L'independentisme fa guanyar
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de juliol de 2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Costa de creure-ho sense pessigar-se però la realitat és que, en les pròximes eleccions, la batalla principal es lliurarà per apropiar-se l'etiqueta d'independentista. Des de CiU, Artur Mas es defineix a si mateix en aquest sentit i als convergents els agrada recordar que són ells el partit que més independentistes aplega. Han sobiranitzat el discurs i, almenys formalment, han canviat el peix al cove per una nova filosofia de contundència respecte a Madrid. Tots aquests trets s'han accentuat clarament després de la manifestació del 10-J.La nova Solidaritat Catalana per la Independència s'ha estrenat reclamant, també, aquest espai electoral. Laporta, López Tena i Bertran lluitaran per capitalitzar al màxim les aspiracions d'un sector de la societat que les darreres enquestes consideren majoritari. Reagrupament s'hi afegirà, amb tota probabilitat, i ja ha començat una cascada d'adhesions orientades a forçar la creació d'una oferta transversal i coherent amb els que volen un estat propi, i el volen ràpid.
La tercera marca en disputa és ERC, que ha perdut l'exclusiva de l'independentisme electoral. Els republicans fugen a tota velocitat del tripartit i s'ofereixen, igualment, com a vot útil per tractar de prémer l'accelerador en la pròxima legislatura.
La resta d'espais, doncs el de sempre. Amb la diferència que federalistes diversos i espanyolistes variats aspiren, com a màxim, a conservar els diputats que tenen al Parlament sortint. La història d'aquest país va ràpida.
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Arxivat a:
Política Ara a portada
El més llegit
...o en tot cas la total manca de sentit comú, cultura i sentit de la realitat. En tot cas, GRACIES. Queda clar que la quantitat de vejenades per línea escrita és inversament proporcional a la capacitat intelectual. La realitat és: el pseudo partit feixista i de poble que és erc, tornarà, de moment a mig camí del que es mereix. Això és: de moment perderà la meitat de sous... vull dir, diputats... a mig camí a quedar-se amb 4-6, que és, amb generositat, el que pot "recaptar". La gent s'en cansa. Fins i tot els brètols. Els mentiders i manipuladors d'aquest estil és el càncer de Catalunya. En fi, es d'agrair l'ignorància, que mai fa riure, però en aquest cas, ratlla la ciència ficció. Gràcies erc i afins, perque amb els vostres actes totalitaris ens feu més lliures.
Aquesta setmana es coneixerà la sentència de la Cort Internacional de Justícia. De moment 69 estats membres de la ONU han reconegut la independència de Kosovo. Espanya és dels pocs europeus que no ho ha fet.
http://www.vilaweb.tv/?video=6280
restarem a l'aguait
D'acord anb l'Oracle però... L'establishment no està per canvis ni revolucions ni òsties i d'això s'encarreguen els poders fàctics amb el Grupo Godó com a bandera. Així que aquesta aventura malauradament ho tindrà magre per tirar endevant i caldrà una bona ronyonada per anar ajupint-se contínuament per treure pals de les rodes. Pregunteu-li al Laporta.
Deu meu! quina colla de somniatruites hi ha al ciberespai. Obriu els ulls: CiU tindrà diputats suficients per governar en minoria i amb suports putuals del PSC (el PSOE encantat: s\\\'allibera del desastros tripartit, li dona el cop de gràcia al PSC-C i guanya un amic a Madrid).
CiU no voldrà forçar la màquina sobiranista per por a trencar la unitat de la societat catalana (sigui real o com excusa) i tot continuarà igual.... hummm... tot no... tindrem una baralla permanent entre ERC i la nova SCI-RCat a l\\\'espai independentista (al voltant del 15% dels vots).
Sr. Mateu Ciurana, via Sr. Ramoneda, foti's la "preciosa llengua espanyola" exactament al forat del cul, i després procedeixi a empènyer fort.
Quin fàstic que fins i tot quan declaren que n'estan farts i tips que n'abusin, alguns sentin la necessitat de fer-se perdonar.
Vull separar-me
11/07/10 02:00 - Mateu Ciurana
Escolta Espanya, hem arribat al final de camí. Vull separar-me. No m'havia pas imaginat fa uns anys que arribaria a aquest extrem però això nostre no té futur. Et veig com un marit antipàtic que em maltracta i m'explota. No em sap greu recordar que t'he estimat i que m'he esforçat per salvar la nostra relació, però tu m'has tingut sempre com una propietat. T'he servit i has presumit de mi. M'has dit alguns cops que m'estimes però amb la boca petita i només quan has buscat alguna cosa de mi. És ben trist, després del que jo he fet perquè anessin millor.
Encara hi ha coses que m'agraden de tu, no em fa res reconèixer-ho. Per exemple la teva preciosa llengua castellana. Quina pena que durant tots aquests anys no hagis mostrat cap interès per la meva.
Tenim una història i uns fills junts, però ara vull trencar amb tu. Conec bé les teves estratègies. Em diràs que tu, sense mi, no seràs rés, que ens necessitem. Per a tu, la manera d'arreglar les coses és que jo renunciï a ser el que sóc. Te n'adones? Mai no havia pensat que pogués sentir el desamor que sento per tu. Em sap greu.
Ara convindrà que ens posem d'acord i veiem com partim les coses i com seguim pujant els fills. Tinc clar que t'hauré de passar una pensió. Cap problema. Parlem-ne i fem números. Sempre has portat malament que jo guanyi més que tu. Amb la generositat que t'he demostrat sempre. Que absurd!
Podria fer-te retrets. Podria dir-te, per exemple, que no t'has pres seriosament la meva manera de ser i les meves ganes de viure a la meva manera. Això nostre podria haver estat un èxit, però ara et vull dir adéu. Si pot ser, civilitzadament. Fins ara no t'has cregut que prendria aquesta decisió, però, ja no és problema meu. Què faràs? Mira de mantenir una mica de dignitat, si pots. Jo em sento amb ganes de viure i tinc molts projectes. No et dic aquella frase que tant t'agrada que s'atribueix la mare de l'últim rei musulmà de Granada (llora como mujer por lo que no has sabido defender como un hombre), perquè a més de masclista, deu ser falsa. Agafa-t'ho com vulguis, però vull deixar-te. Que tinguis sort!
Adéu, Espanya!
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/193273-vull-separar-me.html
\\\\\\\\\\\\\\\"I les paraules que es faran servir per confondre els mariners del vaixell no seran compreses quan siguin dites. Les cadenes del mar s´hauran trencat aquella nit i estaran enterrades al fons del mar. El dia que el vaixell vindrà.\\\\\\\\\\\\\\\"
A partir del 10/07/10...s\\\\\\\\\\\\\\\'evidencia que: \\\\\\\\\\\\\\\"Els temps estan canviant\\\\\\\\\\\\\\\".
És del tot comprensible que tot el món unionista estigui nerviós. Com voleu que no ho estiguin ? .......tranquils....GUANYAREM !!!
\\\"I les paraules que es faran servir per confondre els mariners del vaixell no seran compreses quan siguin dites. Les cadenes del mar s´hauran trencat aquella nit i estaran enterrades al fons del mar. El dia que el vaixell vindrà.\\\"
A partir del 10/07/10...s\\\'evidencia que: \\\"Els temps estan canviant\\\".
És del tot comprensible que tot el món unionista estigui nerviós. Com voleu que no ho estiguin ? .......tranquils....GUANYAREM !!!
independència
La Vanguardia del Sandrito España, va jugar fort, sobretot amb el serbi Jordi Basté!!!! pero els temps estan canviant i la ronya filla del franquisme té els dies comptats; als catalans, espanya ens sembla ronya, montilla, analfabetisme i que tornen els parasits; el tripartit nomes son parasits, parasits i parasits, per aixó erc, s'esfonsa en la miseria propia del montilla y sus paisanos; repugnant espanya, i el Baste entrevistant a la feixista i espantapajaros-aquilucho de la Vega i de Giron y de Velasco; Sr. Conde, la Vanguardia dels NEO-NAZIS marxarà en caravana cap a la seva putrefacta españa franquista eterna? Basté, fas pena, molta pena!!!
No crec que aquesta proposta de Crida a la Solidaritat tiri endavant. A La Vanguardia sembla que no fa gaire gràcia i ja estan esmolant ganivets, sobretot l'Antich i la Rahola. Ja es van carregar al Laporta i no crec que els hi costi gaire fer-ho amb els altres. Pena de país, massa ple de subscriptors!
http://www.youtube.com/watch?v=W6pLX4FYtAU
Els partits polítics que no estan per la llibertat, ja han fracassat!
Esta clar qui hem de votar.
O votar partits retrògrades que encara somien amb federalismes, estatutets i concerts econòmics, o bé, partits que estimin la llibertat, el progrés i la independència de Catalunya.
Nosaltres ja hem decidit que al dia següent d'haver votat pel Parlament, Catalunya serà lliure i independent!
Visca la Democràcia!
Visca la Constitució Catalana!
Visca la Llibertat!
Visca Catalunya Estat!
De moment, molt d' "agit-prop" i poca politica.
Per eixemple aquesta mateixa planta si NO arriba a la totalitat de les llars...malament rai...un futimé de cervells estan segrestats de fà anys i si no els alliberem ells continuaran VOTANT als seus segrestadors... que a damunt els humil-lien.
Ah, però compte que quan impulsem definitivament la independència, que no ens vulguin encolomar un "unió dinàstica" amb Escanya! Que ja he sentit veus d'alguns que diuen que home, potser no estaria malament com a solució pactada... Els Bourbons, a França.
En aquestes pròximes eleccions hi apareixerà un partit purament independentista, es digui Solidaritat, DC o RCat, a més que alguns altres se'n voldran apropiar, CDC (UDC no mentre tingui el Duran al capdavant), ERC o fins i tot ICV.
Ara, l'impuls definitiu vindrà quan el PP guanyi les pròximes eleccions escanyoles, avançades o quan toquen, el 2012.
L\\\'any 3025 Espanya ja no existira perquè serà un pais arab.
La dotzena de diputats d'erc-montilla no serveixen per res de res, per que el seu estimat i forrat montilla no en treura ni per pipes; jugada: ERC 5 diputats, la resta per la Crida; prou vot montillista, cap vot a erc-montilla!
Sou com "la gota malaya"!!! Això que dius Cot, no t'ho creus ni fart de cigalòs!!!
Al final, estic convençut, sereu independents però jo calculo que cap a l'any 3025 o així...
Ara cal que tothom treballi amb generositat i capacitat de concretar els objectius. Necessitem aquesta candidatura unitària de l'independentisme. Al meu voltant veig una gentada que ho està esperant (vegeu el bloc http://perabonspatricis.blogspot.com)
El més important a partir d'ara,és guanyar electors independentistes que voten a CiU perque votin La Crida. El seu vot serà també per en Mas,però deixant clar que es vol la independència. Votar a ERC també serà un vot útil perquè no ens podem imaginar la unitat independentista sense els que n'han fet bandera i lluita des de sempre, però deixant clar que amb el PSC mai més fins que se sumin ells a l'independentisme. S'ha d'aconseguir que la Crida obtingui més de 10 diputats robats sobretot a CiU i a ERC en menys mesura perquè són menys.L'ideal és que CiU obtingui uns 50 escons.10 escons la Crida i una dotzena ERC. Amb aquesta majoria,som imparables
a unitat. I la unitat depèn...dels vots.
Si la Crida fa allunyar a Ciu de la majoria abosluta,CiU estarà OBLIGADA a pactar per Governar. I si a més a més,tampoc suma amb la Crida de Laporta,també estaran OBLIGATS a pactar...amb ERC.
Jo penso que CiU traurà menys de 55 diputats,La Crida uns 10 diputats i ERC una dotzena. Ningú fa majories sense TOTS els altres.
Certament,un pacte entre CiU i ERC és impensable.Però si al mig hi ha un grup potent (vull dir uns 10 diputats) de la Crida,la unitat és possible,necessària,i el més important: és el millor que ens podria passar! Perquè amb un mandat democràtic així,qui atura la transició a la independència???
No em pensava veure una Catalunya independent i orgullosa en la plenitud de l'exercici del seu dret a l'autodeterminació. I des del 10 de juliol cada vegada ho estic veient més a prop. I ara encara més després de les darreres iniciatives sobiranistes, tant les de la CiU del Sr. Artur Mas, com la recentíssima de la Solidaritat Catalana per la Independència i la de Reagrupament del Sr. Carretero. Totes elles apunten al mateix resultat: obtenir una majoria suficient a les properes eleccions al Parlament de Catalunya per aplicar un programa que porti aquest país a la seva independència. I si algú ho vol encara és a temps d'afegir-se a aquest moviment imparable.
Que en prenguin bona nota a Espanya. Potser ara sí els començarem a fer basarda. Perquè des de 1714 Catalunya no havia estat capaç de mostrar-se més decidida que ara a desfer-se de la opressió de l'estat espanyol. Visca Catalunya lliure!