Cas Borrell

La sonora incomoditat de PP i Cs amb les irregularitats de Borrell

Els dos partits van salvar el ministre del PSOE de ser reprovat al Senat, i han mantingut una posició tèbia sobre el seu ús d'informació privilegiada

per Carles Bellsolà , 27 de novembre de 2018 a les 15:45 |
Josep Borrell, en una manifestació per la unitat d'Espanya a Barcelona. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tant PP com Cs han estat tremendament agressius els darrers mesos amb diversos ministres de Pedro Sánchez en relació a diverses irregularitats, sospites d'irregularitats, relliscades o, fins i tot, actuacions legals però èticament discutibles. Han demanat insistentment la dimissió de tots ells. Amb una sonora excepció: la del ministre d'Exteriors, Josep Borrell, amb qui han estat notablement més permissius durant un llarg més i mig. I només avui, ja amb la sanció confirmada, han demanat explicacions (Cs) i el cessament (PP).

La sanció a Borrell, de 30.000 euros, que ha publicat el BOE aquest dimarts, correspon a una "infracció molt greu", per haver venut el 2015 "a compte d'un tercer" accions d'Abengoa per valor de 9.000 euros, quan tenia "informació privilegiada" sobre la companyia. Molt privilegiada: Borrell era conseller d'aquesta empresa, i va fer la venda just abans que caigués a la Borsa: el 24 de novembre del 2015, dos dies abans que la tecnològica presentés preconcurs de creditors i les accions caiguessin un 52,07%.


Que Borrell havia emprat informació privilegiada era ja prou conegut des de fa temps. La sanció de la CNMV, de fet, es va divulgar ja a mitjans d'octubre. En aquell moment, qui més va demanar la seva dimissió van ser els independentistes i nacionalistes catalans i bascos, i la reacció de PP i Cs va ser més aviat tèbia, en un moment que Borrell es confirmava com el gran ariet del govern de Pedro Sánchez contra l'independentisme català i no dubtava a obrir una crisi diplomàtica amb Bèlgica per la qüestió dels presos.

Reprovació avortada


En aquest escenari, PP i CS no van dubtar, el 7 de novembre, a votar al Senat al costat del PSOE per impedir la reprovació de Borrell, que havien demanat PDECat i ERC.

Posteriorment, i fins a avui, les crítiques des de la dreta espanyolista a Borrell per aquest afer van seguir sonant amb sordina. A la vegada que Borrell seguia visualitzant-se com el principal adversari de l'independentisme català al govern de Sànchez, amb moments com les seves declaracions -una relliscada, de fet- a la premsa britànica pronosticant que el Regne Unit es trencaria "abans" que Espanya, o la seva picabaralla amb Gabriel Rufián i els diputats d'ERC, acusació d'escopinada inclosa.

 

El ministre d'Exterior, Josep Borrell, al Congrés Foto: Europa Press


Fins i tot després confirmar-se la multa a Borrell, en ser publicada al BOE, la reacció de PP i Cs ha estat menys irada que amb altres ministres socialistes en la corda fluixa. El líder del PP, Pablo Casado, s'ha preguntat "què espera" Sánchez per "cessar els seus ministres. I Cs ha demanat la compareixença de Borrell al Congrés, però no la seva dimissió

La relativa permissivitat de Cs i PP amb Borell contrasta amb la seva postura agressiva respecte als draps bruts d'altres ministres de Sánchez. Ja des del minut zero de la legislatura:

Huerta, al carrer en sis dies

Màxim Huerta només va durar sis dies com a titular de Cultura i Esports, després que es conegués  que va ser sancionat per Hisenda per defraudar 218.000 euros en les seves declaracions dels anys 2006 a 2008. En concret, Huerta va tributar ingressos com a presentador de televisió a través d'una empresa seva i per l'impost de societats, en comptes de fer-ho per l'IRPF. 

La reacció de PP i Cs va ser immediata -tot i que no tan intensa com en ocasions posteriors-. El mateix dia, Cs va demanar la seva compareixença, i des del PP es va retreure Huerta que no hagués dimitit al  moment.

Montón, el seu màster i el màster de Casado

A Huerta la va seguir Carmen Montón, que no va superar els 100 dies de gràcia i va haver de renunciar al setembre, després que es revelessin irregularitats en el seu màster a la universitat Rey Juan Carlos de Madrid.

Aquesta universitat és la mateixa que va expedir el molt dubtós màster del president del PP, Pablo Casado, i el líder popular no va arribar al punt de carregar directament contra Montón. Però el seu partit sí que va fer comparacions aleshores, per boca del secretari general, Teodoro García Egea, que va afirmar que les acusacions contra Casado "s'han anat ensorrant", mentre que, en el cas de Montón "els dubtes han anat creixent".
 

Albert Rivera, al Congrés Foto: Flickr Cs


Cs, per la seva banda, sí que en va fer sang. El partit taronja va aprofitar l'oportunitat per embestir a dreta i esquerra, i per empastifar Sánchez en relació a la seva pròpia tesi. "No només tenim un cas Casado, sinó que ara hi ha un cas Montón, i no estem simplement davant les corrupteles del PP a la universitat, sinó davant les corrupteles del bipartidisme a la universitat", va proclamar Albert Rivera al respecte.

El xalet de Duque

No tan agressius -però sí exigents- van ser PP i Cs amb el ministre més ben valorat de Sánchez: el titular de Ciència i astronauta Pedro Duque, que va comprar un xalet mitjançant una societat, per pagar menys impostos.

A l'octubre, el PP li va demanar explicacions en una interpel·lació parlamentària. No per aquesta actuació -perfectament legal, i emprada en el passat per alts dirigents del PP, com ara l'exministre Josep Piqué-, sinó per si havia "mentit a tots els espanyols" al respecte, i van demanar el seu cap si es confirmava aquest punt. 

Cs també va demanar la compareixença de Duque, i si bé Albert Rivera no va arribar a demanar explícitament la seva dimissió, sí que es va ocupar de recordar que Huerta -i abans, el popular José Manuel Soria- havien dimitit "per motius fiscals".
 

Pedro Sánchez, Ana Pastor i Pablo Casado, en una imatge d'arxiu


Calviño, també comprant pisos amb societats

Un cas similar va ocórrer amb la titular d'Economia, Nadia Calviño, de qui tant PP com Cs van demanar que comparegués al Congrés immediatament després que es conegués que també havia comprat una propietat a través d'una societat. Especialment agressiu verbalment va estar aleshores Casado, que va ironitzar que Sánchez no tenia un Consell de Ministres, sinó "un consell d'administració de propietaris o testaferros de societats instrumentals".

Delgado, reprovada dos cops

I encara s'ha demanat amb insistència un altre cap de ministre socialista: el de la titular de Justícia, Dolores Delgado. El Congrés va aprovar a l'octubre una moció de de reprovació del PP -votada també per Cs- que demanava la seva "immediata dimissió" per haver participat en un dinar amb el comissari jubilat -i empresonat- José Villarejo, implicat en la guerra bruta del govern del PP a través de les clavegueres d'Interior. 

Aquesta, de fet, va ser la segona reprovació de Delgado a mans de PP i Cs: el Senat ja ho havia fet al setembre, amb el vot de les dues formacions.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació