Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Dades

La contractació de mútues s'ha disparat un 38% des de l'inici de les retallades

La valoració del sistema sanitari s'ha mantingut malgrat les retallades | La majoria de catalans rebutja les privatitzacions i prefereix una gestió directa per l'administració pública

per Roger Tugas, 29 de novembre de 2018 a les 06:22 |
Les retallades no han provocat que la ciutadania percebi una disminució de la qualitat de la sanitat pública, però, a la vegada, el percentatge de catalans que tenen contractada una mútua privada s'ha disparat un 38,1%, des de l'inici d'aquestes. Mentre que, en el baròmetre sanitari del 2010, un 23,9% dels enquestats afirmava que en tenia una, aquest percentatge ha crescut progressivament fins a un 33% aquest 2017.

Una de les primeres declaracions que va fer el primer conseller de Salut d'Artur Mas, Boi Ruiz, poc després de prendre possessió, va ser anunciar la voluntat de retallar en un 10% la despesa sanitària i recomanar que els ciutadans es fessin una mútua privada. I sembla que aquella crida tan criticada per l'oposició ha tingut èxit. I això que, en realitat, la qualitat de la sanitat pública, segons les mateixes enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), s'ha mantingut estable entre el 6,8 i el 7,2, tot i la reducció de la despesa.

 
PERCENTATGE DE CATALANS AMB MÚTUA PRIVADA I NOTA QUE LI POSEN A LA SANITAT PÚBLICA (ENTRE 0 I 10), DES DEL 2010

 
En la majoria dels casos (76,9%), és el propi usuari qui es paga la contractació de la mútua. Tot i això, en un 14,6% de les ocasions, és l'empresa qui l'abona, com una part de la retribució indirecta, mentre que, en un altre 3%, es tracta de funcionaris de l'Estat abonats a mútues pròpies de la funció pública espanyola. La resta són fórmules diferents o l'enquestat no ho sap o no ho contesta.

Aquesta adhesió a la sanitat privada afecta sobretot els catalans d'edat mitjana, entre 40 i 59 anys, ja que un 37,2% d'aquests disposa de mútua. Els més joves també en fan ús, però en menor mesura (un 34,7%), mentre que la gent gran confia més en la sanitat pública -o no té recursos per accedir al sistema privat-, ja que tan sols un 26% tenen mútua. De fet, els catalans puntuen millor el sistema públic com més edat tenen.
 
PERCENTATGE DE CATALANS AMB MÚTUES PRIVADES, PER FRANGES D'EDAT

 
A nivell de regions sanitàries, el pes del sistema privat varia molt. On més ciutadans disposen de mútua és a les del Consorci de Barcelona (39,5%) i a l'Alt Pirineu (35,3%), malgrat que, a aquestes regions, és on la sanitat pública rep una millor puntuació (7,4). En canvi, a les regions sanitàries de la Catalunya Central i de l'Ebre, el nombre de ciutadans amb mútua no arriba al 24%. La salut pública rep la pitjor nota a Tarragona (6,9), territori que es troba paradoxalment en la franja baixa d'ús de mútues.
 
PERCENTATGE DE CATALANS AMB MÚTUES PRIVADES, PER REGIONS SANITÀRIES

 
Malgrat aquesta despesa en mútues privades, el cert és que els seus abonats segueixen confiant en major mesura en la sanitat pública. Preguntats per si, en l'última visita a un centre, van optar pel sistema públic o privat, el 65,2% dels enquestats que disposa de mútua confessa que va assistir a un centre públic. De fet, la majoria de catalans creu que la sanitat pública hauria d'estar plenament en mans de la Generalitat.

Així ho defensen el 53,9% dels enquestats, mentre que un 13,5% preferiria que estigués gestionada per empreses privades sense ànim de lucre i un 10,3% confiaria directament en les empreses privades convencionals. Un 8,2%, però, creu que això és indiferent i la resta no en té una opinió formada. Els menors de 40 anys, estan més oberts a cedir la gestió dels centres al sector privat (un 31,7%, en una o altra modalitat), mentre que una mica menys de la meitat té clar que hauria de ser plenament pública (un 48,5%).
 
MODEL DE GESTIÓ PREFERIDA DE LA SANITAT PÚBLICA, PER FRANGES D'EDAT

 
Pel que fa a electorats, tots ells defensen majoritàriament que el sistema públic de salut estigui plenament en mans de la Generalitat -i, per tant, donen suport a les reversions de les privatitzacions-. Fins i tot el 51,8% dels votants PP ho vol -tot i que un altre 23,9% cediria els hospitals a empreses privades- i el 55,3% dels de Cs. El percentatge més elevat d'adhesions a un sistema plenament públic es troba en l'electorat de Catalunya Sí que es Pot -l'enquesta fa referència al 2017 i als grups que hi havia llavors-, amb el 74%, i al de la CUP, amb el 71,2%.
 
MODEL DE GESTIÓ PREFERIDA DE LA SANITAT PÚBLICA, PER ELECTORATS

 
Més enllà de la valoració genèrica del sistema públic, tot ell millora la valoració de la ciutadania des del 2010, abans de les retallades. En totes les seves facetes, la nota que rep creix lleugerament, entre una i quatre dècimes, respecte les del 2010. Pel que fa als serveis, les urgències reben la nota més baixa, un 6,4, un punt per sota dels ingressos hospitalaris o l'atenció primària.
 
PUNTUACIÓ DELS SERVEIS SANITARIS (DEL 0 AL 10), EL 2017

 
Pel que fa als aspectes més concrets de les visites (que també milloren la valoració en el mateix marge), el més valorat és el que fa referència al tracte dels professionals sanitaris, mentre que, a la cua, s'hi troba el temps d'espera per entrar a la visita (6,6) o per fer proves (6,4). El trasllat de certes especialitats o el tancament de centres en determinats horaris nocturns, però, no provoca que la valoració d'aquests aspectes caigui, sinó que, com tota la resta, millora.
 
PUNTUACIÓ DELS DIVERSOS ASPECTES DE L'ATENCIÓ SANITÀRIA (DEL 0 AL 10), EL 2017

 
Suport majoritari al copagament farmacèutic

Una de les altres novetats dels baròmetres sanitaris del CEO rau en el fet que el copagament sanitari que l'Estat va implantar el 2012 cada cop gaudeix de més suport. Malgrat que, fins el 2014, el copagament va rebre més respostes contràries per part dels enquestats catalans, aquell any -quan el Constitucional va tombar l'euro per recepta català- va començar a capgirar-se'n la percepció.
 
POSICIONAMENT RESPECTE EL COPAGAMENT FARMACÈUTIC

 
Així, el 2017 ja hi havia un 57,7% de catalans favorables a la mesura, pensada per reduir el consum farmacèutic, mentre que només un 36,7% hi estava en contra. PSOE i Podem, de fet, van incloure la supressió del copagament farmacèutic en el seu acord per als pressupostos generals de l'Estat per al 2019, els quals estan a l'aire per la negativa dels grups independentistes a votar-los.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació