hipoteques

La sentència sobre l'impost de les hipoteques evidencia la profunda divisió al Suprem

El text, votat per 15 vots a 13, sosté que el canvi de doctrina era "radical", però els magistrats crítics amb la decisió assenyalen que s'ha trencat la confiança en el tribunal

per Redacció, 27 de novembre de 2018 a les 17:49 |
Hipoteques | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Tribunal Suprem ha donat a conèixer les tres sentències del ple de la Sala Tercera que el passat 6 de novembre va aprovar per 15 vots a 13 que fossin de nou els clients -i no els bancs, com havia fixat a l'octubre- els que paguessin l'impost de les hipoteques. Tot i que la resolució final titlla de "radical" el canvi de criteri que determinava que fossin els bancs els que havien de pagar la taxa, aproximadament el 75% del text es destina a recollir els vots particulars dels magistrats crítics i posa de manifest el fort desacord que va existir durant els dos dies de deliberacions.

El ple de l'alt tribunal ha argumentat que el "dràstic viratge jurisprudencial" no tenia prou fonament en relació a la doctrina anterior que té "dècades" i descriu com "inveterada i sense fissures". Els tres escrits del Suprem afirmen que el canvi de criteri no tenia una "justificació" suficient i avalar-lo podia portar a "l'arbitrarisme judicial", ja que responia "només a una diferent interpretació" de les mateixes normes aplicades fins aleshores. Aquesta és la tesi que defensen els 15 magistrats que van votar a favor.


Dotze magistrats signen sis vots particulars molt crítics amb la decisió majoritària de tornar a canviar de criteri i creuen que això ha generat una situació de "desconcert", que la confiança de la societat en el tribunal "queda greument trencada" i s'ha generat inseguretat jurídica. Defensen que les tres sentències de l'octubre estaven ben argumentades i que el màxim tribunal espanyol no pot dir "una cosa i la contrària en pocs dies".

Les tres sentències resultants del ple dels dies 5 i 6 de novembre -de més de 180 pàgines cadascuna- reflecteix la divisió que va patir la Sala Tercera a l'hora de fer la votació. Finalment, es va imposar per 15 vots a favor i 13 en contra retornar al criteri d'abans de l'octubre (vigent durant més de 30 anys) i mantenir que havia de ser el client –i no el banc- qui havia de pagar l'impost d'actes jurídics documentats. La secció segona de la Sala Tercera havia dictat tres sentències a l'octubre on establia un canvi i determinava que havia de ser el banc qui pagués aquest impost. Una decisió que el president de la sala, Luís María Díez-Picazo, va elevar al ple tot i tractar-se de tres sentències fermes. 

El gran gruix de la sentència: els vots particulars

La sentència ocupa 185 pàgines però el gran pes el tenen els vots particulars expressats pels magistrats de la Sala Tercera que no estaven d'acord amb el criteri de fer pagar l'impost als clients. Així doncs, es tracta de sis vots particulars signats per dotze magistrats: José Manuel Sieira, Nicolás Maurandi, Pablo María Lucas Murillo de la Cueva (al que s'adhereixen María Isabel Perelló, José María del Riego Perelló i Diego Córdoba Castroverde), José Manuel Bandrés Sánchez-Cruzat, Francisco José Navarro Sanchíz (al que s'adhereixen Eduardo Calvo Rojas, Ángel Aguallo Avilés i Jesús Cudero Blas) i Fernando Román García.


Després del rebombori pel ple i les sentències del Suprem, el president del govern espanyol va comparèixer el 7 de novembre per anunciar que l'executiu espanyol canviava per decret la llei per fer que aquest impost l'haguessin de pagar els bancs. Una decisió que ja va sortir publicada al BOE i està en vigor des del 10 de novembre.

Ple amb "desfogaments verbals i mitges veritats"

Les crítiques a la decisió de tornar a canviar el criteri i retornar a allò que s'havia fet durant més de 30 anys (que l'impost el paguessin els clients) ha suscitat fortes crítiques dels magistrats que signen vots particulars. Tots coincideixen en assenyalar que les sentències de l'octubre dels seus companys de la secció segona estaven ben fetes, que portar-ho al ple a posteriori per canviar de nou el criteri ha suposat inseguretat jurídica i un "greu trencament" de la confiança de la societat vers el màxim òrgan judicial espanyol. 

El vot particular més dur és de José Navarro Sanchís (membre del tribunal de la secció segona) que exposa obertament una "extraordinària preocupació" per com s'ha gestionat aquest assumpte i la voluntat d'acabar portant-lo a ple. En el vot particular més extens dels sis, remarca que no havia passat mai en la història del Suprem una situació així i que el ple es va convertir en un "repertori desinhibit de mitges veritats, desfogaments verbals i argumentació poc rigorosa". 

Un dels vots particular assegura que el ple del Suprem es va convertir en un "repertori desinhibit de mitges veritats, desfogaments verbals i argumentació poc rigorosa"

Lamenta que un ple "insòlit" i ple de "peripècies" hagi servit per anar en contra de la doctrina fixada per la secció segona en les sentències de l'octubre i que s'hagi fet sense "cap mena d'objecció". Argumenta que hi ha hagut falta de respecte cap a les parts implicades en els recursos (com l'Ajuntament de Rivas Vaciamadrid) i considera que se'ls ha convertit en "convidats de pedra que assisteixen a un espectacle poc edificant i aliè a ells". 

També afirma que l'objectiu del president de la Sala Tercera, Luís María Díez- Picazo, ha estat el de "donar una reprimenda inaudita" a la secció segona per haver canviat de criteri a l'octubre i fer pagar l'impost al banc i que se l'ha volgut "denigrar". Navarro Sanchís assegura que l'enfocament general de les sentències del ple és "deplorable" i més quan venen d'un alt tribunal, i lamenta que es fes servir durant el ple un to "despectiu o burlesc" cap als ponents de les sentències de l'octubre. 

Tanmateix, i usant la ironia, diu que qualsevol "senyal d'acalorament" ja no té sentit perquè aquestes sentències arriben després que el govern espanyol hagi canviat per decret la llei per fer pagar l'impost als bancs però afegeix que aquestes tres sentències "pesaran perennement a la història jurisprudencial com un baldó que fa posar vermell". A més, mostra la preocupació per la imatge que ha donat el tribunal també als teòrics del dret que "poden quedar perplexos per aquestes actituds bel·licoses" i lamenta que s'hagin filtrat als mitjans. 

Trencament de la confiança i desconcert en la societat 

El vot particular de José Manuel Sieira critica ja que la decisió s'hagués portat al ple quan ja hi havia tres sentències dictades per la secció segona a l'octubre, i no abans. Considera que portar al ple decisions ja fermes atempta "contra la seguretat jurídica que les sentències fermes del Tribunal Suprem han de portar aparellades per la seva pròpia naturalesa i contra el principi de confiança legítima". "Si el propi Suprem posa en qüestió el valor de la seva jurisprudència, com es podrà demanar respecte per la mateixa als jutjats i a les sales de contenciós dels tribunals superiors de justícia i a l'Audiència Nacional", es pregunta el magistrat Sieira. 

"Si el propi Suprem posa en qüestió el valor de la seva jurisprudència, com es podrà demanar respecte per la mateixa als jutjats i a les sales de contenciós dels tribunals superiors de justícia i a l'Audiència Nacional", diu el magistrat José Manuel Sirera

També defensa que el canvi de criteri expressat a les tres sentències de l'octubre estava "plenament justificat" i argumentat i que no té per què basar-se en un canvi normatiu previ, sinó que pot ser pel criteri jurisprudencial dels magistrats que integrin en aquell moment cadascuna de les seccions. A més, detalla que feia més de 30 anys que es feia pagar l'impost al client però que en aquest temps s'ha avançat molt en la tutela dels drets dels consumidors. 

Una confiança "greument trencada"

Per a Nicolás Maurandi (que és el president del tribunal que va dictar les sentències de l'octubre) també s'hauria de mantenir el criteri de la secció segona perquè creu que els seus arguments per fer pagar als bancs són "més consistents". Creu que canviant ara el criteri queda "greument trencada" la confiança social en el màxim òrgan judicial espanyol i s'ha generat inseguretat jurídica. A més, defensa que les sentències de l'octubre estaven "extensament argumentades" i que ara es deixen sense efecte "sense justificar que hi hagi un desencert jurídic". 

En el tercer vot particular –presentat per Pablo María Lucas Murillo de la Cueva- defensa les tres sentències de l'octubre perquè estan "ben fonamentades" i amb "argumentació convincent". "La jurisprudència, com la legislació, ha de variar per acomodar-se a la realitat", escriu i afegeix que no cal que se succeeixin "ni esdeveniment extraordinaris ni canvis legislatius" per variar-la. A més, defensa que la secció segona està especialitzada en la matèria de tributs i, en canvi, el ple no. 

Així mateix, critica la imatge que ha donat el tribunal a la societat. "Cal evitar que en pocs dies el Tribunal Suprem afirmi una cosa i la contrària, desdient-se, perquè llavors no transmetrà a la societat la imatge de que fa justícia sinó la de que sembra desconcert", recull aquest vot particular. 

María Lucas Murillo: "Cal evitar que en pocs dies el Tribunal Suprem afirmi una cosa i la contrària, desdient-se, perquè llavors no transmetrà a la societat la imatge de que fa justícia sinó la de que sembra desconcert"

A més, considera que el canvi de criteri ha suposat un "dany greu per a la seguretat jurídica i un seriós trencament de la posició constitucional del Suprem". "L'òrgan jurisprudencial superior [...] no pot dir una cosa el 16 d'octubre i una altra radicalment oposada el 6 de novembre simplement perquè es considera preferible una interpretació a l'altra", recull el vot. 

En el cas de Fernando Román García, defensa la "plena legitimitat" de les sentències d'octubre i considera que contenen una "explicació detallada en termes tant raonats com raonables per argumentar el canvi de doctrina sobra la qüestió controvertida". 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació