La contractació de mútues s'ha disparat un 38% des de l'inici de les retallades

Les retallades no han provocat que la ciutadania percebi una disminució de la qualitat de la sanitat pública, però, a la vegada, el percentatge de catalans que tenen contractada una mútua privada s'ha disparat un 38,1%, des de l'inici d'aquestes. Mentre que, en el baròmetre sanitari del 2010, un 23,9% dels enquestats afirmava que en tenia una, aquest percentatge ha crescut progressivament fins a un 33% aquest 2017.

Una de les primeres declaracions que va fer el primer conseller de Salut d'Artur Mas, Boi Ruiz, poc després de prendre possessió, va ser anunciar la voluntat de retallar en un 10% la despesa sanitària i recomanar que els ciutadans es fessin una mútua privada. I sembla que aquella crida tan criticada per l'oposició ha tingut èxit. I això que, en realitat, la qualitat de la sanitat pública, segons les mateixes enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), s'ha mantingut estable entre el 6,8 i el 7,2, tot i la reducció de la despesa.
 
En la majoria dels casos (76,9%), és el propi usuari qui es paga la contractació de la mútua. Tot i això, en un 14,6% de les ocasions, és l'empresa qui l'abona, com una part de la retribució indirecta, mentre que, en un altre 3%, es tracta de funcionaris de l'Estat abonats a mútues pròpies de la funció pública espanyola. La resta són fórmules diferents o l'enquestat no ho sap o no ho contesta.

Aquesta adhesió a la sanitat privada afecta sobretot els catalans d'edat mitjana, entre 40 i 59 anys, ja que un 37,2% d'aquests disposa de mútua. Els més joves també en fan ús, però en menor mesura (un 34,7%), mentre que la gent gran confia més en la sanitat pública -o no té recursos per accedir al sistema privat-, ja que tan sols un 26% tenen mútua. De fet, els catalans puntuen millor el sistema públic com més edat tenen.
 
A nivell de regions sanitàries, el pes del sistema privat varia molt. On més ciutadans disposen de mútua és a les del Consorci de Barcelona (39,5%) i a l'Alt Pirineu (35,3%), malgrat que, a aquestes regions, és on la sanitat pública rep una millor puntuació (7,4). En canvi, a les regions sanitàries de la Catalunya Central i de l'Ebre, el nombre de ciutadans amb mútua no arriba al 24%. La salut pública rep la pitjor nota a Tarragona (6,9), territori que es troba paradoxalment en la franja baixa d'ús de mútues.
 
Malgrat aquesta despesa en mútues privades, el cert és que els seus abonats segueixen confiant en major mesura en la sanitat pública. Preguntats per si, en l'última visita a un centre, van optar pel sistema públic o privat, el 65,2% dels enquestats que disposa de mútua confessa que va assistir a un centre públic. De fet, la majoria de catalans creu que la sanitat pública hauria d'estar plenament en mans de la Generalitat.

Així ho defensen el 53,9% dels enquestats, mentre que un 13,5% preferiria que estigués gestionada per empreses privades sense ànim de lucre i un 10,3% confiaria directament en les empreses privades convencionals. Un 8,2%, però, creu que això és indiferent i la resta no en té una opinió formada. Els menors de 40 anys, estan més oberts a cedir la gestió dels centres al sector privat (un 31,7%, en una o altra modalitat), mentre que una mica menys de la meitat té clar que hauria de ser plenament pública (un 48,5%).
 
Pel que fa a electorats, tots ells defensen majoritàriament que el sistema públic de salut estigui plenament en mans de la Generalitat -i, per tant, donen suport a les reversions de les privatitzacions-. Fins i tot el 51,8% dels votants PP ho vol -tot i que un altre 23,9% cediria els hospitals a empreses privades- i el 55,3% dels de Cs. El percentatge més elevat d'adhesions a un sistema plenament públic es troba en l'electorat de Catalunya Sí que es Pot -l'enquesta fa referència al 2017 i als grups que hi havia llavors-, amb el 74%, i al de la CUP, amb el 71,2%.
 
Més enllà de la valoració genèrica del sistema públic, tot ell millora la valoració de la ciutadania des del 2010, abans de les retallades. En totes les seves facetes, la nota que rep creix lleugerament, entre una i quatre dècimes, respecte les del 2010. Pel que fa als serveis, les urgències reben la nota més baixa, un 6,4, un punt per sota dels ingressos hospitalaris o l'atenció primària.
 
Pel que fa als aspectes més concrets de les visites (que també milloren la valoració en el mateix marge), el més valorat és el que fa referència al tracte dels professionals sanitaris, mentre que, a la cua, s'hi troba el temps d'espera per entrar a la visita (6,6) o per fer proves (6,4). El trasllat de certes especialitats o el tancament de centres en determinats horaris nocturns, però, no provoca que la valoració d'aquests aspectes caigui, sinó que, com tota la resta, millora.