29
de novembre
del
2018
Actualitzat
el
30
de novembre
a les
10:51h
Amb el polvorí de les protestes del sector públic al carrer, les possibilitats que el Govern i els comuns sortissin de la primera reunió pels pressupostos amb una mínima entesa eren ínfimes. El vicepresident Pere Aragonès necessitava exhibir que s'arromanga amb resultats palpables davant les reivindicacions de metges, funcionaris, docents, estudiants i bombers -ara apaivagada per l'acord entre Salut i Metges de Catalunya. De la mateixa manera, el grup presidit per Jéssica Albiach aterrava a la trobada amb la voluntat de reivindicar-se com la veu dels manifestants. El resultat final: l'exhibició d'una llunyania que situa a anys llum l'horitzó d'aprovar els pressupostos. El Govern ni tan sols garanteix a hores d'ara que pugui portar els comptes al Parlament abans de Nadal.
Les diferències entre l'executiu de Torra i Catalunya en Comú Podem en matèria pressupostària són tan importants com estratègiques i, per ara, l'únic punt d'entesa entre les dues parts és la de tornar-se a reunir. El Govern necessita superar aquest tràngol per mitigar els símptomes de fragilitat de la legislatura i, un cop la CUP s'ha descartat de l'equació, veu en els comuns els aliats més propers. La primera reunió l'ha definit com a "satisfactòria".
I els comuns, al seu entorn, han titllat de "decebedora" la trobada. Després de veure com l'independentisme donava un cop de porta als pressupostos pactats entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, han encarit el suport dels seus vuit diputats i posen l'accent en què l'actual Govern no és capaç de revertir les retallades que es van impulsar sota la batuta d'Artur Mas. Especialment, subratllen, si renuncia a l'entrada d'ingressos que vindrien dels comptes de l'Estat. El propi govern espanyol ha aprofitat la jornada de vagues per tornar a demanar a Junts per Catalunya i ERC que votin a favor dels seus pressupostos per obtenir uns ingressos que serveixin per donar resposta a la ciutadania que protesta.
Versions antagòniques de la trobada
"Tenim una bona base per avançar. Estem d'acord en la filosofia de nou dels deu punts que proposen", ha dit el vicepresident Pere Aragonès. "Sortim decebudes. No són capaços de donar resposta a la gent que s'està mobilitzant. Estem molt lluny", ha conclòs Jéssica Albiach. Les dues afirmacions fetes després de la primera trobada, que ha durat dues hores i mitja, resumeixen l'escenificació que han fet cadascuna de les parts en aquest context de negociació altament condicionat per les manifestacions que s'estaven produint en paral·lel.
Aragonès ha subratllat que el Govern "és conscient de l'esforç del sector públic i treballa per donar-hi resposta" i que, malgrat les limitacions que suposa l'"infrafinançament" de la Generalitat, no està fent "política de braços caiguts". Precisament per això, ha subratllat que el seu projecte de pressupostos ja recollia la "filosofia" de nou de les deu propostes que els comuns han posat sobre la taula com a "irrenunciables" i que van en la línia d'augmentar els ingressos en escoles bressol, desplegar el decret d'escola inclusiva, contractar 750 mossos i 250 bombers i convertir Institut Català de Finances (ICF) en una banca pública, entre d'altres.
Lluny de compartir aquest optimisme -el vicepresident ha dit, fins i tot, que hi havia una "bona base per avançar"-, els comuns han negat aquesta diagnosi i han posat l'accent en la "decepció" i la "incapacitat" del Govern per donar resposta a les necessitats socials. Albiach ha insistit que es plantegen "gestos simbòlics" i que no només es tracta de diferències sobre la xifra d'inversió en qüestions cabdals com l'habitatge social, la sanitat, les places residencials o l'educació, sinó "de model". Fonts del grup lamenten atribueixen a les diferències d'ERC amb els socis de govern de Junts per Catalunya per impulsar mesures amb impacte, com ara una reforma fiscal progressiva o l'augment de determinats impostos.
Com ja estava previst, la proposta que ha fet el Govern als comuns -que asseguren no haver vist cap document- no incloïa cap reforma tributària, però Aragonès ha obert la porta a estudiar l'apujada de l'IRPF a les rendes de més de 90.000 euros i a modificar successions. S'ha compromès a estudiar les estimacions de l'impacte que aquestes mesures tindrien en la tresoreria de la Generalitat l'any 2019. El principal problema, ha precisat el responsable d'Economia, és la regla de despesa que impedeix a la Generalitat gastar per sobre del 2,7% respecte l'exercici del 2018. Un cop més, ha instat el govern espanyol a permetre que algunes inversions, així com el retorn de les pagues extres dels funcionaris del 2013 i del 2014 no computin dins d'aquest límit.
L'estratègia del 'quid pro quo' amb Barcelona
El Govern té clar que la dels pressupostos serà una cursa de fons i es dona ja per descomptat que l'any 2019 arrencarà amb una pròrroga pressupostària que es pot allargar com a mínim fins al març. Amb els comuns intentaran buscar el desgel en noves reunions les pròximes setmanes, quan s'hagin apaivagat les protestes i, especialment, quan Ada Colau busqui aliances a l'Ajuntament de Barcelona per acordar els seus pressupostos. Aquesta és una assignatura pendent que l'alcaldessa voldria resoldre abans d'encarar les municipals del maig i és aquí on el Govern veu un possible quid pro quo.
Amb tot, des d'Economia es vol fer entrar el PSC en la ronda de negociacions, de la mateixa manera que s'intentarà seure a parlar amb la CUP. Aragonès ja té fixada dimarts que ve una cita amb els socialistes conscient que, si titànic és el repte d'aconseguir el sí dels comuns, igual o més difícil serà el del partit de Miquel Iceta, que de partida demana una renúncia explícita a la via unilateral a l'hora d'impulsar el procés sobiranista. No aprovar els pressupostos seria una forta estocada per a un executiu que té dificultats per materialitzar avenços en matèria nacional i en matèria social.
Les diferències entre l'executiu de Torra i Catalunya en Comú Podem en matèria pressupostària són tan importants com estratègiques i, per ara, l'únic punt d'entesa entre les dues parts és la de tornar-se a reunir. El Govern necessita superar aquest tràngol per mitigar els símptomes de fragilitat de la legislatura i, un cop la CUP s'ha descartat de l'equació, veu en els comuns els aliats més propers. La primera reunió l'ha definit com a "satisfactòria".
I els comuns, al seu entorn, han titllat de "decebedora" la trobada. Després de veure com l'independentisme donava un cop de porta als pressupostos pactats entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, han encarit el suport dels seus vuit diputats i posen l'accent en què l'actual Govern no és capaç de revertir les retallades que es van impulsar sota la batuta d'Artur Mas. Especialment, subratllen, si renuncia a l'entrada d'ingressos que vindrien dels comptes de l'Estat. El propi govern espanyol ha aprofitat la jornada de vagues per tornar a demanar a Junts per Catalunya i ERC que votin a favor dels seus pressupostos per obtenir uns ingressos que serveixin per donar resposta a la ciutadania que protesta.
Versions antagòniques de la trobada
"Tenim una bona base per avançar. Estem d'acord en la filosofia de nou dels deu punts que proposen", ha dit el vicepresident Pere Aragonès. "Sortim decebudes. No són capaços de donar resposta a la gent que s'està mobilitzant. Estem molt lluny", ha conclòs Jéssica Albiach. Les dues afirmacions fetes després de la primera trobada, que ha durat dues hores i mitja, resumeixen l'escenificació que han fet cadascuna de les parts en aquest context de negociació altament condicionat per les manifestacions que s'estaven produint en paral·lel.
Aragonès ha subratllat que el Govern "és conscient de l'esforç del sector públic i treballa per donar-hi resposta" i que, malgrat les limitacions que suposa l'"infrafinançament" de la Generalitat, no està fent "política de braços caiguts". Precisament per això, ha subratllat que el seu projecte de pressupostos ja recollia la "filosofia" de nou de les deu propostes que els comuns han posat sobre la taula com a "irrenunciables" i que van en la línia d'augmentar els ingressos en escoles bressol, desplegar el decret d'escola inclusiva, contractar 750 mossos i 250 bombers i convertir Institut Català de Finances (ICF) en una banca pública, entre d'altres.
Els comuns insisteixen que les diferències no són sobre xifres d'inversió sinó "de model"
Lluny de compartir aquest optimisme -el vicepresident ha dit, fins i tot, que hi havia una "bona base per avançar"-, els comuns han negat aquesta diagnosi i han posat l'accent en la "decepció" i la "incapacitat" del Govern per donar resposta a les necessitats socials. Albiach ha insistit que es plantegen "gestos simbòlics" i que no només es tracta de diferències sobre la xifra d'inversió en qüestions cabdals com l'habitatge social, la sanitat, les places residencials o l'educació, sinó "de model". Fonts del grup lamenten atribueixen a les diferències d'ERC amb els socis de govern de Junts per Catalunya per impulsar mesures amb impacte, com ara una reforma fiscal progressiva o l'augment de determinats impostos.
Com ja estava previst, la proposta que ha fet el Govern als comuns -que asseguren no haver vist cap document- no incloïa cap reforma tributària, però Aragonès ha obert la porta a estudiar l'apujada de l'IRPF a les rendes de més de 90.000 euros i a modificar successions. S'ha compromès a estudiar les estimacions de l'impacte que aquestes mesures tindrien en la tresoreria de la Generalitat l'any 2019. El principal problema, ha precisat el responsable d'Economia, és la regla de despesa que impedeix a la Generalitat gastar per sobre del 2,7% respecte l'exercici del 2018. Un cop més, ha instat el govern espanyol a permetre que algunes inversions, així com el retorn de les pagues extres dels funcionaris del 2013 i del 2014 no computin dins d'aquest límit.
L'estratègia del 'quid pro quo' amb Barcelona
El Govern té clar que la dels pressupostos serà una cursa de fons i es dona ja per descomptat que l'any 2019 arrencarà amb una pròrroga pressupostària que es pot allargar com a mínim fins al març. Amb els comuns intentaran buscar el desgel en noves reunions les pròximes setmanes, quan s'hagin apaivagat les protestes i, especialment, quan Ada Colau busqui aliances a l'Ajuntament de Barcelona per acordar els seus pressupostos. Aquesta és una assignatura pendent que l'alcaldessa voldria resoldre abans d'encarar les municipals del maig i és aquí on el Govern veu un possible quid pro quo.
Amb tot, des d'Economia es vol fer entrar el PSC en la ronda de negociacions, de la mateixa manera que s'intentarà seure a parlar amb la CUP. Aragonès ja té fixada dimarts que ve una cita amb els socialistes conscient que, si titànic és el repte d'aconseguir el sí dels comuns, igual o més difícil serà el del partit de Miquel Iceta, que de partida demana una renúncia explícita a la via unilateral a l'hora d'impulsar el procés sobiranista. No aprovar els pressupostos seria una forta estocada per a un executiu que té dificultats per materialitzar avenços en matèria nacional i en matèria social.