29
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
14:08h
Cop dur, al Parlament, dels partits polítics al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos. Després que aquest s'hagi esplaiat en exposar la memòria de l'alt tribunal durant el 2017, no han tardat a arribar els retrets, sobretot per part d'ERC i Junts per Catalunya. Els dos partit l'han fet corresponsable de l'ofensiva judicial contra l'1-O. En aquest punt, el diputat d'ERC, Marc Sanglas, fins i tot ha demanat la seva dimissió. "Creiem que el millor que podria fer és dimitir del seu càrrec", ha etzibat el republicà al final de la seva intervenció.
Segons Sanglas, el TSJC no ha realitzat, en l'exposició de la memòria del 2017, "ni una sola referència a l'1 d'octubre, ni a la repressió" que es va viure, així com tampoc ha mencionat les "conseqüències jurídiques" que se n'han derivat o el "milió de persones encausades". "Creiem que després de la repressió existent d'aquest país que ha comptat amb la connivència d'alguns òrgans judicials, alguna cosa s'havia de dir en aquesta memòria", ha assegurat. Per altra banda, també ha recordat que no es pot "garantir" que el judici que tindran els líders sobiranistes al Tribunal Suprem "sigui just", i ha posat sobre la taula la politització de la justícia, sobre la qual li ha preguntat: "La prohibició dels llaços grocs als funcionaris, ajuda?".
Poc després, ell diputat de Junts per Catalunya Eusebi Campdepadrós s'ha sumat a la cascada de retrets. Concretament, ha afirmat que li "preocupa la manca d'independència del Tribunal Suprem", i en la mateixa línia que el diputat republicà, ha advertit que no es pot obviar la "manipulació en la designació dels membres" del Poder Judicial, que s'ha viscut com una "absoluta perversió".
"No oblidem que la causa de l'1-O comença per una querella de la Fiscalia ordenada pel govern, en aquell moment, del senyor Rajoy, i que va ser processada amb una ràpida diligència", ha assegurat Campdepadrós, remarcant el seu punt de vista, també, com a advocat. Es tracta, ha destacat, d'una "situació estranya", que posa en entredit la independència judicial, tal com també han destacat diversos organismes internacionals i s'ha plasmat en l'informe Greco: "Dels 137 països que mesuren el grau d'independència en la justícia, Espanya ocupa el lloc 58è, i això és un registre que no ens situa en els paràmetres homologables que, en democràcia, hauriem d'estar".
El diputat de JxCat ha retret a Barrientos que "no va defensar la competència del TSJC" sobre la causa de l'1-O i que, per altra banda, va permetre que aquesta anés "de manera irregular" a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem. Així mateix, també ha denunciat que no impedís que el jutjat d'instrucció 13 continués investigant, i que fins i tot ho fes la Guàrdia Civil "sense cobertura judicial". "Això dona lloc a que existeixin, avui a Espanya, presos i exiliats polítics", li ha recriminat. I ha acabat: "Senyor Barrientos, les porres fan molt mal i les togues n'estan fent molt més; no li demano la dimissió, sinó que reflexioni sobre un Estat de dret on s'han de defensar els drets fonamentals".
Intimidacions i amenaces a jutges
Campdepadrós també ha negat una de les afirmacions que prèviament el grup parlamentari de Ciutadans havia posat sobre la taula. "Vull negar categòricament que els jutges siguin objectes d'amenaces, escarnis i intimidacions de cap manera", ha sentenciat, posant de relleu la necessitat de respectar el "dret fonamental de la manifestació", encara que aquest es produeixi davant d'una seu judicial.
Ni Ciutadans, ni tampoc el PP, però, ho han vist de la mateixa manera. Maria Valle, del partit taronja, ha denunciat que el Govern, "lluny de tenir la prioritat fonamental de la qualitat de la justícia" prefereixi "evitar-la per poder realitzar actes presumiblement il·legals". "L'any passat va ser complex per a aquells que administren justícia", ha recordat. I això, ha dit, es va produir per les "continuades ingerències i pressions", fins al punt que -en una clara referència al jutge Pablo Llarena- alguns magistrats han patit "pintades" a casa seva o algunes persones han llençat excrements davant dels jutjats.
En la mateixa línia, el diputat del PP Xavier García Albiol s'ha mostrat "preocupat" per la situació d'escarni, i ha fet un públic "agraïment als jutges, magistrats i fiscals que treballen a Catalunya". Especialment, ha afegit, a aquells que "s'han vist sotmesos a pressions relacionades amb el procés".
Sobre aquestes, però, Barrientos ha reconegut que no té "constància" d'amenaces directes a jutges o magistrats, malgrat que ha apuntat que determinades accions dificulten "el desenvolupament de la tasca". Per exemple, ha dit, aquest dimecres el jutge que va interrogar membres dels CDR a Puigcerdà (la Cerdanya) va haver de sortir de l'edifici "de camuflatge". "No són situacions normals", ha assegurat el president del TSJC. I malgrat que "no són amenaces explícites", ha reconegut, sí que són "escenaris que no són propicis perquè un jutge actuï amb la serenitat que necessita en la presa de les decisions".
La gestió dels atemptats
El diputat d'ERC també ha fonamentat la seva petició de dimissió a Barrientos pel fet que el TSJC "s'hauria d'haver posat en marxa" després dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d'agost del 2017. Sanglas ha recordat que existeix un "protocol de grans catàstrofes" que, en aquell cas, no es va posar en marxa, al·legant que era competència de l'Audiència Nacional. "Aquí el TSJC ha fallat, i no podem posar excuses", ha dit.
Davant de la magnitud de la causa, ha detallat, "es requeria la necessitat d'activar un procediment" per part de l'alt tribunal català per coordinar, conjuntament amb la Generalitat, l'atenció a les víctimes, així com evitar situacions com, per exemple, que "un cas passi per cinc jutjats de guàrdia diferents". "Calia un jutjat que fos el central" per a les víctimes, ha considerat el diputar republicà, que ha retret a Barrientos que tampoc la memòria en faci cap referència.
Sobre això, el president del TSJC ha justificat que la memòria no conté cap referència, ni als atemptats, ni tampoc a l'1 d'octubre, perquè "no és una memòria, ni política, ni policial, sinó judicial". "Als responsables de la memòria no ens competeix entrar a examinar les decisions que es prenguin en el si dels procediments", ha aclarit.
Absència del català als jutjats
La memòria presentada per Barrientos ha plantejat diverses dificultats del sistema judicial a Catalunya, sobretot basades en la sobresaturació dels jutjats, especialment en la jurisdicció civil per les clàusules sòl, i en el mal estat d'algunes de les instal·lacions. Per això, Barrientos ha insistit en la necessitat d'"evolucionar en la solució de conflictes alternatius" com ara l'arbitratge. "Quan estem en aquests nivells de sobreexplotació, no només el jutge, sinó també l'oficina, es veu sotmesa a nivells d'estrès insuportables", ha asseverat.
Barrientos també ha donat una pinzellada sobre les mancances de l'ús del català als jutjats. "Es mantenen nivells ínfims d'utilització del català en les resolucions judicials", ha admès el president de l'alt tribunal. Una situació, ha dit, que li agradaria revertir, motiu pel qual ha instat a "motivar" els usuaris jurídics a formar-se per equilibrar la situació.
Actualment, les resolucions en català són un 8%, i sobre això també han volgut aprofundir Junts per Catalunya, ERC i el PSC. Campdepadrós ha recordat la "temença" que tenen molts advocats pel fet que "portar un procediment en català pugui suposar algun tipus de perjudici". També ho han destacat els republicans, que han demanat que el català sigui un "requisit i no un mèrit".
La diputada del PSC Rosa Maria Ibarra, per la seva banda, s'hi ha sumat, tot lamentant que "molt poques persones estan intervenint en els cursos", de manera que caldrà continuar "incentivant els funcionaris" perquè hi assisteixin: "Nosaltres volem que el català sigui una de les llengües o una llengua tan present com pugui ser el castellà perquè les dues són oficials".
Segons Sanglas, el TSJC no ha realitzat, en l'exposició de la memòria del 2017, "ni una sola referència a l'1 d'octubre, ni a la repressió" que es va viure, així com tampoc ha mencionat les "conseqüències jurídiques" que se n'han derivat o el "milió de persones encausades". "Creiem que després de la repressió existent d'aquest país que ha comptat amb la connivència d'alguns òrgans judicials, alguna cosa s'havia de dir en aquesta memòria", ha assegurat. Per altra banda, també ha recordat que no es pot "garantir" que el judici que tindran els líders sobiranistes al Tribunal Suprem "sigui just", i ha posat sobre la taula la politització de la justícia, sobre la qual li ha preguntat: "La prohibició dels llaços grocs als funcionaris, ajuda?".
Poc després, ell diputat de Junts per Catalunya Eusebi Campdepadrós s'ha sumat a la cascada de retrets. Concretament, ha afirmat que li "preocupa la manca d'independència del Tribunal Suprem", i en la mateixa línia que el diputat republicà, ha advertit que no es pot obviar la "manipulació en la designació dels membres" del Poder Judicial, que s'ha viscut com una "absoluta perversió".
"No oblidem que la causa de l'1-O comença per una querella de la Fiscalia ordenada pel govern, en aquell moment, del senyor Rajoy, i que va ser processada amb una ràpida diligència", ha assegurat Campdepadrós, remarcant el seu punt de vista, també, com a advocat. Es tracta, ha destacat, d'una "situació estranya", que posa en entredit la independència judicial, tal com també han destacat diversos organismes internacionals i s'ha plasmat en l'informe Greco: "Dels 137 països que mesuren el grau d'independència en la justícia, Espanya ocupa el lloc 58è, i això és un registre que no ens situa en els paràmetres homologables que, en democràcia, hauriem d'estar".
El diputat de JxCat ha retret a Barrientos que "no va defensar la competència del TSJC" sobre la causa de l'1-O i que, per altra banda, va permetre que aquesta anés "de manera irregular" a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem. Així mateix, també ha denunciat que no impedís que el jutjat d'instrucció 13 continués investigant, i que fins i tot ho fes la Guàrdia Civil "sense cobertura judicial". "Això dona lloc a que existeixin, avui a Espanya, presos i exiliats polítics", li ha recriminat. I ha acabat: "Senyor Barrientos, les porres fan molt mal i les togues n'estan fent molt més; no li demano la dimissió, sinó que reflexioni sobre un Estat de dret on s'han de defensar els drets fonamentals".
Intimidacions i amenaces a jutges
Campdepadrós també ha negat una de les afirmacions que prèviament el grup parlamentari de Ciutadans havia posat sobre la taula. "Vull negar categòricament que els jutges siguin objectes d'amenaces, escarnis i intimidacions de cap manera", ha sentenciat, posant de relleu la necessitat de respectar el "dret fonamental de la manifestació", encara que aquest es produeixi davant d'una seu judicial.
Ni Ciutadans, ni tampoc el PP, però, ho han vist de la mateixa manera. Maria Valle, del partit taronja, ha denunciat que el Govern, "lluny de tenir la prioritat fonamental de la qualitat de la justícia" prefereixi "evitar-la per poder realitzar actes presumiblement il·legals". "L'any passat va ser complex per a aquells que administren justícia", ha recordat. I això, ha dit, es va produir per les "continuades ingerències i pressions", fins al punt que -en una clara referència al jutge Pablo Llarena- alguns magistrats han patit "pintades" a casa seva o algunes persones han llençat excrements davant dels jutjats.
En la mateixa línia, el diputat del PP Xavier García Albiol s'ha mostrat "preocupat" per la situació d'escarni, i ha fet un públic "agraïment als jutges, magistrats i fiscals que treballen a Catalunya". Especialment, ha afegit, a aquells que "s'han vist sotmesos a pressions relacionades amb el procés".
Jesús Maria Barrientos, president del TSJC, a la comissió de justícia del Parlament Foto: Aida Morales
Sobre aquestes, però, Barrientos ha reconegut que no té "constància" d'amenaces directes a jutges o magistrats, malgrat que ha apuntat que determinades accions dificulten "el desenvolupament de la tasca". Per exemple, ha dit, aquest dimecres el jutge que va interrogar membres dels CDR a Puigcerdà (la Cerdanya) va haver de sortir de l'edifici "de camuflatge". "No són situacions normals", ha assegurat el president del TSJC. I malgrat que "no són amenaces explícites", ha reconegut, sí que són "escenaris que no són propicis perquè un jutge actuï amb la serenitat que necessita en la presa de les decisions".
La gestió dels atemptats
El diputat d'ERC també ha fonamentat la seva petició de dimissió a Barrientos pel fet que el TSJC "s'hauria d'haver posat en marxa" després dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d'agost del 2017. Sanglas ha recordat que existeix un "protocol de grans catàstrofes" que, en aquell cas, no es va posar en marxa, al·legant que era competència de l'Audiència Nacional. "Aquí el TSJC ha fallat, i no podem posar excuses", ha dit.
Davant de la magnitud de la causa, ha detallat, "es requeria la necessitat d'activar un procediment" per part de l'alt tribunal català per coordinar, conjuntament amb la Generalitat, l'atenció a les víctimes, així com evitar situacions com, per exemple, que "un cas passi per cinc jutjats de guàrdia diferents". "Calia un jutjat que fos el central" per a les víctimes, ha considerat el diputar republicà, que ha retret a Barrientos que tampoc la memòria en faci cap referència.
Sobre això, el president del TSJC ha justificat que la memòria no conté cap referència, ni als atemptats, ni tampoc a l'1 d'octubre, perquè "no és una memòria, ni política, ni policial, sinó judicial". "Als responsables de la memòria no ens competeix entrar a examinar les decisions que es prenguin en el si dels procediments", ha aclarit.
Absència del català als jutjats
La memòria presentada per Barrientos ha plantejat diverses dificultats del sistema judicial a Catalunya, sobretot basades en la sobresaturació dels jutjats, especialment en la jurisdicció civil per les clàusules sòl, i en el mal estat d'algunes de les instal·lacions. Per això, Barrientos ha insistit en la necessitat d'"evolucionar en la solució de conflictes alternatius" com ara l'arbitratge. "Quan estem en aquests nivells de sobreexplotació, no només el jutge, sinó també l'oficina, es veu sotmesa a nivells d'estrès insuportables", ha asseverat.
Barrientos també ha donat una pinzellada sobre les mancances de l'ús del català als jutjats. "Es mantenen nivells ínfims d'utilització del català en les resolucions judicials", ha admès el president de l'alt tribunal. Una situació, ha dit, que li agradaria revertir, motiu pel qual ha instat a "motivar" els usuaris jurídics a formar-se per equilibrar la situació.
Actualment, les resolucions en català són un 8%, i sobre això també han volgut aprofundir Junts per Catalunya, ERC i el PSC. Campdepadrós ha recordat la "temença" que tenen molts advocats pel fet que "portar un procediment en català pugui suposar algun tipus de perjudici". També ho han destacat els republicans, que han demanat que el català sigui un "requisit i no un mèrit".
La diputada del PSC Rosa Maria Ibarra, per la seva banda, s'hi ha sumat, tot lamentant que "molt poques persones estan intervenint en els cursos", de manera que caldrà continuar "incentivant els funcionaris" perquè hi assisteixin: "Nosaltres volem que el català sigui una de les llengües o una llengua tan present com pugui ser el castellà perquè les dues són oficials".