30
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
11:02h
La setmana es preveia complicada per al Govern. El guió era conegut. Els metges havien convocat una vaga llarga, els funcionaris de l'administració encetaven les protestes que continuaran amb l'aturada del 12 de desembre, els estudiants i els professors de la pública es mobilitzaven i els bombers tenien previst afegir-se a les protestes que demanen més recursos. La jornada d'aquest dijous, amb concentracions a Barcelona que van acabar al Parlament, va servir per projectar les reclamacions de tots els col·lectius. El Govern, mentrestant, llaurava vies d'entesa per tancar la setmana amb alguna bona notícia que minimitzés l'erosió.
I l'acord va arribar ahir al vespre, després d'una última reunió a la conselleria de Treball entre els representants de l'Institut Català de la Salut (ICS) i Metges de Catalunya. L'administració i el sindicat van tancar un pacte per desconvocar la vaga de facultatius a l'atenció primària pública, que passava per atendre la sobrecàrrega de feina. Salut promet més metges -250- i posar ordre al nombre de visites, tot i que no hi haurà topall diari. Andreu Merino ha seguit la setmana de protestes, ahir va fer guàrdia a la seu de Treball i ha preparat aquest article que detalla els punts d'acord. El marc d'entesa no està subscrit per la CGT, que continuarà amb les mobilitzacions. Als centres de la concertada es manté l'aturada, pendents com estan els interlocutors de més concrecions.
En paral·lel a les negociacions obertes per poder desconvocar vaga, l'oposició va fixar la mirada en el president de la Generalitat i el seu paper testimonial en la setmana de mobilitzacions del sector públic. El PSC, fins i tot, en va demanar la compareixença al Parlament apel·lant al silenci de Quim Torra, que ha fet referències mínimes a les protestes dels darrers dies i ha delegat totes les respostes en el vicepresident Pere Aragonès i les conselleries. L'última aparició de Torra va ser aquest dijous, en l'acte del vuitè aniversari del diari Ara, on va apuntar la imminència d'un acord.
A Palau havien explorat la possibilitat que fos el president qui anunciés el pacte amb els metges per donar-li notorietat, però finalment no es va concretar. Per combatre la percepció de "desaparició" del president els dies previs, el Govern havia difós al migdia dos tuits amb imatges de la reunió de Torra amb Aragonès i els titulars de Salut (Alba Vergés) i Treball (Chakir El Homrani) coordinant la resposta. Tenen raó el president i el seu Govern quan argumenten que el dèficit fiscal complica la inversió que pugui fer la Generalitat en carpetes tan sensibles com la sanitat. Però l'executiu no ha sabut transmetre fins ara que el seu és un projecte soldat, tant en clau nacional com social. La negociació dels pressupostos serà la prova de foc. Sara González en detalla l'estadi en què es troba el diàleg pels comptes.
En aquesta setmana d'aturades al sector públic -especialment significativa a la sanitat-, a NacióDigital hem intentat prendre perspectiva per descriure el pòsit que ha portat els metges a alçar la veu. I hem recorregut a les dades. Us proposo que recupereu aquests articles de Roger Tugas: un 89% dels catalans reclama augmentar la despesa sanitària, la contractació de mútues s'ha disparat un 38% des de l'inici de les retallades. En l'última informació confeccionada a partir de l'anàlisi de dades, acabada de sortir del forn, expliquem on pensen els catalans que la Generalitat hauria de gastar més.
El cas Laura Borràs. La consellera de Cultura ha protagonitzat titulars dels darrers tres dies. Primer, per la investigació sobre presumptes contractes irregulars durant la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). I, després, per les explicacions -erràtiques- que ha verbalitzat, no sobre el fons de la qüestió sinó sobre la manera com va saber que la podia esquitxar la investigació. Borràs es va enredar quan va afirmar que el conseller d'Interior, Miquel Buch, l'havia informat breument sobre la seva situació, una conversa que va situar en el marc d'una reunió de Govern. La consellera ha acabant negant el que va dir. "S’ha barrejat tot; el conseller no m'ha donat cap informació que no em pot donar", va expressar ahir als passadissos del Parlament, on va defensar la gestió a la ILC. "És legal i s'ha publicat al Portal de la Transparència", va raonar Borràs sobre els contractes ara auditats. La posició ja prepara preguntes per escrutar el cas.
Andalusia, primera parada. El PSOE aguanta la respiració a l'espera de conèixer els resultats de les eleccions d'Andalusia, que seran un autèntic termòmetre de l'efecte Pedro Sánchez i el laboratori que marcarà la pauta del nou cicle electoral. Ningú posa en dubte que diumenge a la nit Susana Díaz en sortirà victoriosa i encarrilarà 40 anys de govern socialista. La gran incògnita és amb quin grau de suport -clau per determinar la fortalesa del PSOE de cara a les eleccions espanyoles- i com es resoldrà la cruenta batalla que lliuren la resta de partits. El segon lloc del podi se'l disputen PP, Ciutadans i Podem, una pugna que marcarà les posteriors aliances de govern. La irrupció de Vox pot ser un dels grans titulars.
El patinet elèctric, en el punt de mira. Després que transcendís la primera mort provocada per la circulació de patinets elèctrics -una dona de 92 anys va perdre la vida l'agost a Esplugues de Llobregat-, les administracions han accelerat les propostes de regulació. La Direcció General de Trànsit (DGT) treballa en una normativa per prohibir a tot l'Estat que aquests vehicles circulin per voreres i fixar un límit de velocitat de 25 km/h. Els espais urbans han vist florir nous mitjans de transport motoritzats que intenten superar la congestió dels vehicles convencionals, un esclat que s'ha produït de forma desordenada. Ha arribat el moment de prendre decisions i harmonitzar la regulació. Per entendre on som i resoldre dubtes sobre els canvis normatius, us recomano aquesta peça amb preguntes i respostes.
Vist i llegit
Les parelles de Jordi Cuixart i Joaquim Forn, Txell Bonet i Laura Masvidal, han fet d'altaveu de la repressió aplicada tant als líders del sobiranisme civil com del polític. Bonet i Masvidal s'han multiplicat en actes públics durant el darrer any, i s'han explicat a Catalunya i l'estranger sempre que han pogut per relatar l'anomalia de la presó preventiva i els dèficits de l'acusació de rebel·lió. L'últim exemple d'aquesta tasca és el documental "Espanjalainen kosto", que es va emetre aquest dijous a la televisió pública finlandesa. El treball finlandès, liderat pel periodista Pertti Pesonen i en el qual hi intervenen diverses veus catalanes i espanyoles, argumenta que la resposta de l'Estat davant el procés sobiranista ha estat venjativa. El documental retrata els viatges de Bonet a la presó d'Estremera, mostra concentracions de suport als presos i testimonia la proliferació de simbologia al carrer.
El nom propi
Josep Borrell ha encadenat patinades discursives després que el cas Abengoa el deixés en mal lloc. La multa de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per l'ús d'informació privilegiada ha constatat les males pràctiques del ministre d'Afers Exteriors. A banda d'ofendre els indis americans -declaracions per les quals ja s'ha disculpat-, Borrell ha minimitzat la polèmica d'Abengoa amb l'argument que la quantia era mínima. "Estem parlant de 9.000 euros, que és una part mínima de la meva cartera", va dir aquest dijous el titular la cartera d'Exteriors. Borrell continua sense entendre -o fa veure que no entén- que el debat no se centra en quin va ser el pes de la irregularitat sinó la pròpia irregularitat. Dels servidors públics se n'espera exemplaritat. En aquests termes m'hi referia en aquest article d'opinió, que recordava les aportacions del filòsof Javier Gomá al concepte d'exemplaritat.
La frase de la setmana
Albert Sánchez Piñol publica Fungus (La Campanya), tres anys després de Vae Victus. La revolució imaginada per l'escriptor en la seva última obra convida a buscar paral·lelismes amb la realitat. I això és el que fa en la conversa amb Carles Geli que publica el diari El País. "Avui ja és impossible prendre el Palau d’Hivern", sentencia Sánchez Piñol per fer una panoràmica al context polític i social. "El sistema s’ha fortificat tant que impedeix que la revolució exploti. Però la revolució existeix, el que passa és que implota", sosté l'autor, que es pregunta si hi ha incentius per fer la revolució "mentre l’hamburguesa valgui un euro i internet sigui gratis".
Els imperdibles
Han passat 22 anys des de l'última gran exposició a Barcelona dedicada al treball de Jaume Plensa. S'ha fet esperar, però ja ha arribat. Aquest cap de setmana s'estrena al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) una mostra que recull quatre dècades de trajectòria d'un dels artistes catalanes amb més recorregut internacional. Dissenyada com una visita a l'estudi de Plensa, la instal·lació ocupa tota la planta baixa del museu i el pati d'escultures, on s'hi exhibeixen treballs diversos, des de dibuixos fins a fotografies i, també, escultures. Els qui ja l'han visitada, parlen d'una mostra que recull el Plensa "més íntim i conceptual". És una de les visites obligades del cap de setmana.
Però de propostes n'hi ha per donar i per vendre, com el Mercat de Nadal del Llibre, a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm, o el Barcelona Games World, la gran cita dels videojocs, que arriba a la tercera edició amb la intenció de superar els 135.000 visitants del 2017. Us ho detalla Arnau Urgell en les recomanacions de cada divendres. Si preferiu l'oci de sofà, centreu-vos en les propostes de Víctor Rodrigo, que arriba amb més sèries per descobrir o repescar. Bon cap de setmana!
I l'acord va arribar ahir al vespre, després d'una última reunió a la conselleria de Treball entre els representants de l'Institut Català de la Salut (ICS) i Metges de Catalunya. L'administració i el sindicat van tancar un pacte per desconvocar la vaga de facultatius a l'atenció primària pública, que passava per atendre la sobrecàrrega de feina. Salut promet més metges -250- i posar ordre al nombre de visites, tot i que no hi haurà topall diari. Andreu Merino ha seguit la setmana de protestes, ahir va fer guàrdia a la seu de Treball i ha preparat aquest article que detalla els punts d'acord. El marc d'entesa no està subscrit per la CGT, que continuarà amb les mobilitzacions. Als centres de la concertada es manté l'aturada, pendents com estan els interlocutors de més concrecions.
En paral·lel a les negociacions obertes per poder desconvocar vaga, l'oposició va fixar la mirada en el president de la Generalitat i el seu paper testimonial en la setmana de mobilitzacions del sector públic. El PSC, fins i tot, en va demanar la compareixença al Parlament apel·lant al silenci de Quim Torra, que ha fet referències mínimes a les protestes dels darrers dies i ha delegat totes les respostes en el vicepresident Pere Aragonès i les conselleries. L'última aparició de Torra va ser aquest dijous, en l'acte del vuitè aniversari del diari Ara, on va apuntar la imminència d'un acord.
A Palau havien explorat la possibilitat que fos el president qui anunciés el pacte amb els metges per donar-li notorietat, però finalment no es va concretar. Per combatre la percepció de "desaparició" del president els dies previs, el Govern havia difós al migdia dos tuits amb imatges de la reunió de Torra amb Aragonès i els titulars de Salut (Alba Vergés) i Treball (Chakir El Homrani) coordinant la resposta. Tenen raó el president i el seu Govern quan argumenten que el dèficit fiscal complica la inversió que pugui fer la Generalitat en carpetes tan sensibles com la sanitat. Però l'executiu no ha sabut transmetre fins ara que el seu és un projecte soldat, tant en clau nacional com social. La negociació dels pressupostos serà la prova de foc. Sara González en detalla l'estadi en què es troba el diàleg pels comptes.
En aquesta setmana d'aturades al sector públic -especialment significativa a la sanitat-, a NacióDigital hem intentat prendre perspectiva per descriure el pòsit que ha portat els metges a alçar la veu. I hem recorregut a les dades. Us proposo que recupereu aquests articles de Roger Tugas: un 89% dels catalans reclama augmentar la despesa sanitària, la contractació de mútues s'ha disparat un 38% des de l'inici de les retallades. En l'última informació confeccionada a partir de l'anàlisi de dades, acabada de sortir del forn, expliquem on pensen els catalans que la Generalitat hauria de gastar més.
El cas Laura Borràs. La consellera de Cultura ha protagonitzat titulars dels darrers tres dies. Primer, per la investigació sobre presumptes contractes irregulars durant la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). I, després, per les explicacions -erràtiques- que ha verbalitzat, no sobre el fons de la qüestió sinó sobre la manera com va saber que la podia esquitxar la investigació. Borràs es va enredar quan va afirmar que el conseller d'Interior, Miquel Buch, l'havia informat breument sobre la seva situació, una conversa que va situar en el marc d'una reunió de Govern. La consellera ha acabant negant el que va dir. "S’ha barrejat tot; el conseller no m'ha donat cap informació que no em pot donar", va expressar ahir als passadissos del Parlament, on va defensar la gestió a la ILC. "És legal i s'ha publicat al Portal de la Transparència", va raonar Borràs sobre els contractes ara auditats. La posició ja prepara preguntes per escrutar el cas.
Andalusia, primera parada. El PSOE aguanta la respiració a l'espera de conèixer els resultats de les eleccions d'Andalusia, que seran un autèntic termòmetre de l'efecte Pedro Sánchez i el laboratori que marcarà la pauta del nou cicle electoral. Ningú posa en dubte que diumenge a la nit Susana Díaz en sortirà victoriosa i encarrilarà 40 anys de govern socialista. La gran incògnita és amb quin grau de suport -clau per determinar la fortalesa del PSOE de cara a les eleccions espanyoles- i com es resoldrà la cruenta batalla que lliuren la resta de partits. El segon lloc del podi se'l disputen PP, Ciutadans i Podem, una pugna que marcarà les posteriors aliances de govern. La irrupció de Vox pot ser un dels grans titulars.
El patinet elèctric, en el punt de mira. Després que transcendís la primera mort provocada per la circulació de patinets elèctrics -una dona de 92 anys va perdre la vida l'agost a Esplugues de Llobregat-, les administracions han accelerat les propostes de regulació. La Direcció General de Trànsit (DGT) treballa en una normativa per prohibir a tot l'Estat que aquests vehicles circulin per voreres i fixar un límit de velocitat de 25 km/h. Els espais urbans han vist florir nous mitjans de transport motoritzats que intenten superar la congestió dels vehicles convencionals, un esclat que s'ha produït de forma desordenada. Ha arribat el moment de prendre decisions i harmonitzar la regulació. Per entendre on som i resoldre dubtes sobre els canvis normatius, us recomano aquesta peça amb preguntes i respostes.
Vist i llegit
Les parelles de Jordi Cuixart i Joaquim Forn, Txell Bonet i Laura Masvidal, han fet d'altaveu de la repressió aplicada tant als líders del sobiranisme civil com del polític. Bonet i Masvidal s'han multiplicat en actes públics durant el darrer any, i s'han explicat a Catalunya i l'estranger sempre que han pogut per relatar l'anomalia de la presó preventiva i els dèficits de l'acusació de rebel·lió. L'últim exemple d'aquesta tasca és el documental "Espanjalainen kosto", que es va emetre aquest dijous a la televisió pública finlandesa. El treball finlandès, liderat pel periodista Pertti Pesonen i en el qual hi intervenen diverses veus catalanes i espanyoles, argumenta que la resposta de l'Estat davant el procés sobiranista ha estat venjativa. El documental retrata els viatges de Bonet a la presó d'Estremera, mostra concentracions de suport als presos i testimonia la proliferació de simbologia al carrer.
El nom propi
Josep Borrell ha encadenat patinades discursives després que el cas Abengoa el deixés en mal lloc. La multa de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per l'ús d'informació privilegiada ha constatat les males pràctiques del ministre d'Afers Exteriors. A banda d'ofendre els indis americans -declaracions per les quals ja s'ha disculpat-, Borrell ha minimitzat la polèmica d'Abengoa amb l'argument que la quantia era mínima. "Estem parlant de 9.000 euros, que és una part mínima de la meva cartera", va dir aquest dijous el titular la cartera d'Exteriors. Borrell continua sense entendre -o fa veure que no entén- que el debat no se centra en quin va ser el pes de la irregularitat sinó la pròpia irregularitat. Dels servidors públics se n'espera exemplaritat. En aquests termes m'hi referia en aquest article d'opinió, que recordava les aportacions del filòsof Javier Gomá al concepte d'exemplaritat.
La frase de la setmana
Albert Sánchez Piñol publica Fungus (La Campanya), tres anys després de Vae Victus. La revolució imaginada per l'escriptor en la seva última obra convida a buscar paral·lelismes amb la realitat. I això és el que fa en la conversa amb Carles Geli que publica el diari El País. "Avui ja és impossible prendre el Palau d’Hivern", sentencia Sánchez Piñol per fer una panoràmica al context polític i social. "El sistema s’ha fortificat tant que impedeix que la revolució exploti. Però la revolució existeix, el que passa és que implota", sosté l'autor, que es pregunta si hi ha incentius per fer la revolució "mentre l’hamburguesa valgui un euro i internet sigui gratis".
Els imperdibles
Han passat 22 anys des de l'última gran exposició a Barcelona dedicada al treball de Jaume Plensa. S'ha fet esperar, però ja ha arribat. Aquest cap de setmana s'estrena al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) una mostra que recull quatre dècades de trajectòria d'un dels artistes catalanes amb més recorregut internacional. Dissenyada com una visita a l'estudi de Plensa, la instal·lació ocupa tota la planta baixa del museu i el pati d'escultures, on s'hi exhibeixen treballs diversos, des de dibuixos fins a fotografies i, també, escultures. Els qui ja l'han visitada, parlen d'una mostra que recull el Plensa "més íntim i conceptual". És una de les visites obligades del cap de setmana.
Però de propostes n'hi ha per donar i per vendre, com el Mercat de Nadal del Llibre, a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm, o el Barcelona Games World, la gran cita dels videojocs, que arriba a la tercera edició amb la intenció de superar els 135.000 visitants del 2017. Us ho detalla Arnau Urgell en les recomanacions de cada divendres. Si preferiu l'oci de sofà, centreu-vos en les propostes de Víctor Rodrigo, que arriba amb més sèries per descobrir o repescar. Bon cap de setmana!
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per subscriure't-hi
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?