I en aquest mentrestant, constatem que la sortida desigual de la crisi econòmica que va esclatar el 2008 implica que la banca no tornarà com a mínim 42.000 milions del rescat (si li obliguessin el Suprem ho "afinaria", que hi té la mà trencada) i que els funcionaris –puntals de la classe mitjana- i els pensionistes tampoc recuperaran el poder adquisitiu que tenien. Això s'accentua en entorns urbans on les necessitats socials creixen (perquè ho fa la nostra esperança de vida i l'anhel de benestar) i la gentrificació converteix en més urgent que mai la política d'habitatge. És en aquest context, i el de les eleccions sindicals a la funció pública -incorporeu la dada per entendre els tempos-, que es fa visible el malestar funcionari: Ara és la nostra i vaga a tot el sector! D'entrada, i partir d'avui, una setmana a l'atenció primària convocada pels metges. Vindran funcionaris i mestres a més d'estudiants. Andreu Merino i Laura Estrada us expliquen els perquès, l'estira-i-arronsa amb el Departament i l'afectació que tindrà pels pacients en aquesta completa guia. 15.000 metges estan convocats.
Les retallades de Mas i Boi Ruiz, que van voler ser primers a complir amb les polítiques d'austeritat que marcaven Rajoy i Merkel i s'hi van aplicar (l'"hem tocat os" de Mas quan es justificava per no fer més ajustos), es noten anys després. L'actual Govern no és, per ara, capaç de revertir-les malgrat algunes mesures parcials dels darrers anys i els acords a la concertada. El dèficit fiscal que pateix el país -i que no va camí de resoldre's- i les limitacions a l'hora de crear noves figures fiscals no ajuden. L'escenari pressupostari (no hi haurà comptes nous a Madrid i tampoc sembla que n'hi hagi d'haver a Barcelona) no permetrà nous increments de la despesa. Ahir a la nit el Departament de Treball feia de mitjancer in extremis per un pacte entre l'ICS i els sindicats que desconvoqués o escurcés la vaga, un dret inqüestionable que farà la murga a molts ciutadans.
Ser mare i molt més. Quan parlem de benestar parlem de desenvolupament personal, de poder ser, si així es vol, pare o mare sense haver-s'hi de deixar la vida. D'això, però amb un toc d'humor, que també convé, ens en parlarà a la seva secció que va arrencar ahir la periodista musical Elisenda Soriguera, mare des de fa dos anys i disposada a comentar com una criatura influeix en el cercle d'amistats, en la família, a la feina o en les rutines diàries. La Pocmoderna surt de mare: no us la perdeu.
La Crida de Sànchez. La Crida ja va perfilant el seu esquelet orgànic (clar) i ideològic (molt voluble). El partit impulsat per Carles Puigdemont pretén convertir-se en la casa gran de l'independentisme a partir de la transversalitat ideològica i de posar els objectius "de país" per damunt de les idees. D'aquí -i també fruit de la negativa d'ERC, la CUP i Demòcrates a confluir-hi- les crides a la unitat a les eleccions que venen. Per ara sabem que l'home fort serà Jordi Sànchez, que des de la presó ho prepara tot i negocia amb el PDECat com s'hi ha de sumar, i també podria tenir un rol important Elsa Artadi, consellera de la Presidència. Oriol Marchus en dóna els detalls.
Alcaldes que es mouen. I ja que parlem de moviments als partits aturem-nos també a les llistes, a les de Barcelona. Divendres es va donar el tret de sortida a les primàries de l'ANC (que ja han assumit competir amb la resta de l'oferta política republicana), el relleu de Bosch per Maragall a ERC ja s'ha formalitzat, i avui Joan Serra Carné i Sara González us expliquen que Ada Colau pensa en Jordi Martí, gerent de l'Ajuntament i que va ser portaveu del PSC al consistori, per ser un dels homes forts a la candidatura dels comuns. Vol donar imatge de gestió.
I més alcaldes. En primer lloc el d'Argentona, Eudald Calvo, de la CUP (sector Poble Lliure) i una de les cares de l'AMI, que fa una lectura crítica del moment de l'independentisme en aquesta entrevista amb Aida Morales. Com a crancs, diu. I el de Santiago de Compostel·la, Martiño Noriega, de les marees de l'esquerra alternativa galleguista, que en l'entrevista de Pep Martí també aborda assumptes com la situació política aquí, a Galícia i a Espanya. Us interessarà.
Vist i llegit
Ahir va ser 25-N i al diari vam dedicar un ampli especial a la violència de gènere des de moltes òptiques (recupereu-lo en aquest fil). El periodisme hi ha de posar llums d'alerta, testimonis, dades i fiscalització dels poders. I també ha d'impedir que corrin les llegendes urbanes o les lectures interessades. A Maldito Bulo van recollir-ne ahir una vintena dels darrers temps, tant d'usuaris de xarxes com de mitjans ultres, relacionades amb les dones i el feminisme. Algunes fan riure, altres fan por.
El passadís
Quaranta-tres anys després de la mort del dictador, els maçons no llancen la tovallola per intentar recuperar el patrimoni que els fou expropiat pel franquisme. Les darreres setmanes, membres de diverses "obediències" -com s'anomenen aquestes associacions- han mantingut reunions per elaborar una estratègia conjunta. Dirigents de la Gran Lògia d'Espanya (de línia anglesa, masculina) i de la Gran Lògia Simbòlica (i de cultura francesa, mixta i més laica), com també del Gran Orient de Catalunya s'han trobat per treballar conjuntament i explorar la via judicial. Quan es va aprovar la llei de Memòria Històrica de Rodríguez Zapatero, qui era l'interlocutor del PSOE amb els maçons, Ramón Jáuregui, ja els va deixar clar que la restitució del patrimoni seria complicada. Es pot dir que per la maçoneria ha estat molt més difícil que per altres organitzacions, com partits i sindicats. No ha existit mai una única organització maçònica a l'estat espanyol i molts dels edificis expropiats pel franquisme anaven a nom de particulars. A més, moltes entitats maçòniques són de creació posterior a la mort de Franco. Però al gener hi tornaran.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2009, i a les portes de la sentència del TC retallant l'Estatut -veuria la llum el juny de 2010- dotze diaris catalans publicaven l'editorial conjunt La dignitat de Catalunya. El text redactat pel notari Juan José López Burniol i el periodista Enric Juliana el van publicar El Periódico, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa. Advertia dels efectes de retallar el que havien votat els catalans en referèndum. Va ser interpretat a Madrid com mostra de "pensament únic" català i, òbviament, no va ser atès, com va passar amb moltes altres demandes i avisos dels darrers anys. Aquí el podeu recuperar.
L'aniversari
El 26 de novembre de 1882 naixia Tarragona l'intel·lectual Antoni Rovira i Virgili, que va morir exiliat a Perpinyà el 1949. Periodista, lingüista i polític va militar a ERC als anys 30 i 40. En va ser diputat i va fer de president del Parlament a l'exili en substitució de Josep Irla, que va prendre el relleu de l'afusellat Lluís Companys a la presidència. La universitat pública de Tarragona porta el seu nom. D'ell us recomano molt llegir Els darrers dies de la Catalunya republicana, el dietari de la vigília de l'ocupació de Barcelona i la fugida a un exili que va ser llarg. Val la pena tenir-ho present. La seva filla, Teresa Rovira, parla aquí del seu llibre Defensa de la democràcia amb motiu de la seva traducció a l'anglès.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi