23
de novembre
del
2018
Actualitzat
el
17
de desembre
a les
0:02h
Les primàries independentistes a la ciutat de Barcelona es posen en marxa, després que en les últimes setmanes un total de 65 persones s'hagin presentat com a candidats. Tots ells ho han fet en el marc de la plataforma Primàries Catalunya, un projecte que va agafar l'estela de la proposta que prèviament havia fet Jordi Graupera, que aquest divendres s'ha presentat clarament com un dels preferits a l'hora de liderar la llista.
Entre les veus que s'han presentat, però, també destaquen altres cares conegudes, com són les de Adrià Alsina, Núria de Gispert, Gerard Ardanuy, Borja Vilallonga o Maria Vila. Ara, les més de 38.000 persones que s'han inscrit al cens de les primàries a Barcelona -més de 25.000- hauran de decidir, per una banda, qui volen que sigui l'alcaldable i, per l'altra, les persones que formaran part de la llista i en quin ordre. L'objectiu dels candidats és que Barcelona vagi més enllà de ser la capital del país i, arran dels resultats de les eleccions municipals del 2018, lideri el canvi cap a la República.
"Hem de fer que la ciutat de Barcelona sigui la punta de llança per aconseguir la independència d'aquest país". Així ho ha afirmat la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, que, conjuntament amb la portaveu de Primàries Barcelona, Anna Arqué, ha anunciat el "tret de sortida" d'un projecte que ha de servir per promoure una política transparent, regeneradora, igualitària i democràtica. D'aquesta manera, ha afirmat Paluzie, les primàries es posen a les mans de les persones que hi han donat suport, és a dir, dels ciutadans que conformen el cens a la ciutat, amb el suport de l'Assemblea que ja hi ha destinat 150.000 euros.
Però més enllà d'aquí, ha defensat Arqué, les primàries -també arreu de Catalunya- aniran molt més enllà. "Ens allunyen del despotisme, de la condescendència de la vella política i de les seves cúpules", ha assegurat, i ha continuat: "Perquè els polítics de la queixa ja no ens representen". Entre aplaudiments i davant d'unes 400 persones, Arqué ha fet una crida al "talent, el coneixement, la vocació i l'estimació al barri i a la vida dels barcelonins". Per això, ha demanat polítics compromesos amb els seus electors: "Ens han acostumat massa a que no es compleixin els mandats electorals, perquè avui encara estem vivint el desconcert d'un mandat del primer d'octubre que el 21 de desembre no es va complir".
Graupera referma el liderat
Graupera s'ha presentat com a preferit d'aquestes primàries entre crits de suport i aplaudiments del públic. "Fa sis mesos, una cort de cínics ens va dir que no era possible", ha començat. "I sí, som aquí, però on serem d'aquí a sis mesos?", s'ha preguntat. Graupera ha recordat que "tot és possible" i ha insistit que aquestes eleccions serviran per determinar el futur dels propers 30 anys a la ciutat. Fent una pinzellada al seu projecte electoral, ha assegurat que lluitarà per una ciutat "més pròspera" i "on els catalans puguin competir amb la resta del món amb igualtat de condicions".
Altres candidats també han donat el seu suport explícit a Graupera, com és el cas d'Àstrid Bierge, que ha remarcat que "és el millor alcalde que es pot tenir". Les veus, però, han estat moltes i disperses, i entre els candidats s'han escoltat proclames ecologistes, del món de la ciència, arguments en favor del dret o de la tecnologia, però sempre amb una clara voluntat independentista i de millora de ciutat.
Adrià Alsina, per altra banda, és un dels primers candidats que s'ha presentat davant del públic, definint el seu projecte com una "aventura" que, segons ha dit, "servirà per canviar-ho tot". "Som aquí per fer-ho millor i acabar la feina, que això ens quedi clar", ha dit. Però per davant de tot, ha sentenciat: "Em presento per proclamar la independència"
Dues rondes de votació
Les persones inscrites al cens podran votar a partir del 14 de desembre, quan s'iniciarà la primera volta de votació. Durant dos dies -fins el 16 de desembre- els ciutadans podran escollir entre dos candidats, per tal d'elegir el cap de llista.
Del 21 al 23 de desembre, per altra banda, es presentaran dues opcions més de vot. La primera per decidir l'ordre de les dues candidatures guanyadores, i la segona, per elegir els 36 representants que conformaran la llista. En aquest cas, es podran votar 12 candidats, i només passaran aquells que tinguin el suport de més del 2% dels votants. Les llistes han de complir la llei d'igualtat de gènere.
Entre les veus que s'han presentat, però, també destaquen altres cares conegudes, com són les de Adrià Alsina, Núria de Gispert, Gerard Ardanuy, Borja Vilallonga o Maria Vila. Ara, les més de 38.000 persones que s'han inscrit al cens de les primàries a Barcelona -més de 25.000- hauran de decidir, per una banda, qui volen que sigui l'alcaldable i, per l'altra, les persones que formaran part de la llista i en quin ordre. L'objectiu dels candidats és que Barcelona vagi més enllà de ser la capital del país i, arran dels resultats de les eleccions municipals del 2018, lideri el canvi cap a la República.
"Hem de fer que la ciutat de Barcelona sigui la punta de llança per aconseguir la independència d'aquest país". Així ho ha afirmat la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, que, conjuntament amb la portaveu de Primàries Barcelona, Anna Arqué, ha anunciat el "tret de sortida" d'un projecte que ha de servir per promoure una política transparent, regeneradora, igualitària i democràtica. D'aquesta manera, ha afirmat Paluzie, les primàries es posen a les mans de les persones que hi han donat suport, és a dir, dels ciutadans que conformen el cens a la ciutat, amb el suport de l'Assemblea que ja hi ha destinat 150.000 euros.
Però més enllà d'aquí, ha defensat Arqué, les primàries -també arreu de Catalunya- aniran molt més enllà. "Ens allunyen del despotisme, de la condescendència de la vella política i de les seves cúpules", ha assegurat, i ha continuat: "Perquè els polítics de la queixa ja no ens representen". Entre aplaudiments i davant d'unes 400 persones, Arqué ha fet una crida al "talent, el coneixement, la vocació i l'estimació al barri i a la vida dels barcelonins". Per això, ha demanat polítics compromesos amb els seus electors: "Ens han acostumat massa a que no es compleixin els mandats electorals, perquè avui encara estem vivint el desconcert d'un mandat del primer d'octubre que el 21 de desembre no es va complir".
Graupera referma el liderat
Graupera s'ha presentat com a preferit d'aquestes primàries entre crits de suport i aplaudiments del públic. "Fa sis mesos, una cort de cínics ens va dir que no era possible", ha començat. "I sí, som aquí, però on serem d'aquí a sis mesos?", s'ha preguntat. Graupera ha recordat que "tot és possible" i ha insistit que aquestes eleccions serviran per determinar el futur dels propers 30 anys a la ciutat. Fent una pinzellada al seu projecte electoral, ha assegurat que lluitarà per una ciutat "més pròspera" i "on els catalans puguin competir amb la resta del món amb igualtat de condicions".
Altres candidats també han donat el seu suport explícit a Graupera, com és el cas d'Àstrid Bierge, que ha remarcat que "és el millor alcalde que es pot tenir". Les veus, però, han estat moltes i disperses, i entre els candidats s'han escoltat proclames ecologistes, del món de la ciència, arguments en favor del dret o de la tecnologia, però sempre amb una clara voluntat independentista i de millora de ciutat.
Adrià Alsina, per altra banda, és un dels primers candidats que s'ha presentat davant del públic, definint el seu projecte com una "aventura" que, segons ha dit, "servirà per canviar-ho tot". "Som aquí per fer-ho millor i acabar la feina, que això ens quedi clar", ha dit. Però per davant de tot, ha sentenciat: "Em presento per proclamar la independència"
Dues rondes de votació
Les persones inscrites al cens podran votar a partir del 14 de desembre, quan s'iniciarà la primera volta de votació. Durant dos dies -fins el 16 de desembre- els ciutadans podran escollir entre dos candidats, per tal d'elegir el cap de llista.
Del 21 al 23 de desembre, per altra banda, es presentaran dues opcions més de vot. La primera per decidir l'ordre de les dues candidatures guanyadores, i la segona, per elegir els 36 representants que conformaran la llista. En aquest cas, es podran votar 12 candidats, i només passaran aquells que tinguin el suport de més del 2% dels votants. Les llistes han de complir la llei d'igualtat de gènere.