On hauria de gastar més la Generalitat? Descobreix l'ordre de preferències dels catalans

Aquest dijous ha coincidit l'inici de la negociació dels pressupostos de la Generalitat entre el Departament de Vicepresidència i Economia i els comuns amb una confluència de vagues i mobilitzacions de diversos sectors de la funció pública. L'executiu està collat políticament i socialment per apujar la despesa pública, però -com sempre- els recursos són limitats i haurà de triar prioritats. Malgrat tot, la ciutadania té clares quines mesures primaria.

Segons les respostes al baròmetre sanitari de Catalunya 2017 -elaborat a finals de l'any passat per CatSalut i el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i fet públic aquest octubre-, els catalans no retallarien despesa en cap àmbit. Tot i això, la pressió per apujar-la és diferent segons l'àrea i les polítiques socials són la clara prioritat on destinar més recursos. En concret, educació (89,1%) i sanitat (88,7%) són les polítiques on més clarament i de forma quasi hegemònica la ciutadania destinaria més o molts més recursos.

A certa distància, se situen els serveis socials (74,4%) i el medi ambient (71,7%), mentre que la darrera matèria amb més de la meitat dels catalans favorables a gastar-hi més és l'habitatge (55,9%). N'hi ha quatre, però, que freguen la meitat d'adhesions: cultura i arts (48,6%), infraestructures (48,4%), transport públic (47,7%) i justícia (46,2%). Finalment, poc més d'un terç dels ciutadans destinaria més recursos a policia i seguretat (34,2%).

Des del 2010, quan van començar les retallades, els àmbits on han augmentat més els partidaris d'augmentar-ne el pressupost, però, no són els més estrictament socials, sinó el medi ambient (15,7 punts més) i cultura i arts (11,2 punts). Per damunt de sanitat (11 punts més), serveis socials (10,2 punts) o educació (9,2 punts). En canvi, ara hi ha menys partidaris de gastar més en policia i seguretat (6,7 punts menys) i justícia (9,1 punts menys).

Diferències per edats i electorats

No hi ha diferències massa grans per franges d'edat, per bé que els majors de 65 anys són lleugerament menys partidaris d'augmentar recursos en medi ambient o en educació, però, en canvi, gastarien més que la mitjana en infraestructures o en cultura. En canvi, sí que hi ha més diferències entre els electorats dels partits i aquells que, en general, augmentarien més la despesa són els de Catalunya Sí que es Pot -l'enquesta és de l'any passat i fa referència a l'anterior Parlament- i la CUP (un 67,8%), força per sobre que els del PP (60,4%), Cs (61,3%) o el PSC (62,2%). El de JxSí es troba entremig (64,1%).

En alguns àmbits, les diferències són molt acusades. Els votants de Catalunya Sí que es Pot i la CUP, per exemple, augmentarien per sobre de la mitjana les despeses en medi ambient, serveis socials o cultura, àrees que preocupen força menys als electors del PP i, en els dos darrers casos, tampoc als de Cs. Per contra, els populars són els que més incrementarien el pressupost en policia, unes partides que quasi cap votant cupaire milloraria. Aquest està especialment preocupat també per l'habitatge.
 
A nivell de regions sanitàries -el baròmetre sanitari filtra les respostes en aquestes demarcacions-, també hi ha diferències notables. A l'Ebre, per exemple, veuen el medi ambient, la seguretat o l'habitatge com a àrees poc prioritàries, però, en canvi, gastarien més en seguretat. Un àmbit que preocupa menys a Tarragona o l'Alt Pirineu, que tampoc destinarien més recursos a justícia. Igualment, a Lleida sí que apostarien més per les infraestructures, mentre que a Barcelona o Girona fixen el punt de mira en l'habitatge.