes amb Carles Puigdemont des del mateix moment que va prendre possessió del càrrec, una relació periòdica que es va complicar després que el president català anunciés la data i la pregunta del referèndum de l'1 d'octubre. Des del 26 d'octubre, Millo no ha tornat a conversar amb Puigdemont, tot i que sí que van intercanviar missatges per via de col·laboradors en els mesos previs a la moció de censura a Mariano Rajoy.
Al llibre, Millo podrà relatar que el president li va fer saber des de Bèlgica que la interlocutora autoritzada era Elsa Artadi. Millo i Artadi es van intercanviar missatges per fixar una trobada discreta -via Signal, una aplicació per a mòbils- que finalment no es va concretar. El dirigent del PP també havia conversat amb Pere Aragonès en diverses ocasions. Es coneixien de l'etapa com a diputats.
Amb qui no va poder reunir-se ni conversar el dirigent popular abans que fos rellevat del càrrec va ser amb Quim Torra. Millo no va aconseguir que Torra accedís a un contacte telefònic i, quan van coincidir en un acte públic -com en la recordada gala del Català de l'Any, organitzada per El Periódico-, el protocol va impedir fins i tot la salutació. Roger Torrent també va declinar un contacte formal quan va prendre possessió com a president del Parlament i Millo encara era delegat. Les memòries que publicarà el Grupo Planeta, reposades pels mesos de distància que pretén posar-hi l'autor, seran comentades.
El testimoni de Millo es publicarà a Ediciones Península, que també ha editat l'últim llibre de José María Aznar. El compromís del dirigent del PP amb l'editorial és entregar el manuscrit l'agost del 2019, amb la intenció que pugui arribar a les llibreries a finals de l'any que ve o en el primer trimestre del 2020. Millo, que ja ha començat a escriure, té previst relatar episodis inèdits dels mesos més convulsos de la política catalana i espanyola de les últimes dècades. La seva posició al capdavant de la delegació del govern espanyol a Catalunya li va permetre ocupar una posició de relació amb la Generalitat i la Moncloa que no té equivalència. Va tenir un paper principal, per exemple, en la coordinació de l'aplicació del 155.
Converses i documents
En el treball que prepara el dirigent popular -avui en un segon pla, perquè combina l'assessorament al partit amb l'activitat privada- s'hi podran trobar detalls de converses que va mantenir amb dirigents sobiranistes abans i després que el Parlament aprovés la declaració d'independència i que la Moncloa posés en marxa la intervenció de la Generalitat. Millo valora incloure-hi documents per acreditar relacions i decisions d'aquells mesos, algunes de les quals eren complexes per l'entorn polític que es vivia a Catalunya. Ell va ser qui va pilotar l'anomenada "Operació diàleg" amb Soraya Sáenz de Santamaría i també va viure en primera línia els fets de l'1 d'octubre.
Abans de ser rellevat, Millo va intercanviar missatges amb Artadi per fixar una trobada discreta -via Signal, una aplicació per a mòbils- que finalment no es va concretar
L'exdelegat del govern espanyol ja ha explicat que va mantenir contactes amb Carles Puigdemont des del mateix moment que va prendre possessió del càrrec, una relació periòdica que es va complicar després que el president català anunciés la data i la pregunta del referèndum de l'1 d'octubre. Des del 26 d'octubre, Millo no ha tornat a conversar amb Puigdemont, tot i que sí que van intercanviar missatges per via de col·laboradors en els mesos previs a la moció de censura a Mariano Rajoy.
Al llibre, Millo podrà relatar que el president li va fer saber des de Bèlgica que la interlocutora autoritzada era Elsa Artadi. Millo i Artadi es van intercanviar missatges per fixar una trobada discreta -via Signal, una aplicació per a mòbils- que finalment no es va concretar. El dirigent del PP també havia conversat amb Pere Aragonès en diverses ocasions. Es coneixien de l'etapa com a diputats.
Amb qui no va poder reunir-se ni conversar el dirigent popular abans que fos rellevat del càrrec va ser amb Quim Torra. Millo no va aconseguir que Torra accedís a un contacte telefònic i, quan van coincidir en un acte públic -com en la recordada gala del Català de l'Any, organitzada per El Periódico-, el protocol va impedir fins i tot la salutació. Roger Torrent també va declinar un contacte formal quan va prendre possessió com a president del Parlament i Millo encara era delegat. Les memòries que publicarà el Grupo Planeta, reposades pels mesos de distància que pretén posar-hi l'autor, seran comentades.