museus

El nou Etnològic, un projecte per transformar la idea de museu

La fusió entre el Museu Etnològic i el de les Cultures del Món ja és una realitat consolidada i vol ser referent internacional

per Redacció , 2 de desembre de 2018 a les 07:07 |
Museu Etnològic i de Cultures del Món | Martí Juanola
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La fusió del Museu de Cultures del Món amb el Museu Etnològic de Barcelona ja és una realitat. Ja ho era pel que fa a l’equip de treball i la gestió del pressupost, però des de fa uns mesos disposa d'una marca pròpia: Museu Etnològic i de Cultures del Món.

Ho explicava el seu director, Pep Fornés, en una entrevista a Nació Digital: "Som un museu amb dues seus, amb dos equips. La gent de Barcelona sap que hi ha un museu a Montjuïc que és l'Etnològic i que n'hi ha un al carrer de Montcada que és el Museu de Cultures del Món. Potser encara no hem pogut explicar bé a la ciutat el que som".

Per Pep Fornés, un objectiu d'un museu com l'Etnològic modern i crític és "explicar els objectes, no mostrar-los", trencant així amb una visió tradicional i resclosida dels museus que volen ajudar la societat a comprendre la realitat. "Un museu que sigui sensible a les persones dipositàries de la cultura d'origen dels objectes i artefactes que presenta el museu. Els objectes -segons Fornés- no tenen memòria en ells mateixos, però signifiquen moltes coses. La nostra feina és que es vegi el que signifiquen".    
 

La seu de Montjuïc del Museu Etnològic i de Cultures del Món. Foto: Martí Juanola


Respondre a l'esgotament d'un model de museu

Des dels anys vuitanta, els anomenats museus de societat van entrar en crisi, constituïts per reculls de col·leccions cada cop més difícils d'explicar i que generaven un interès decreixent entre el públic. En part, pel mateix esgotament de certa idea de la museografia, també perquè cada cop és més inviable intentar mostrar les "altres" cultures en termes d'exotisme, quan vivim en plena interrelació cultural. Però, especialment, per l'herència colonialista que arrossegaven els museus etnològics.

L'equip que dirigeix Fornés ha focalitzat l'esforç a superar el binomi col·lecció-exhibició i apostar per la reflexió sobre les transformacions, les fractures i els conflictes de la societat actual. L'objectiu principal és fer del museu un referent internacional de la museologia social. I fer això sense trencar amb la llarga tradició d'una institució fundada el 1942 com a Museu d’Arts, Indústries i Tradicions Populars del Poble Espanyol de Montjuïc i com a Museu Etnològic i Colonial (1948), i entroncant amb el Museu de Cultures del Món inaugurat el 2015 com l’aparador de les seves col·leccions.

Fornés ha explicat en diverses ocasions la "divisió del treball" entre els dos centres: més divulgació i producció al centre del carrer de Montcada, i Montjuïc més abocat en la tasca interna i de laboratori, de creació de coneixement, sense abandonar l'exposició. Les mostres a Montjuïc seran més estacionals, a l'aire lliure. L'Etnològic vol assolir un èxit que vagi més enllà de la resposta de públic, i que inclogui també la relació amb les universitats, els centres de coneixement, les associacions culturals i l'intercanvi internacionals. En paraules de Fornés, "l'Etnològic és un motor de producció i divulgació del coneixement en etnologia. No volem ser una galeria d'art".

Pel que fa a la diferent concepció dels dos centres, els palaus del carrer Montcada apleguen un fons patrimonial de més de 70.000 objectes, i l’edifici de Montjuïc és entès com un centre de divulgació en el que es transmeten els rudiments de l’antropologia com a ciència social i es genera coneixement sobre la ciutat a partir de la recerca participada. Hi ha un altre element que el director de l'Etnològic sempre destaca: mostrar la memòria incòmoda. És que expliquen algunes de les exposicions més exitoses que s'hi han organitzat, com Ikunde, Barcelona metròpoli colonial, que relata l'experiència colonialista a Guinea Equatorial a partir del cas de Floquet de Neu, o Ifni, la mili africana dels catalans, sobre la guerra en aquell enclavament a finals dels cinquanta. Ajudar a entendre la realitat i fer visible la memòria que incomoda, dos bons objectius per al nou Etnològic.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació