Ludopatia: reportatge

Les apostes esportives: la malaltia silenciosa... i juvenil

Cada vegada més joves pateixen una addicció que no té el mateix ressò mediàtic que l’alcohol i el tabac, tot i ser molt lesiva

per Ivan Beas, 23 de desembre de 2018 a les 17:50 |
Un home passa davant d'un local on es fan apostes esportives, al centre de Barcelona. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

"No sabia què feia amb la meva vida; vaig deixar de fer esport, vaig deixar d’anar a classe, vaig engreixar-me uns 12 quilos i no tenia ganes de res, només d’apostar”. Aquest és el relat d’en Quim el nom fictici d'un noi de 23 anys que va enganxar-se a les apostes esportives en línia. Entrava a la pàgina d’apostes cada dia.
 


L'addicció dels joves al joc va en augment i està en part socialment acceptada. “Hi ha una percepció social, sobretot entre els joves, que les apostes són una activitat associada a l’esport i que comporta menys riscos”, assegura la psicòloga clínica i coordinadora de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital de Bellvitge, Susana Jiménez.
 

Les apostes online ja mouen més diners que tots els altres jocs d’atzar a l'Estat: la Direcció General d’Ordenació del Joc xifra en 311 milions d’euros els diners gastats en apostes només el 2017. Entre els usuaris, 233.000 s’han registrat com a nous jugadors durant el segon trimestre del 2018, dels quals el 52,1% fan apostes esportives.
 

Com una persona pot enganxar-se a les apostes esportives?
 
El control sempre són un dels punts claus en el pas cap a una addicció a les apostes esportives. Francesc Perendreu, president de l'Associació Centre Català d’Addiccions Socials (ACENCAS) ho remarca com un problema: “És molt difícil que un addicte se n'adoni perquè una de les fantasies més recurrents és la del control", diu. "Un traspassa la línia quan juga per recuperar el que ha perdut; els diners no són l’objectiu, sinó triomfar”, assegura.
 
El sentit de control és un, però hi ha d’altres efectes que poden afectar l’entorn del jugador: “Les apostes esportives són un tipus de joc estratègic”, afirma Marta Sancho, psicòloga clínica i responsable del programa d’Addiccions Comportamentals de l’Hospital de Sant Pau. “S’ha d'associar també amb trets determinats de la personalitat, com la impulsivitat, la irritabilitat i l'ansietat, que poden provocar altres problemes com depressions, aïllament i de tipus social”, assegura.
 
Enganxar-se pot ser molt senzill si el que es vol és recuperar el que has perdut. En Josep, el nom fictici d’un testimoni de 40 anys consultat per NacióDigital, ho explica molt clarament amb el seu cas: “Vaig començar guanyant i després no vaig adonar-me que jugava per recuperar el que perdia; quan en vaig ser conscient, era massa tard”.
 
Cada vegada més joves... i menors
 
Anys enrere eren persones més adultes les addictes a les apostes. Ara hi ha hagut un canvi de perfil i els joves són els que tenen més possibilitats de caure en una addicció. “El fet que el joc sigui tan accessible i que hagi tantíssima oferta ha seduït moltes persones que mai havien entrat en aquesta activitat”, explica Jiménez.
 
Amb els anys, aquest canvi de perfil s’ha anat fent més present. Actualment, segons diverses consultes a especialistes, la franja d’edat es troba entre els 23 i 25 anys. “El perfil actual d’un addicte sol ser el d'una persona molt aficionada a l’esport, amb estudis, que en molt poc temps pateix les conseqüències de l'addicció”, confirma Jiménez.
 
La prova d’aquest canvi de tendència és un estudi de l’Hospital de Bellvitge, en què s’analitzen més de 600 casos. L'informe reflecteix que un 34% dels pacients de 18 a 30 anys són addictes a les apostes esportives online, convertint-se en el segon motiu d'atenció psicològica, només per darrere de les màquines escurabutxaques.
 
“L’anonimat que permet Internet fa que tinguis més llibertat i ningú sàpiga qui ets”, explica en Jordi, el nom fictici d'un altre testimoni, de 31 anys. “L'edat és indiferent, només importen les teves conviccions de què faràs per guanyar”, assegura. 
 
Però no només són els joves majors d’edat els que s'enganxen cada cop més a les apostes, sinó que l'addicció també afecta els menors. Un estudi encarregat per la Direcció Nacional del Joc i l’Hospital de Bellvitge assegura que un 37% dels joves havien començat a jugar abans de l’edat legal. Si analitzem l'àmbit europeu, entre el 66% i el 75% dels joves havien començat abans de l’edat permesa.
 

Un 34% dels pacients d’entre 18 i 30 anys són addictes a les apostes esportives online. Foto: Adrià Costa


“Jugar en una edat precoç és un factor de risc”, afirma Sancho. “Utilitzar un intermediari per fer l’aposta és una manera més senzilla que els joves entrin en aquest món”. No només això, sinó que, segons Sancho, moltes sales de joc no tenen un control sobre les persones que hi entren.
 
La família
 
“Quan em vaig sentir addicte, era molt tard; la meva família em deia que sempre feia cara de pomes agres", assegura en Josep. "No els hi volia dir res perquè tenia por de les crítiques”, afegeix. Un testimoni que demostra el deteriorament que l'addicció a les apostes pot comportar per a les relacions socials.
 
En aquest sentit, les conseqüències poden ser molt dolentes per a les persones de l'entorn de l'addicte. “La família i la parella són els més afectats, però el que és important és que l’addicte se n'adoni abans que no sigui pitjor”, remarca Jiménez.
 
El bombardeig de la publicitat
 
“Sempre que quedo amb els amics per veure algun partit de futbol per la televisió evito anar a veure la prèvia, perquè no paren de parlar d’apostes i anuncis de cases de joc". En Jordi no pot veure cap anunci abans o durant un partit i, a més, creu que és una de les causes que hi hagi tanta addicció.
 
I és que la publicitat s’ha convertit en un reclam molt important per als operadors de joc. “Quan un pacient veu un anunci d’una casa d’apostes, és una activació per a ell, les apostes esportives són una droga electrònica”, exposa Perendreu.
 
Dades de la Direcció d’Ordenació del Joc conclouen que l’any 2017 el sector del joc va invertir 103,4 milions d’euros en patrocinis. Entre el gener i el març del 2018, es van invertir 41,5 milions, 5 milions més que el mateix trimestre que l’any passat. Una dada que indica que enguany es podrien batre tots els rècords, ja que l'any de més inversió va ser el 2016, amb 113,5 milions d'euros.

“La publicitat és als partits, a les prèvies, abans i després, no està controlada; té un impacte important en gent molt jove, sobretot en els menors que no estan protegits”, opina Sancho.
 
Una malaltia poc visibilitzada
 
“Considero aquesta addicció igual que el tabac o l'alcohol”. Tots els testimonis consultats per aquest diari diuen el mateix: l’addicció a les apostes esportives està poc visibilitzada. “Ho és, no es donen tots els recursos necessaris per intentar mitigar les seves greus conseqüències”, afirma Sancho.
 
Perendreu critica que no es facin campanyes de prevenció de l'addicció a les apostes, de la mateixa manera que se'n fan contra l'alcohol i altres drogues “Per què no se'n fan per a la ludopatia? Perquè les administracions cobren dels addictes”, etziba el president de CECAS.
 
“Una malaltia silenciosa és el pitjor que pot haver-hi”, assegura en Quim. “Per sort, hi ha gent que sap ajudar-te i tens el suport dels que t’envolten”, afirma en Jordi. “És dur, és difícil, costa molt poder superar això, però és una sensació que ha de ser meravellosa”, recalca en Josep. Són només tres testimonis entre les moltes persones que són addictes a les apostes esportives.


La regulació, pendent dels pressupostos de Sánchez

La barra lliure per a la promoció de les apostes podria tenir els dies comptats si la proposta de pressupostos espanyols de Pedro Sánchez tira endavant. El PSOE i Unidos Podemos van acordar a l'octubre regular-ne la publicitat i restringir-la al mateix nivell que la promoció del tabac.

L'acord entre les dues parts fa especial esment a les apostes online que, segons les dues formacions, utilitzen mètodes de publicitat "molt agressius". D'altra banda, el pacte també reconeix que l'exposició continuada a aquest tipus de reclams pot comportar "problemes de ludopatia". 

PSOE i Podem es plantegen limitar el consum de jocs dins el marc legal i volen comptar amb la complicitat dels operadors de jocs d'atzar pe fomentar accions de prevenció i sensibilització. A més, també tenen l'objectiu de destinar un percentatge per determinar de la taxa que paguen les operadores a tasques de prevenció de les addiccions.

Mentre que les competències sobre el joc online les té l'Estat, la potestat per atorgar llicències a sales de joc tradicionals la té la Generalitat. A Catalunya, la Direcció General de Tributs i Joc fa dos anys que no expedeix permisos per crear nous locals, ja que s'ha arribat al límit permès per la llei i, fins i tot, s'ha superat en casos concrets a través de modificacions legislatives.

Actualment a Catalunya hi ha 75 sales de bingo i 127 salons de joc, un més dels permesos per la llei, a causa d'una sentència judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va permetre la seva activitat.

D'altra banda, la llei només permet l'activitat dels quatre casinos que hi ha en funcionament actualment. Amb tot, la legislació impulsada per a la creació del Hard Rock Entertainment permet la creació de sis casinos més. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació