Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Dades

Catalunya hauria d'augmentar un 90% la despesa en salut per situar-se a la mitjana de l'OCDE

La Generalitat va gastar en sanitat el 2016 un 11% menys que el 2010 i, per recuperar la despesa prèvia a les retallades, hauria d'incrementar el pressupost en 3.401 milions

per Roger Tugas, 1 de desembre de 2018 a les 20:15 |
Catalunya pateix un dèficit de despesa en sanitat. Aquesta és una evidència que ha provocat una vaga aquesta setmana i per la qual la majoria dels catalans admeten que cal augmentar recursos. Ara bé, fins a quin punt falta pressupost per homologar-se a nivell internacional? Segurament, més del que molts pensen, ja que Catalunya hauria d'incrementar un 89,6% la despesa pública en salut per situar-se en la mitjana dels països de Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE).

 
Aquesta xifra s'obté posant en relació la despesa pública que es va fer a Catalunya el 2016 en sanitat amb la informació per països que ofereix la mateixa OCDE. La despesa feta a Catalunya, però, no només és la que va fer la Generalitat (i que ja recull el Ministeri de Salut), sinó que, malgrat que aquesta suposa més del 90% del total, també els ens locals, el govern central o les mutualitats públiques hi destinen recursos. Per fer una aproximació del que hi van dedicar aquestes institucions fa dos anys -el Govern encara no ho ha fet-, s'ha agafat de referència la quantitat territorialitzada del 2015 i s'ha fet evolucionar de forma proporcional a com ho han fet a nivell estatal -segons les dades del ministeri-.


Aquest exercici permet situar la despesa pública en sanitat a Catalunya en 10.755,2 milions d'euros o, el que és el mateix, el 4,8% del PIB del 2016. Per poder-lo comparar a nivell internacional, però, cal sumar-hi els recursos per a cures de llarga durada prestades al marge del sistema sanitari, una quantitat que l'OCDE també té en compte en les seves estadístiques i que, en el cas de Catalunya, equival a uns 0,44 punts percentuals del PIB.

La meitat que la despesa de l'OCDE

Les partides que destina Catalunya a sanitat, per tant, van equivaldre aproximadament al 5,2% del seu PIB, molt lluny del 8,4% de mitjana dels països de referència. Obviant les despeses que no són estrictament de salut, Catalunya només gasta poc més de la meitat del pressupost mitjà de l'OCDE en sanitat -concretament el 52,7%-. I, per assolir la mitjana d'aquests països en relació al PIB, hauria d'afegir 9.636 milions més a hospitals, centres sanitaris i altres partides vinculades, cosa que implicaria quasi duplicar el pressupost, fins a sumar uns 20.391 milions.

Fins i tot, Espanya es troba notablement més amunt en la classificació, amb un 6,4% del PIB dedicat a salut, per bé que la classificació l'encapçalen els Estats Units (14%), seguits a certa distància per França (9,6%) i Alemanya (9,4%). Catalunya, en canvi, es trobaria entre els països a la cua, empatada amb Grècia, però encara força per sobre de Mèxic (2,9%), Turquia (3,4%) o Letònia (3,4%). Alguns altres països europeus també quedarien per sota, com Estònia (5,1%), Luxemburg (5%), Hongria (4,9%), Polònia (4,6%) o Letònia (3,4%).


Només per davant de Madrid

Comparant la despesa sanitària dins el marc de l'Estat i pel que fa estrictament als pressupostos de les comunitats autònomes, Catalunya segueix quedant-se a la cua, ja que el pressupost liquidat el 2016 en salut per la Generalitat va equivaldre al 4,7% del PIB, mentre que la mitjana va ser del 5,5% del PIB. La despesa sanitària catalana per ciutadà és just la mitjana estatal, però, com que el PIB per càpita és superior a Catalunya, això fa que caigui molts graons si s'usa el PIB com a referència per fer la comparativa -més acurada, ja que compensa la diferència de recursos del país-.

D'aquesta manera, només Madrid destina menys recursos a la sanitat pública (3,7% del PIB), mentre que Extremadura, la que més gasta, hi aboca el doble que Catalunya (el 9,4%). De fet, els altres territoris més rics de l'Estat -Balears, País Basc i Navarra- també se situen per la franja baixa, precisament pel seu elevat PIB. Si Catalunya volgués gastar tant com la mitjana estatal (el 5,5% del PIB), hauria d'augmentar la despesa un 34,9% el 2019, cosa que suposa abocar-hi 3.512 milions més. Molt lluny dels 100 milions pactats pels metges amb la Generalitat a canvi de desconvocar la vaga.
 
DESPESA EN SALUT EN RELACIÓ AL PIB, EL 2016, PER TERRITORIS

 
Des de l'inici de les retallades en polítiques socials, la Generalitat ha recuperat aproximadament la meitat de la despesa sanitària que va reduir, però, en canvi, el PIB ha crescut a un ritme superior. Això fa que el pressupost executat en salut, en relació al PIB, fos el 2016 encara molt inferior al del 2010. Concretament, un 11% inferior. Només les Balears (-16,9%) i Castella-la Manxa (13,7%) mantenen encara una despesa tan minvada en relació a l'etapa de les tisorades.

De mitjana, la quantitat executat per les comunitats en relació al PIB va ser el 2016 tan sols un 6,6% inferior al 2010, i fins i tot tres territoris ja van gastar més aquell any que sis exercicis abans, com Astúries (un 3% més), Aragó (2,1%) o Cantàbria (0,3%), mentre que Madrid i Castella i Lleó estaven a punt d'aconseguir-ho. Per situar-se en el 5,3% del PIB que gastava Catalunya en sanitat abans de la crisi, hauria d'augmentar l'any vinent el pressupost en 3.401 milions respecte l'executat el 2016.
 
EVOLUCIÓ DE LA DESPESA SANITÀRIA EN RELACIÓ AL PIB, ENTRE 2010 I 2016, PER TERRITORIS

 
Pel que fa a altres reivindicacions de la vaga de metges, Catalunya no està tan allunyada de la mitjana estatal. Així, pel que fa a la priorització de l'atenció primària que demanaven alguns col·lectius, la Generalitat hi destina el 13,2% de la despesa en salut, mentre que, de mitjana, les comunitats hi van abocar el 13,5%, tan sols una mica més respecte el conjunt del pressupost de l'àmbit.

On sí destaca Catalunya, en canvi, és en els recursos destinats a concerts sanitaris, ja que la Generalitat gasta una cinquena part de les partides sanitàries en hospitals concertats, molt per sobre del 9,3% de mitjana a l'Estat. En segon lloc, Madrid se situa també molt per sota, amb un 10,7%. L'executiu català va pagar el 44% dels 2.517 milions d'euros en concerts sanitaris abonats el 2016 a tot l'Estat, atès que el model de salut del país se sustenta molt en aquesta col·laboració amb l'àmbit privat, tot i que una majoria dels catalans preferiria que la gestió fos plenament pública.
 
PES DELS CONCERTS SANITARIS EN EL GLOBAL DE DESPESA SANITÀRIA EL 2016, PER TERRITORIS

 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació