Els comuns han encarit el suport als comptes, tal com ha explicatSara González, dient que les seves deu propostes ja són "de mínims". L'executiu ha assumit que s'haurà de moure de veritat (fer política vaja) per tenir pressupostos. Si no en té, el món no s'acabarà perquè prorrogarà els actuals, però si n'hi ha, la legislatura agafarà un nou aire i tindrà molta més maniobrabilitat. Una entesa amb els comuns permetria, a més, calmar els ànims al sector públic. Ningú està obligat a renunciar als seus principis, però en la flexibilitat hi haurà un acord beneficiós per la majoria.
A les vagues de metges de primària i els estudiants i professors associats de les universitats s'hi sumen a partir d'avui els mestres i aturades parcials de funcionaris. Pel que fa a la de la sanitat, Aragonès va anunciar 100 milions extra però la ràtio de visites segueix sent el cavall de batalla. L'acord, però, és proper perquè les parts estan sent imaginatives. Ho explica Andreu Merino. Els ciutadans necessiten recuperar la confiança en el sector públic i el privat no pot ser el refugi obligat dels descontents. En els darrers anys els ciutadans amb mútua han crescut un 38%, explica Roger Tugas aportant les dades i posant-les en context.
Judicis, sí. Cimera, no. Avui també és notícia el president del TSJC, Jesús María Barrientos. Presenta la memòria de l'any al Parlament però també haurà de referir-se al procés i a la seva judicialització. Això sí que fa via (ahir mateix la Fiscalia va dir que no hi ha motius per recusar els jutges de l'1-O al Suprem), a diferència de la política, que segueix ben aturada. Sara González explica que la reunió Torra-Sánchez dorm el somni dels justos. També us aconsello l'article d'opinió de Joan Serra Carné sobre Borrell i Abengoa, que ahir encara cuejava.
Vist i llegit
"El soviet de Marinaleda s'enfonsa: 'Els joves sobreviuen plantant marihuana'". Així de contundent titulava ahir El Confidencial un reportatge sobre aquest poble de jornalers de Sevilla governat des de fa dècades pel dirigent comunista Juan Manuel Sánchez Gordillo. El reportatge de David Brunat, una de les millors firmes del diari, repassava totes les mancances del municipi i les llacunes de la gestió municipal per demostrar que un sistema com aquest és inviable i un autèntic caos. És de suposar, però, que no només a Marinaleda (ni tan sols a Andalusia) hi ha joves que cultiven marihuana en l'entorn rural. I que, ben a tocar i més enllà d'algun cas que pugui ser més o menys puntual, potser hi ha "paradisos capitalistes" que no són tampoc model de res quant a cohesió i dinamisme. Estarem pendents quan el diari s'hi aturi també.
El passadís
José María Aznar és un nom recurrent. Pels independentistes i també pels que no ho són. L'expresident espanyol segueix a l'ordre del dia i sacseja la vida interna del PP, també ara que s'ha reconciliat amb la direcció i fa costat a Pablo Casado. Ahir a la Casa del Llibre presentava la seva darrera obra i no va aconseguir omplir l'auditori, de poc més d'un centenar de cadires. I això que l'editorial havia previst un gran èxit i va demanar a la premsa que s'acredités per controlar l'aforament. Aznar no va venir sol. La visita va tenir molt d'excursió familiar. Ell, la seva esposa, Ana Botella, i un dels seus fills, van ser a la presentació i feien nit a la ciutat. A la nit van sopar amb el president de Planeta, Josep Crehueras, personatge clau de la dreta mediàtica espanyola.
L'efemèride
Paco Signes (conegut com a Paco Telefunken) era qui havia de tenir el dubtós honor, la matinada de tal dia com avui fa cinc anys, d'acabar amb les emissions de Canal 9, la televisió pública valenciana que el govern del PP va destrossar primer i tancar després. S'hi va acabar negant i no va ser fins unes hores després que personal del jutjat va executar el fos de la imatge. El canvi polític al País Valencià va possibilitar recuperar els mitjans públics gràcies a À Punt.
L'aniversari
Un 29 de novembre de l'any 1899 naixia el Futbol Club Barcelona. Per mi és el millor del món, però hi pot haver altres opinions. L'entitat ha aconseguit, tant en el futbol com en les seves seccions, desenes de títols. Cap dels més importants se li ha resistit. El Barça ha estat també un símbol que ha servit per donar empara a reivindicacions socials i polítiques, i no ha estat aliè als moviments polítics i socials del país. Jugadors com Samitier, Kubala, Cruyff, Maradona, Guardiola, Koeman, Ronadinho, Xavi o Messi han marcat les èpoques daurades i plenes de copes des que un suís resident a Barcelona, Joan Gamper, va fundar el club al gimnàs Solé. El documentalFC Barcelona Confidencial explicava el funcionament del club per dins quan el presidia Joan Laporta, anys en què va fer un important salt en tots els àmbits.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi