pressupostos

El Govern afronta les protestes de funcionaris amb la legislatura en precari

Metges, funcionaris i professorat es mobilitzen per revertir les retallades de Mas a les portes de la presentació dels pressupostos, que JxCat i ERC hauran de negociar a fons

per Sara González , 26 de novembre de 2018 a les 21:39 |
Protesta de metges, aquest dilluns. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Vuit mesos després de la investidura de Quim Torra i de la reactivació del Govern després del 155, les dificultats per avançar tant en la dimensió nacional com la social passen factura. La dura acció judicialitzadora de l'Estat i la falta d'una estratègia unitària de l'independentisme impedeixen que el procés vagi més enllà de l'estadi de la resistència, i de l'obra del "govern efectiu" no en surten per ara grans avenços socials. La legislatura està en precari -les dificultats per aprovar els pressupostos que ultimen JxCat i ERC en seran la millor prova- malgrat que al Govern ningú contempla per ara forçar eleccions.

La manca d'avenços en l'agenda social és el detonant de les mobilitzacions del sector públic previstes per aquesta setmana, tot un maldecap per a l'executiu, que està a les portes de la negociació dels pressupostos sense tenir garantides les aliances perquè prosperin. El diàleg obert amb Madrid tampoc dona ara per massa alegries, sobretot en l'àmbit polític, i Torra i Pedro Sánchez deixaran que la tardor passi sense la reunió promesa a Barcelona, on sí se celebrarà un consell de ministres el 21-D.


Set anys després de les retallades i polítiques d'austeritat aplicades pel Govern d'Artur Mas, part del sector públic denuncia que no s'han revertit prou i que se n'està ressentint tant el servei que presten al ciutadà com les seves condicions de treball. Els primers en arrencar la setmana de protestes han estat els metges, que juntament amb els funcionaris i la comunitat educativa faran bullir el carrer en una mobilització conjunta el dijous. Just aquesta setmana, el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, té previst començar a reunir-se amb els grups parlamentaris per afrontar la negociació d'uns pressupostos clau per a la legislatura.

Un superdijous de protestes


Els metges d'atenció primària estaran en peu de guerra durant cinc dies i, per ara, no hi ha avenços en la mediació liderada pel departament de Treball. Demanen 920 metges més per distribuir millor l'atenció i limitar el nombre de visites diàries a 28 -12 minuts per visita- quan ara n'estan atenent entre 35 i 50. També exigeixen recuperar els salaris, retallats el 2010 en el context de mesures per reduir el dèficit públic de l'executiu de CiU. En el primer dia de vaga, calculen que el seguiment de la vaga és pràcticament del 100%. 
 

Dijous seran els funcionaris els que se sumaran a l'onada de protestes. D'entrada, faran una aturada parcial de dues hores entre les dotze i les dues del migdia i el 12 de desembre ja hi ha una vaga de 24 hores convocada per UGT i CCOO i que ha obtingut el suport de molts altres sindicats. Reclamen el retorn de les pagues extraordinàries del 2013 i del 2014 després de mostrar el seu desacord perquè la Generalitat s'ha compromès a tornar-les, però en un termini de vuit anys.

El col·lectiu ho considera un "insult" perquè, durant el Govern de Carles Puigdemont, es va acordar començar-les a retornar aquest any, una proposta que va ser també defensada pel Parlament. Si no es produeix un acord previ, uns 250.000 treballadors de la Generalitat i d'empreses públiques estaran cridades a la vaga. 

Protestes a l'ensenyament

Sindicats de professors també han cridat a la vaga el pròxim dijous. Reclamen restablir l'horari lectiu que tenien els professors abans de les retallades del 2010, que era de 23 hores per als docents de primària i 18 a l'ESO, una menys de les que fan ara. A nivell pressupostari, són necessaris 45 milions per tornar a l'horari anterior fins a finals d'any, i 136 si es contempla el curs sencer. Això es tradueix també en la necessitat de contactar 3.400 professors més.

Les retallades i polítiques d'austeritat aplicades pel Govern d'Artur Mas, que encara no s'han revertit, són en l'origen de les reivindicacions al sector públic
 
La reducció de les ràtios a les aules fins a 22 alumnes a primària i 27 a l'ESO és una altra de les exigències. El 17 de novembre passat, la comunitat educativa ja es va mobilitzar per reivindicar que s'inverteixi el 6% del PIB en educació. A la vaga del professorat de primària i secundària, s'hi sumaran també els docents i l'alumnat universitaris. En les darreres setmanes, també Mossos i Bombers han protagonitzat protestes i mobilitzacions tot denunciant la falta d'efectius i de recursos i reclamant millores laborals.

El punt àlgid de la setmana de protestes serà dijous, quan les reivindicacions de metges, funcionaris, professorat i estudiants confluiran al carrer en una manifestació al centre de Barcelona. Tot plegat, un context de pressió social sobre el Govern, que amb aquesta banda sonora de clams anti-retallades ha d'afrontar una negociació de pressupostos gens fàcil. La manca d'una proposta fiscal per part d'ERC i JxCat que permeti sumar aliats fa que, a hores d'ara, els independentistes no tinguin prou majoria per aprovar els pressupostos al Parlament. 

El ball "imminent" de les negociacions

Aragonès es reunirà de forma "imminent" amb els grups parlamentaris, i prioritàriament amb els comuns, amb els quals haurà d'abordar aquesta qüestió. ERC ha manifestat que està disposada a explorar mesures fiscals amb el dubte de si també a apujar l'IRPF a les rendes altes. Per contra, el PDECat ha tancat la porta per complet, tot i que la seva posició no és hegemònica a Junts per Catalunya, que ha evitat pronunciar-se de forma rotunda. Uns i altres, però, assumeixen que hauran d'apujar impostos per aconseguir suports i, en principi, es reserven més marge en el de successions.

El fet que els comuns hagin fet públiques les seves propostes per aprovar els pressupostos de la Generalitat, que inclouen una reforma fiscal que permeti recaptar entre 600 i 700 milions i apujar l'IRPF a les rendes de més de 90.000 euros, fa impossible un "no" rotund de l'executiu. La portaveu dels republicans, Marta Vilalta, ha advertit als comuns, però, que per molt que recullin el guant de les propostes llançades, la Generalitat té "limitacions" a tenir en compte. Els independentistes sí han tancat la porta per complet a aprovar els pressupostos de l'Estat, que des del grup liderat per Jéssica Albiach segueixen reivindicant per assegurar l'entrada de 2.200 milions d'euros a la tresoreria catalana. 
 
Les protestes al sector públic marcaran, doncs, el compàs del trencaclosques pressupostari, però també la necessitat de tancar, primer, acords amplis al Govern sobre cap a on la legislatura i quin marge negociador es donen. Un pas previ per trobar en l'oposició l'aliança necessària. La superació o no d'aquest capítol serà clau pel Govern de Torra, que per ara té grans dificultats per demostrar que és capaç de teixir consensos més enllà del front antirepressiu. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació